Moments. L’acte va comptar amb la processó fervorosa de la Verge i el tradicional repartiment de l’aigua-ros - Javier

TW
0

L'enrenou de les ferradures als voltants de l'església de Santa Maria acabà de deixondir Maó després d'una nit de bulla i diversió. Esperons, gualdrapes i guindoles es reuniren a la Plaça Conquesta per tal de formar-se i anar a cercar la imatge de la Mare de Déu de Gràcia perquè presidís la Missa de Caixers que estava a punt de començar.

En processó, a ritme de tambor i fabiol, i presidida per la caixera batllessa, Àgueda Reynés, i el caixer capellà, Joan Miquel Sastre, la qualcada es desplaçà fins l'ermita del monestir de les Concepcionistes on reposava atenta i exultant la imatge de la Verge.

La figura solemne de la Plena de Gràcia avançà a pas ferm, honorada pels cavallers i acompanyada per l'equip de govern municipal custodiat per dos "massers". La dolça venerada entrà amb màxima puntualitat a l'església de Santa Maria entre el goig que es desprenia de les campanes del temple i el perfecte so del fabiol.

L'església estava a pic de martell. Els fidels més previsors preferiren l'espera a toc de ventall a tota una celebració eucarística drets. Alguns, desitjaven participar de la Missa de Caixers per tal de viure la festa pas a pas, altres, per encomanar-se a la Verge i demanar-l'hi una celebració sense incidències i d'altres, probablement van oferir-li alguna pregària i oració com a devots de la Verge.

El silenci fervorós que es creà a dins de l'església amb l'arribada de la Plena de Gràcia, a les onze en punt, va convertir-se en un aplaudiment que escarrufà la pell a qui en va ser partícip. Alguns caps acotats al seu pas i alguna llàgrima als ulls deixaren palesa la devoció dels maonesos davant la imatge de la patrona.

I l'Eucaristia va començar amb el cant de la "Salve Regina".

El bisbe Salvador Giménez va presidir la Missa de Caixers, acompanyat pel caixer capellà, Joan Miquel Sastre, el vicari general, Rafel Portella, i un gran nombre de preveres, diaques i seminaristes. Monsenyor Salvador Giménez va titllar de "significativa" i "important" aquesta festa que tot el poble de Maó dedica a la Mare de Déu de Gràcia, "unes festes que s'han de viure amb integritat i sinceritat".

Una vegada llegit l'Evangeli pel diaca Llorenç Sales, el bisbe va demanar a la Verge que "la festa ens porti a convertir-nos en millors cristians a la semblança de Jesucrist" en un dia que es celebra la nativitat de la Santíssima Verge Maria. "Avui celebrem que el Pare ens ha regalat la gràcia de Déu" apuntà. Giménez demanà a la comunitat cristiana "ser conscient que tots hem d'evangelitzar, d'espargir la Paraula de Déu, d'anunciar als altres amb qui creus i perquè". Va recordar alhora la Jornada Mundial de la Joventut celebrada a Madrid en presència del papa Benet i va voler recuperar alguns dels missatges regalats als joves. Per una banda, va indicar que "les persones manifesten l'alegria somrient o aplaudint, i així és com s'ha de viure el misteri de Jesucrist". Demanà que "no tingueu por de manifestar que sou creients".

També va recordar els bisbes que l'han precedit, Francesc Xavier Ciuraneta i Joan Piris, a qui havia pogut transmetre'ls l'alegria de participar fervorosament de la Missa de Caixers de les festes de la Mare de Déu de Gràcia.

Va acabar l'homilia demanant que, "la Mare Bona entri en el nostres cors i augmenti la devoció per viure la festa com a cristians i creients, amb alegria i valentia, amb disponibilitat i fidelitat".

Els fidels van pregar per tots aquells qui viuen situacions de dificultats, per la fam de Somàlia -a qui anava dirigida l'ofrena dels fidels-, per l'església i la comunitat cristiana, per la ciutat de Maó en festes, pels caixers, cavallers i tots dels qui fan possible la celebració així com pels qui tenen la responsabilitat de servir als ciutadans.

Les morratxes van tornar a espargir l'aroma de les festes per tot el temple. Una desena de caixers van perfumar cabells, espatlles i mocadors mentre el fabioler també repartia notes.

Finalment, la Missa va finalitzar amb el cant dels Goigs a la Mare de Déu de Gràcia.
A les dotze i quart caixers, cavallers i comitiva municipal van partir de nou en processó cap el Pont de Sant Roc d'on, la imatge de la Verge va ser traslladada, ja en carruatge cap a l'ermita de Gràcia.

Hi faltaven deu minuts per la una del migdia quan els cavallers es van espargir a la recerca del seu company de gesta. El darrer i últim jaleo ja s'ensumava a la Plaça.