"Agraeixo quan surt el sol a Londres perquè em sento més a prop de casa"

La jove va iniciar-se en el món de la música en el Conservatori de Música de Ciutadella fins que, als 13 anys, va partir amb la seva família cap a Barcelona amb la finalitat d'assistir a una escola en la qual pogués compaginar amb facilitat els estudis de Secundària i la música. La ciutadellenca va continuar la seva formació al Col·legi Oriol Martorell de la Ciutat Comtal fins que, l'any 2007, va decidir provar sort a Londres, on ja estudiava la seva germana.

Moll va aconseguir una plaça a l'escola Yehudi Menuhin ­School, on va acabar el grau mig de piano i va dur a terme un curs de perfeccionament. Al setembre de 2010, la jove ciutadellenca va iniciar una nova etapa formativa al Royal College of Music, on actualment està estudiant el segon curs del grau superior.

Es va iniciar en el món de la música de ben petita...
Sí. La veritat és que la manera en què em vaig iniciar en el món de la música va ser molt curiosa. Amb només tres anys, els meus pares em van apuntar a classes de violí amb la meva germana Francina. A mesura que anaven passant els anys, el piano em cridava més i més l'atenció i, a l'hora de fer les proves de grau elemental al Conservatori de Música de Ciutadella, vaig decidir examinar-me de piano. Va ser una decisió que va sobtar molta gent perquè només feia un any que estudiava l'instrument.

Qui va ser el seu professor?
Em vaig iniciar amb la professora Andrea Piris i, una vegada dins el Conservatori de Ciutadella, vaig estudiar amb Cristina Molina i, posteriorment, amb Déborah Montserrat. També vaig rebre classes de la professora Luba Kletsova.

Quan va marxar de Menorca?
L'any 2004. Tenia només 13 anys quan vaig partir cap a Barcelona. A través d'uns amics vaig trobar una escola a la Ciutat Comtal que compaginava els estudis de Secundària i la música. Aquesta opció era ideal, ja que podia estudiar piano al mateix col·legi en el qual estudiava història o anglès! Aquesta va ser la principal raó per la qual la meva família i jo vam decidir marxar de l'Illa i instal·lar-nos a Barcelona.

Li va resultar molt dur deixar enrere la seva vida a l'illa?
La veritat és que no va ser gens fàcil. Quan ets tant petit, tot el que és desconegut t'espanta. Jo, encara que estava molt il·lusionada per partir, tenia por de no adaptar-me a viure a una ciutat gran, a fer nous amics… Però totes aquestes pors van quedar enrere quan vaig arribar a Barcelona i vaig conèixer la ciutat i la seva gent. Aquells van ser uns dels millors anys de la meva vida!

A quina escola anava?
L'escola es deia Oriol Martorell i era genial. El que més m'agradava era que cada dia era diferent. Sempre ens organitzaven tallers de música o venia qualque músic reconegut a fer-nos una xerrada. En aquell moment anar a l'escola no significava cap esforç! Feia classes des de les 8 fins les 16 hores i durant aquella etapa vaig estudiar amb els professors Albert Jiménez i Seon-hee Myong.

Què la va portar fins a Londres?
La meva germana va partir cap a Londres l'any 2006 per anar a una escola també especialitzada en música, la Purcell School. Un any després jo vaig voler fer les proves per entrar a la mateixa escola perquè tenia moltes ganes d'anar a estudiar a Anglaterra. En aquell moment, una professora de l'Oriol Martorell em va parlar de la Yehudi Menuhin School, una escola de gran renom internacional, i em va animar que em presentés també a les proves d'accés.

Ho va fer?
Sí. M'ho vaig prendre com una preparació per les proves que havia de fer més tard a la Purcell School. La meva sorpresa va ser quan vaig rebre una carta en la qual em deien que em donaven una plaça. No m'ho podia creure!

I va partir cap a la capital britànica...
Sí. Els primers mesos allà van ser molt durs. L'idioma va ser el principal problema. Podríem dir que dominava la teoria, però no la pràctica. Des de petita havia anat a classes d'anglès però la veritat és que no és el mateix parlar en anglès durant una hora setmanal que trobar-te amb la situació d'haver de cursar els estudis de Batxillerat en anglès! Em va resultar molt frustrant no poder-me comunicar amb facilitat amb els meus nous companys de l'escola.

