"La gent pren el sol a Hyde Park amb biquini, com si fossin a la platja!"

Durant tres anys va estudiar a la London South Bank University i al setembre de 2010 va aconseguir el títol d'infermera. A dia d'avui continua fent feina a l'UCLH i viu amb la seva parella als afores de Londres, a una ciutat anomenada Hemel Hempstead.Va marxar per primera vegada a Anglaterra l'any 1991.

Per què va decidir partir cap a l'estranger?

En acabar d'estudiar el curs de "Mandos intermedios turísticos" a l'Escola de Turisme Felipe Moreno de Maó vaig voler marxar per perfeccionar el meu anglès. Mai havia estudiat l'idioma perquè a l'institut vaig fer francès. Per això vaig decidir partir a Londres a fer d'au-pair amb una amiga de Ciutadella, n'Espe. Vam arribar a Anglaterra al mes d'octubre de 1991 i ens vam establir a Cobham, una petita ciutat del comtat de Surrey, al sud-est d'Anglaterra. Allà vam estar fins al març de 1992. Recordo que els dissabtes o els diumenges quedava amb la meva amiga per anar a Londres tot que ens espantava una mica perquè en aquella època explotaven moltes bombes de l'IRA.

Com va anar l'experiència?

Bé. Vivia amb una família acomodada i cuidava del seu fill. Dues vegades a la setmana anava a classes d'anglès i, amb el pas del temps, l'oïda se'm va adaptar al nou idioma.

Va tornar a Menorca?

Sí. Durant un parell de temporades vaig treballar com a recepcionista a un complex d'apartaments de Ciutadella. A l'hivern de 1995 vaig decidir tornar a partir per perfeccionar l'anglès, aprofitant que no treballava. Aquesta vegada em vaig instal·lar a Devon, un comtat situat al sud-oest del país. Vaig trobar feina com a cambrera a un hotel de cinc estrelles anomenat Durrant House, on vaig treballar durant tres mesos. Devon és un lloc turístic i, per tant, els seus habitants estan acostumats a rebre persones de fora. Suposo que per això la gent que hi vaig trobar era molt més oberta que a Surrey.

Es va quedar Anglaterra?

Vaig tornar a Menorca per treballar durant la temporada i a l'hivern vaig tornar a partir, aquesta vegada a Londres. Vaig marxar amb la mateixa al·lota que em va acompanyar la primera vegada per fer d'au-pair. Durant la primera setmana vam viure a un hostal i per casualitat les dues vam trobar feina al restaurant del zoo de Londres. Sempre que ens demanaven en què treballàvem bromejàvem dient que donaven de menjar als lleons! Ens vam instal·lar a una casa compartida amb altra gent i allà vam estar quatre mesos fantàstics.

Londres li va semblar molt diferent de les altres ciutats en què havia viscut?

Sí. És una ciutat molt multicultural en què hi ha moltes coses per veure. Realment, és un lloc molt polit i, sobretot, per a un estranger com jo que volia perfeccionar l'anglès.

Però va haver de tornar de nou a l'Illa...

Sí. Vaig treballar una temporada més als apartaments de Ciutadella i a l'octubre de 1997 vaig marxar de nou a Londres. Vaig trobar feina com a recepcionista al Columbia Hotel, situat al costat de Hyde Park. Recordo que un dels primers dies de sol vaig aprofitar per anar a passejar pel parc i em va sorprendre moltíssim trobar-me gent prenent el sol amb biquini, com si fossin a la platja. En un primer moment vaig pensar que estaven ben sonats!

Quins altres costums li van sobtar?

A Londres mengen els sandvitxos amb patates xurres a dins! Un altre dels costums que em va cridar l'atenció és la de menjar al carrer. Com que la gran majoria no dina a casa, compren un entrepà i se'l mengen mentre passegen.

On s'allotjava?

La veritat és que al principi vivia al mateix hotel, a una habitació destinada al personal. L'edifici, d'estil victorià, era una antiga ambaixada americana. Els propietaris de l'hotel van començar a treballar amb diverses discogràfiques i havíem tingut allotjats els integrants de grups com Coldplay, Stereophonics o Kings of Leon, quan encara no eren coneguts. Quan es celebrava qualque festival de música a la ciutat, l'hotel s'omplia de músics i a les nits feien unes festes impressionants. Ells s'ho passaven molt bé però els treballadors havíem d'aguantar els renous i les fans.

A partir d'aquest moment es va instal·lar definitivament a la capital britànica?

