"L’ésser humà és religiós per naturalesa"

Parlar de reencantament significa que amb anterioritat ha existit un desencantament. A què es refereixen aquests dos termes?
Fa uns anys semblava que el fet religiós anava a desaparèixer. Els mestres de la sospita com Nietzsche o Freud deien que la religió havia de caducar, que era un anacronisme i la ciència l'arraconaria fins que finalment desapareixeria. Però què ha passat? Que ara, la religió està més present que mai, una religió en un sentit ampli, incloent les espiritualitats, la meditació. Aquest fenomen del ressorgir de l'espiritualitat després de la crisis se'l coneix amb el nom de reencantament. El fenomen del desencantament el va donar un sociòleg, Max Weber, qui afirmava que en el món modern tot tenia explicació i ja no era necessari recórrer a cap tipus d'explicació màgico-religiosa. Però en canvi s'ha produït un viratge, un gir on la religió, l'espiritualitat, la mística tornen a estar presents. Aquest retorn del sagrat, ressorgiment de l'espiritualitat té diverses cares. En un primer moment l'espiritualitat era extravagant i fanàtica, com el fonamentalisme, i els intel·lectuals no li donaven importància. Al segle XXI es dóna un canvi i l'espiritualitat està present a tot arreu. Per altra banda, els intel·lectuals es tornen a obrir a la idea que no n'hi ha prou amb el món material i fins i tot es parla d'una espiritualitat laica, no vinculada en les gran tradicions.

A què es deu aquest fenomen, aquest ressorgir del sagrat?
Hi ha moltes teories. La primera d'elles és la modernitat. Les grans ideologies que van ser bel·ligerants amb la religió també han entrat en crisi, ideologies que semblaven que havien de suplir la religió també han estat qüestionades. Per altra banda, l'ésser humà és per naturalesa religiós i si se li treuen les religions oficials sorgeixen altres formes d'espiritualitat de manera espontània. Així mateix, el fenomen de la globalització també ha tingut molt a dir perquè el desencantament del món és un aspecte molt característic de l'Europa Occidental, dels països de tradició cristiana. En obrir-se el món ens obrim a la resta del planeta que ha conservat els vestigis del sagrat, l'interès per la mística, les formes de l'espiritualitat i que, per tant, ens arriben a través de la migració o a través de la cultura global.

Amb l'inici del nou mil·leni, topem amb un contrast entre la crisis de les religions tradicionals i el ressorgiment de noves formes de religiositat. A quin tipus de canvi es refereixen?
Pot ser una espècie de primavera que s'acabi diluint i no acabi en res. Una altra és que aquestes formes religioses acabin convertint-se en religions i en tercer lloc, que és per la que aposto, és que aquest retorn de l'espiritualitat, la mística, faci enriquir les religions tradicionals, que es replantegin les pràctiques i es renovin. En el catolicisme crec molt en el Pati dels Gentils, obrir espais de pregària per a aquelles persones que no pertanyen a l'església però busquen l'absolut, l'espiritualitat.

Quines són aquestes noves formes d'espiritualitat?
Hi ha les espiritualitats alternatives que en el seu moment s'anomenaven Nova Era. També existeix el fenomen dels fonamentalismes entès com una relectura de les tradicions religioses. I per altra banda, la presència del fet religiós molt difós en la cultura. Per exemple, hi ha centres cívics que organitzen meditació o el cinema o la música on s'introdueixen elements religiosos. Després hi ha autors que, fins i tot essent ateus, reivindiquen l'espiritualitat, que seria l'espiritulitat laica.

Quina ha estat la reacció de les religions tradicionals?
De recel i a vegades amb motiu perquè s'han produït formes d'espiritualitat molt extravagants i perilloses. S'han defensat amb l'apologètica, indicant els perills i els errors. Ara, ja estem en una època més madura i és un bon moment per iniciar un diàleg. Les religions poden portar la seva maduresa i aquestes noves formes aportar la novetat, la frescor, l'entusiasme.

Per tant, la raó pot conviure amb l'espiritualitat?
D'un cert racionalisme que sospitava de la religió, ara, passem a una raó que convisqui amb l'experiència religiosa.