En les meves caminades matineres, fent el recorregut del port, acostumo pujar per sa Costa de ses Piques i Costa de la Clota, passant de devora de Can Senyalet, on l'aroma a pa recent acabat de coure és una invitació a entrar. És el que vaig fer un dia d'aquest, amb intensió de conèixer de ben a prop un producte artesà i típic d'aquests dies com són els bunyols, que són presents per Tots Sants a tots els forns i pastisseries, la meva curiositat però, era veure com els feien...
Atès per en Jaime Ferrer, segona generació de Can Senyalet, me vaig interessar pel temps que aquest forn està obert al públic, i fa tan mateix 56 anys que ofereixen a diari, a primera hora del matí, un pa artesà acabat de coure. Dic artesà, perquè vaig comprovar que el fan amb llevat de massa mare, això és massa de pa fermentada que és el llevat més antic i natural que hi ha i, amb una mescladora mecànica com és natural.
Els preparatius de fer el pa comencen entre les deu i les onze de la nit, fins que treure el pa cuit de matinada, per estar a disposició dels clients habituals a primera hora del dia. Una d'aquestes professions que són d'agrair, ja que fan la feina quan tothom descansa i dorm, i a ells no els toca més remei que dormir durant el dia.
Anem però al tema que m'interessava, els bunyols , dels quals vaig poder fer el seguiment de com es feien i els fregien; només l'aroma de quan els fregeixen ja és un plaer, i no en parlem si els mengem regats d'una bona mel de Menorca. El bunyols me va dir en Jaime els fa, amb la meitat de farina de força i la meitat de fluixa, saïm (el saïm pot ser substituït per mantega cuita, avui en dia difícil de trobar), sucre, ous llevat; alguns i posen moniato... però això és com els cuiners, cada forner té el seu secret, el que li dóna el tats diferent o peculiar. Al preguntar-li sobre la quantitat de bunyols que fan per Tots Sant, va apuntar entre uns 250 i300 kilograms, què imagineu tots els forns de l'Illa, la quantitat de bunyols que s'arriben a consumir per aquestes dates.
Com que la conversa se prestava a parlar de les tradicions, varem coincidir en què certes tradicions s'estan perdent, com per exemple la de les ensaïmades o coca bamba típica de les festes patronals d'estiu. Ara trobem ensaïmades a la venda durant tot l'any. Igual passa amb les formatjades, que antany, es menjaven només per la Pasqua i avui en dia també les mengem durant tot l'any. El bunyols sí, són propis d'aquestes dates i es mantenen ben típics de la festa de Tots Sants, només ens cal guaitar als aparadors de qualsevol forn o pastisseria, i veure les exposicions que fan d'aquest producte tan nostre i tan exquisit. Tan nostre que moltes famílies els fan també a casa, seguint receptes d'àvies i besàvies, passant les receptes d'una generació a l'altra.
Moltes vegades he pensat que els bunyols amb mel serien un bon postres a oferir els restaurants, per donar-los a conèixer als turistes, però és clar! També deixaria de ser producte tradicional... M'estic quedant amb el dubte, promoció o tradició? Crec que val la pena conservar la tradició i, el qui vulgui menjar bunyols, que vengui de vacances per la festa de Tots Sants.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.