Havia visitat Londres amb anterioritat?
Sí, hi havia anat un parell de vegades. Crec que Londres és una de les millors ciutats d'Europa i, a part dels problemes inicials amb l'idioma, em vaig acostumar amb facilitat als costums britànics i al clima. Tot i així, he de reconèixer que agraeixo quan fa un dia de sol perquè em fa sentir més a prop de casa.

Com va anar l'experiència d'estudiar a la Yehudi Menuhin School?
Molt bé! Em va encantar. Vaig conèixer gent de tot el món i va ser realment inoblidable. Estudiar allà em va donar moltes possibilitats de tocar en concerts i vaig rebre classes de grans professionals de la música. En concret, vaig estudiar amb els professors Renana Gutman i Marcel Baudet durant la meva etapa a la Yehudi Menuhin School. Allà vaig acabar el grau mig de piano i, a més, vaig fer un curs de perfeccionament.

Va fer amistats amb facilitat?
Sí. La gent em va acollir amb els braços oberts i tots els meus companys em van ajudar en tot el que van poder.

L'any passat va començar a estudiar al Royal College of Music...
Sí. La veritat és que no és gens fàcil entrar en aquesta escola de música, que està situada a Kensington. Vaig haver de fer dues rondes de proves, en la primera tres quartes parts dels participants són eliminats i del resultat de la segona ronda només uns 30 obtenen una plaça. El Royal College of Music és una escola molt reconeguda en l'àmbit europeu. Grans músics com el director Colin Davis o el compositor Benjamin Britten van estudiar allà.

Com va anar el primer curs?
Molt bé! Tot i això, he de dir que no ha estat gens fàcil. A la Yehudi Menuhin School tot m'ho donaven fet: tenia un horari, una aula en la qual sempre disposava d'un piano per practicar, em donaven l'oportunitat de tocar en concerts regularment… A més, els professors m'ajudaven molt amb els treballs. Al Royal College of Music t'has de cercar la vida. Si vols tocar a concerts, els has d'organitzar, t'has de fer el teu propi horari, etcètera. És molt important ser disciplinat i organitzar-te el millor que puguis. Actualment estic estudiant amb la professora Ruth Nye.

On viu?
Tenc la gran sort de viure a una residència situada al barri de South Kensington, que es troba al costat de dos llocs emblemàtics de Londres: el Royal Albert Hall i el Hyde Park. La principal raó per la qual vaig escollir aquesta residència és per la seva proximitat al Royal College of Music. Es troben a escassos minuts de distància.

Es troba a gust a Londres?
Sí. Una de les coses que més m'agrada d'aquesta ciutat és que desprèn art per tots els costats. Hi ha una gran diversitat de museus, teatres i concerts. A més, viure a Londres et permet conèixer gent i cultures diferents. Sense anar més enfora, entre les meves amigues no hi ha cap que sigui natural de la capital britànica. Per contra, Londres és una ciutat molt cara. Tot i això, he de dir que he tingut la sort de ser becada pel Govern britànic durant els meus anys a la Yehudi Menuhin School. Aquesta beca em cobria el noranta per cent dels costos de la matrícula i l'estada.

Enyora Menorca?
Clar! Trobo a faltar la brisa de la mar, les impressionants postes de sol, el clima, el bon menjar, les festes, l'ambient.... Tot! Menorca és un lloc realment únic. De moment, visito l'Illa durant les vacances de Nadal, Pasqual i, per suposat, a l'estiu.

Quan té previst acabar la carrera de piano?
Ara he començat el segon curs al Royal College of Music i encara em queden dos anys més per acabar el grau superior. Després m'agradaria ampliar els meus estudis fent un màster o un doctorat. Tot i així, també he pensat a començar una altra carrera universitària, m'encanten els idiomes o el periodisme.

Li agradaria dedicar-se professionalment al món de la música?
Sí, tot i que és un món molt complicat. Som molts els qui ens hi dediquem i, per tant, hi ha molta competència. A més, és una professió molt sacrificada perquè has d'estudiar durant tota la teva vida. També és important el factor sort, trobar-te en el lloc i en el moment adequat. Per això molts grans músics no tenen el reconeixement que es mereixen. La sort juga un paper molt important!

Es planteja tornar a Menorca en un futur proper?
De moment no. Vull voltar món, viure a diferents ciutats i conèixer altres cultures. No obstant això, necessito tornar a Menorca regularment, encara que sigui una setmana l'any. A l'Illa t'oblides dels problemes i de l'estrès

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info