Començar una excavació de zero és el somni de qualsevol arqueòleg. Esbrinar les petjades del passat per esclarir el decurs de la Història és una tasca enriquidora en si mateixa, però encara ho és més si es disposa de l'oportunitat "d'iniciar de nou un jaciment", quelcom que, en paraules de Damià Ramis, és "del tot gratificant".
L'arqueòleg mallorquí és un dels codirectors de la campanya que es posà en marxa aquest dilluns al cap costaner de Cala Morell. Fins aleshores, a l'anomenat com Es Coll de Cala Morell, sols s'havia desenvolupat l'aixecament planimètric, publicat el 1996 per Gustau Joan i Lluís Plantalamor en l'edició dels "Treballs del Museu de Menorca".
Quinze anys després, el jaciment prehistòric, conformat per 13 navetes d'habitació, reviu la seva memòria de la mà d'un projecte arqueològic conjunt entre Mallorca i Menorca. "Entre Illes" representa la col·laboració d'una campanya que es preveu a tres anys -un mes de prospecció per cada un- recolzada per l'Associació d'Amics del Museu de Manacor; els ajuntaments de Manacor i Ciutadella; i pel Consell de Menorca. Les dues últimes institucions han finançat, respectivament, partides de 2.000 i 7.300 euros. Així mateix el consistori ciutadellenc participa en la logística, amb la disposició de la brigada municipal i la implicació del Museu Municipal del Bastió de sa Font -on es desenvoluparen les tasques de laboratori- i de la seva responsable, María José León qui formarà part activa de l'estudi sobre el terreny.
Els menorquins Antoni Ferrer i Montserrat Anglada, i la mallorquina Magdalena Salas, comparteixen amb Ramis la codirecció d'aquest pla arqueològic que es perllongarà durant tot l'octubre. "Ara ens ocupem d'excavar l'interior i l'exterior de la naveta número 11. El pròxim objectiu -l'any qui ve- serà l'excavació de la naveta 12 i la de dos possibles dipòsits d'aigua -que en posició central del conjunt i en baixada cap el nord sembla del tot probable que sigui un sistema de recollida i conservació d'aigua-", explica Anglada.
Finalment, està prevista la intervenció al parament ciclopi ubicat al punt més alt del cap costaner del que encara es desconeix la seva finalitat. "Amb el projecte es vol donar més llum a la incògnita de per què els humans s'assentaren a aquesta zona i treure'n tota la documentació possible", afegeix Anglada. Per la seva banda, Ramis subratlla que "no s'esgotarà el jaciment". El pla inclou la restauració i consolidació de les estructures, així com l'adequació de les parts excavades. En aquest sentint s'estudiarà la possibilitat de dur a terme visites autoguiades. Una proposta, encara per determinar, que podria emmarcar el jaciment prehistòric a la Xarxa Monumental.
Edat de Bronze
Entre les característiques del cap costaner de Cala Morell hi destaca la curiositat d'una murada amb un tancament de cara a terra ferma i no cap a la mar. "Aquest fet ens fa pensar en la inestabilitat social del moment", diu Ramis. Una hipòtesi que, segons senyala, va en el mateix sentit dels especialistes que asseguren que el factor clau en el pas del pretalaiòtic al talaiòtic fou el creixement demogràfic, "generador de tensions entre els grups, segurament pel control dels recursos". "Esperem que l'excavació ens doni més pistes al respecte", afirma. "No tenim clar si pertany a l'Edat de Bronze Antic (1800 a.C. al 1500 a.C.) o al Bronze Final (1200 a.C. al 700 a.C.)".
La longitud de les navetes, inusualment amuntegades respecte a altres jaciments, és d'entre 8 i 10 metres de llarg enfront els 16 i 20 dels poblats més clàssics. Durant la tasca de despedregar i en sols dos dies, a la naveta 11 ja han sortit les primeres restes de ceràmica.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.