Caulerpa. L’espècie desplaça la posidònia en zones de baixa densitat - OBSAM

TW
0

L'alga invasora caulerpa racemosa va arribar a Menorca l'any 2006 procedent del Canal de Suez. Va ser localitzada a dos punts molt concrets de l'Illa de l'Aire, un a la zona de s'Estància i l'altre a la de l'Illot des Cagaires, ubicats al sud i a l'est de l'illa. Dos anys després, aquesta espècie tropical ja es trobava a la zona de l'embarcador, a la part nord, i en l'actualitat, ha donat la volta a Menorca conquerint tot el litoral. De fet, les darreres troballes s'han fet a Cala Barril, Cala Tamarells, Biniancolla, Cap Negre i Algaiarens.

Un estudi de l'Observatori Socioambiental de Menorca -dirigit expressament a estudiar aquesta alga en una zona protegida i catalogada com es l'Illa de l'Aire, caracteritzar la seva àrea de distribució, avaluar el nivell d'afectació, quantificar l'abundància i promoure la conscienciació ciutadana a través de la participació de voluntaris- constata que aquesta alga verda es una de les amenaces més preocupants de les praderies de posidònia que, malgrat oferir resistència a la penetració de la invasora, a les zones on les praderies de posidònia compten amb una densitat de feixos baixos, l'alga penetra en ells amb força. És en aquest sentit que la caulerpa podria arribar a desplaçar les praderies de posidònia a zones deteriorades com Fornells i el port de Maó.

Aquest estudi concreta que l'any 2008 l'estat de la caulerpa a l'Illa de l'Aire era dispers, sense formar xarxes, però, a dia d'avui, és la zona amb major densitat i cobertura de l'espècie invasora de tot el litoral menorquí.

I els tècnics de l'OBSAM no dubten en apuntar com a principals motius d'aquesta implantació el fondeig. De fet, a l'embarcador de l'Illa de l'Aire hi fondegen unes tretze embarcacions per dia durant la temporada turística. Amb l'acció de les ancores s'accelera el procés d'expansió de l'alga ja que aquestes poden seccionar la caulerpa i, tenint en compte que té reproducció sexual i asexual, els fragments d'alga poden generar nous individus. A més, cal cartejar la possibilitat que les embarcacions transportin aquests nous individus a altres indrets no colonitzats.

Les longituds de l'espècie són molt dispars. La mínima observada es de 5,4 metres a l'estació de s'Estància. En cas contrari es troba a l'estació de l'embarcador on en una mostra s'han comptabilitzat 33,8 metres en un quadre de 20 per 20 metres.