"No havia sentit parlar mai de Beccles però vaig marxar sense dubtar-ho"

S'aixeca un dia i decideix que vol donar un tomb a la seva vida...
Jo vivia a Menorca molt tranquil·la amb la meva parella de tota la vida i treballant els estius com a cambrera. El darrer any a Menorca vaig estar treballant al Fusion Café i a altres bars de Ciutadella tot i que el on he passat els millors anys de la meva vida va ser al restaurant Sa Quadra, on realment vaig començar a treballar com a cambrera. La vida que tenia no em desagradava però sóc una persona amb ambicions i ganes d'aventura i l'Illa se'm començava a fer petita. Menorca és adorable però a l'hivern no hi ha gaire gent jove amb ganes d'activitat.

I així van arribar les ganes de partir...
Sí. Se'm va ficar al cap que havia de marxar de l'Illa, de cercar-me la vida a un altre lloc. Més que res volia demostrar-me a mi mateixa que podia refer la meva vida sense l'ajuda de ningú. Havia gaudit d'una infància meravellosa amb els meus pares i sempre m'han ajudat les meves germanes, la meva parella, els meus amics. D'alguna manera es pot dir que sempre havia estat protegida. Per això se'm va presentar el repte de fer-ho sola i, amb 25 anys, vaig considerar que encara era jove per poder triar el meu camí.

Quin era aquest camí?
Volia ser cuinera, com la meva mare. Ella, na Flora, va ser cuinera del col·legi públic Pere Casesnoves durant molts anys i allà va donar de menjar a infinites generacions de fillets. Per tot això, jo vaig créixer rodejada de fogons i sempre em van cridar l'atenció. A més, menjar és per a mi un dels millors plaers de la vida. Per una altra banda, crec que el treball que es realitza dins la cuina és molt satisfactori. Ja sé que és molt cansat, però quan treus un plat i una persona el gaudeix, és molt gratificant. Com dic jo, la cuina és un art efímer!

Va partir cap a Barcelona per formar-se...
Sí. Vaig marxar a l'any 2008 i vaig anar a estudiar a l'Escola d'Hosteleria Hofmann, una de les millors escoles de cuina de Barcelona, amb una estrella Michelín. El dia que vaig anar a veure l'escola me'n vaig enamorar. Allà vaig veure el què era realment la cuina: passió.

Va gaudir de l'experiència?
Molt. Estar rodejada de persones que estimen el que fan és molt enriquidor. Vaig estudiar a l'Escola d'Hosteleria Hofmann durant un any i va ser una experiència meravellosa. El meu professor va ser el xef Lluís Rovira, que ens va introduir perfectament en el món de la cuina. Per poder-me pagar els estudis, que eren ben cars, treballava a un restaurant de Barcelona. Feia feina a la sala i jo el que volia era canviar de banda i entrar a la cuina.

I ho va aconseguir....
Sí. El meu professor era també l'encarregat de la borsa de treball de l'escola. Li vaig demanar que comptés amb mi si tenia qualque oferta amb el meu perfil.

Quan li van oferir l'opció d'anar a Beccles?
Una dia anava corrent a classe, era un dels darrers dies de curs i jo treballava des de les 8 fins les 16.30 hores. Les sessions començaven a les 17 hores, aquell dia havíem d'entregar la recepta final d'examen i jo arribava tard. Vaig pujar les escales i allà em va parar el xef Lluís Rovira. Em va dir que abans d'anar a classe anés a la sala d'espera de l'escola i allà m'estava esperant una persona per fer-me una entrevista de treball. Era en Lito, el xef del restaurant on actualment treballo, l'Upstairs at Baileys.

Sembla que va sortir bé...
Sí. Estava molt nerviosa, amb la recepta a una mà i greix de la bicicleta a l'altra. Tot i així, l'entrevista va anar molt bé i finalment, em van oferir la feina a Beccles. Era la primera vegada que sentia parlar d'aquest poble de la costa est d'Anglaterra però no ho vaig dubtar. "Cap a Beccles hi falta gent", vaig pensar.

Recorda el dia que va arribar al poble?
I tant! Vaig tardar tres dies en arribar. Vaig portar el cotxe des de Menorca i vaig arribar a Beccles un dissabte fosquet. La meva primera impressió del poble va ser molt bona, era finals d'octubre i els colors del paisatge eren meravellosos. Aquí tot és absolutament verd, hi ha arbres amb molta personalitat i molta natura. La veritat és que les primeres setmanes van passar molt ràpidament. Entre començar a fer feina de cuinera per primera vegada i arreglar una mica el pis, els inicis a Beccles va ser memorables.

