La veu del baríton Simon Orfila va omplir ahir vespre la Plaça Constitució. Cançons com "Escolta es vent", "Sa balada d'en Lucas", "Xoroi o "Paraules d'amor" van ressonar amb força i van animar al públic a participar en l'acte festiu que obre les portes de les ja esperades festes del Mare de Déu de Gràcia.
El pregó, que enguany s'ha avançat al dia 2, ha estat motiu de polèmica en les darreres setmanes i, fins i tot, s'ha organitzat una celebració alternativa el proper dia 6 davant del mateix Ajuntament. Tot i la controvèrsia generada per aquest canvi, la Plaça estava ahir plena de bot en bot i, tot i la pluja, els assistents van seguir amb atenció les paraules de l'alaiorenc.
Orfila va iniciar la seva al·locució fent referència als seus inicis com a estudiant de solfeig. El baríton recordà com, amb només onze anys, es va examinar el Conservatori de Maó, que en aquella època es trobava encara a la Plaça Reial.
El cantant va aprofitar l'ocasió per mencionar els seus companys Lluís Sintes i Ismael Pons. També va tenir un record especial per Toni Borràs i assenyalà que, encara avui, li pregunten per ell als millors teatres d'Espanya. "La romança "Mi barca" la vaig aprendre escoltat el seu disc i record que em quedava molt impressionant veient les seves grans actuacions quan jo cantava amb la meva mare al Cor del Amics de s'Òpera de Maó", va puntualitzar.
El pregoner no va deixar passar l'oportunitat de parlar d'amor. Des del balcó de l'Ajuntament va recordar els viatges en motocicleta fins a Maó per trobar-se amb l'al·lota amb la que festejava. "Anava amb un munt de diaris davall del jersei per no patir fred!", va bromejar.
Orfila va elogiar també la acústica i bellesa del Teatre Principal, on va actuar per primer cop als quinze anys amb l'Orfeón Mahonés, i el port, al que definí com "una boca d'aigua que besa el món".
Festes
Un del records més entranyables del baríton és el de veure al seu pare fent botar el cavall en mig de la Plaça Constitució durant les festes de la Mare de Déu de Gràcia. "Per tot això i per moltes coses més que encara podria dir-vos, m'atreveixo a cridar amb aquesta veu que neix del fons de la meva ànima: Maoneses, maonesos, visca Maó!", va concloure.
Després de la cantada popular de l'himne "Es Mahón" va pujar a l'escenari Joan Sans Payeras, que va estrenar-se com a pregoner municipal. Per la seva part, Carlos Fàbregues, que ha ocupat aquest càrrec durant els darrers 30 anys, va rebre un obsequi de mans de la batlesa, Àgueda Reynés, que li va lliurar la escultura de la sirena Mô, el símbol de la ciutat.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.