Sí. La meva intenció era quedar-hi només durant l'hivern però m'agradava la feina a l'hotel i tenia ganes d'aprendre i evolucionar.

Ho va aconseguir?

Sí. Després de tres anys fent feina com a recepcionista em van oferir el càrrec d'"assistant manager", que vaig ocupar durant quatre anys més. La meva feina consistia a substituir el cap de l'hotel quan no hi era. Tot això em va donar molta experiència en l'àmbit hoteler.

A Londres va conèixer també la seva parella...

Sí. Va ser per Sant Joan de 1999. No havia pogut anar a Menorca i vaig decidir anar a prendre un gin amb llimonada. Vaig acabar a un pub irlandès i, com no podia ser d'altra manera, allà vaig conèixer en Cahal, un irlandès que feia feina de cambrer a la zona de Picadilly. Vam començar a sortir i, l'any 2004, vam anar a viure junts.

També el 2004 va deixar la seva feina a l'hotel, no és així?

Sí. Volia progressar una mica més. El Columbia Hotel era molt familiar i només tenia cent habitacions. Vaig fer diverses entrevistes però a la majoria de llocs em pagaven menys i m'exigien més feina i responsabilitats. Això em va fer obrir els ulls!

Què va fer?

Vaig conèixer na Chevi, una al·lota natural de Galícia que havia viscut a Ciutadella. Ella feia feina com a auxiliar d'infermeria a l'University College London Hospital (UCLH) i em va animar a presentar-me a una entrevista. Tot i no tenir cap experiència em van contractar. En aquell moment no hi havia tanta competència i a l'hora d'agafar algú tenien molt en compte la teva personalitat i trajectòria professional anterior. Això els donava una idea de si tenies potencial com a infermera.

Li va agradar la feina?

Sí, molt. L'UCLH és un dels hospitals universitaris més grans de Londres i ofereix als seus treballadors la possibilitat de formar-se. Jo vaig aprofitar per treure'm el títol d'auxiliar d'infermeria.

Però va continuar estudiant...

Sí. L'any 2007 vaig començar els estudis d'infermeria. La Seguretat Social em pagava els estudis, durant tres anys cobrava el sou d'auxiliar d'infermera però no feia feina, només estudiava.

Quan va acabar?

Al setembre de 2010. Des de llavors treballo de nou a l'hospital i, en concret, als departaments d'ortopèdia, urologia i reumatologia. Ara treballem a un edifici nou i molt gran, a cada planta hi ha al voltant de 60 malalts.

On viu actualment?

En un primer moment, en Cahal i jo vam viure a una zona anomenada East Acton, però l'any 2007 ens vam mudar a una caseta adossada amb jardí als afores de Londres, a una ciutat que es diu Hemel Hempstead. Té gairebé 90.000 habitants, però tot i així és un lloc molt tranquil, on es poden trobar molts espais verds. És encara una ciutat força anglesa, no trobes la multiculturalitat que hi ha a Londres, que es troba a uns 50 quilòmetres. Normalment agafo el tren per anar a treballar, però a vegades agafo la meva moto, una Honda Shadow de 583 centímetres cúbics.

Li agradaria tornar a Menorca?

A la llarga crec que sí. Ara mateix estic bé però si em sorgís una feina a l'Illa m'ho hauria de pensar. Arriba un moment en què la gent que marxa a l'estranger vol tornar a Menorca. Jo tinc l'avantatge que al meu company li agrada molt l'Illa i, en un moment donat, s'adaptaria a viure a Menorca.

Visita l'Illa amb regularitat?

Vinc a Menorca cada vegada que puc. Quan estudiava ho tenia més difícil però ara mateix intento venir unes tres vegades l'any. S'ha de dir que les meves germanes també venen a visitar-me sovint. A l'estiu hi ha moltes connexions però, de cara a l'hivern, només tens un vol setmanal de la companyia Monarch i viatjar fins a l'Illa és més complicat.

Què és el que més troba a faltar?

Una de les coses que més enyoro és el menjar de la meva mare. La veritat és que a Anglaterra les verdures i fruites no fan el mateix gust que a Menorca. També trobo a faltar la mar. Quan arribo amb l'avió sento l'olor, els menorquins no ho noten però és així. S'ha de dir que m'ha costat habituar-me al clima de Hemel Hempstead. Allà neva sovint a l'hivern perquè és més al nord i més amunt que Londres. Recordo que l'any passat vaig haver-me de quedar a dormir a casa d'una amiga durant una setmana perquè no podia tornar amb tren a casa.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info