On es va instal·lar?
Vaig llogar un pis amb una amiga que va venir amb mi de Barcelona. Allà ja vivíem juntes, ella va acabar la carrera i va decidir prendre's un any sabàtic per dur a terme el projecte final. Tinc sort de que ella estigui aquí, l'hivern no es fa tan dur i tinc amb qui parlar menorquí.

Sabia parlar anglès abans de partir cap a Beccles?
Tota la vida havia estudiat anglès i quan treballava de cambrera a la temporada d'estiu el practicava. Tot i així, abans d'arribar a Anglaterra tenia l'idioma una mica oblidat.

Suposo que allà el clima és més fred que a Menorca...
Sí. El que pitjor porto és el fred, jo soc de la caloreta mediterrània i no sé si aconseguiré adaptar-me mai a aquest clima. Les baixes temperatures són insuportables i, a més, Beccles és un lloc molt humit. Abans el poble estava ple de canals, com Holanda, i fins i tot si us fixeu en el mapa estan relativament a prop. Per la resta, m'he habituat sense complicacions a la meva nova vida, fins i tot sopo a les 18 hores!

Com és la vida a Beccles?
És un poble molt petit de classe mitja-alta, on ve a passar l'estiu una part de la classe alta que viu a Londres. Hi ha un riu que a l'estiu atreu molta gent. A més, Beccles és un lloc molt acollidor, la part central està dominada per una gran església i els voltants estan plens de "cottages", que són cases amb jardí que es troben a la vora del riu. Aquesta zona d'Anglaterra és el "coutry-side", la part rural, la campinya anglesa. La tradició i els costums en estat pur!

Què és el que més li agrada del poble?
El que més m'agrada és el paisatge, que és meravellós. Jo pensava que Menorca era verda però Beccles és... increiblement verda! A més, passejar pel riu és fantàstic! Per contra, el mar és de color absolutament marró. Sembla que tens davant una gran tassa de cafè amb llet. Vaig tardar molt en acostumar-me a aquest color. Clar! Venint de Menorca amb aquelles aigües cristal·lines.

Ha fet amistats?
La veritat és que a Beccles la gent és bastant freda. És un lloc molt petit i els habitants no s'obren gaire. Els amics que he fet són pocs però crec que seran per a tota la vida.

Què fa un restaurant espanyol a un poble tant petit d'Anglaterra?
L'amo és català i la seva dona és anglesa. Havien viatjat per tot el món al llarg de la seva vida i, finalment, van decidir establir-se a Anglaterra, a prop de la família d'ella. Poc després van llogar una botiga de productes delicatessen i els va anar molt bé. Van ampliar la botiga i, ara fa dos anys i mig que van decidir obrir un restaurant espanyol de qualitat.

Quin tipus de plats es serveixen?
Fem cuina tradicional espanyola utilitzant tècniques d'alta cuina. Vigilam molt les coccions i l'estètica però, bàsicament, fem cuina casolana.

Quina és la teva tasca?
Jo faig feina com a "sous" xef, que vol dir que sóc l'ajudant del xef, la seva mà dreta. Cuino moltíssim i, a més, puc aportar idees i m'encarrego de preparar la «mise en place», que vol dir la disposició dels ingredients i els utensilis, així com d'enllestir el menjar per endur. De la mateixa manera, quan el xef no hi és, jo ocupo el seu lloc.

Enyora Menorca?
Sí. Trobo a faltar la família. Els meus pares, les meves germanes i cunyats i els meus nebots. Cada vegada que els veig són més grans i això em fa molta pena perquè no puc estar allà amb ells. També enyoro els amics, el simple fet d'agafar el telèfon i quedar per a fer un cafè o una calada. Això és impensable a Beccles! A més, enyoro la mar blava i el sol. Només el fet d'anar a fer una volta per la platja és molt relaxant. Aquí sempre fa fred i el cel és gris, a vegades passen dues setmanes sense que el sol hagi sortit. La veritat és que no puc visitar Menorca tot el que m'agradaria però hi vaig de tant en tant. La darrera vegada que vaig viatjar fins a l'Illa va ser a l'agost i no hagués tornat. Quin estiu que heu tingut!

Vol tornar a l'llla en un futur?
Sóc una persona que adora Menorca però també sóc conscient que hi ha molts llocs que m'agradaria conèixer. Sigui on sigui, sempre quedarà l'Illa...

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info