Ani Mercadal Escudero - Gemma Andreu

TW
0

Autofitxa
Vaig néixer a Maó fa 45 anys. Sóc casada amb en Joan Carretero i tenim dos fills meravellosos, una filla de 17 i un fill de 23 anys. M'agrada molt la feina que faig, encara que no m'agrada aixecar-me a les cinc del matí. M'encanta estar per casa amb la meva família. Som aficionada al bàsquet i solem anar a veure els partits del Menorca, i quan juga el nostre fill.


Quan va començar a fer feina a sa Plaça?

Als 18 anys vaig obrir una polleria. Jo no tenia feina, la meva família es dedicava al negoci de la carn, me va sortir una oportunitat i la vaig agafar.

Com va passar de vendre pollastres a vendre pa?

Amb la remodelació del mercat, el meu marit que és panader, me va animar a obrir el forn. Així que vaig decidir canviar, i m'agrada molt més el forn!

Vostè deu ser la primera cara, fora de casa, que veu molta gent el matí...

La gent comença a venir a les sis i mitja, i sempre són els mateixos. Pensa que tenc clients regulars i molt bons! Ens coneixem, n'hi ha que fa 27 anys que vénen a compar, ja venien a la polleria!

Com és la seva feina?

Solc enfornar el pa per coure, pesar les bosses de farina, col·locar el diferent gènere als diferents prestatges... M'agrada molt la feina, el tracte amb la gent. No canviaria l'ofici. "Bono", a l'estiu sí perquè pas molta calor.

Al Mercat, la gent és molt xafardera?

No, no hi ha gaire xafardeig. Es fan comentaris, hi ha clients que conten coses seves, jo en cont de meves... Ens agrada xerrar.

Què enyora de sa Plaça antiga?

Abans, els punts de venda eren exteriors, els venedors estàvem més junts, teníem més contacte, solíem fer més pinya. Xalàvem molt! Record alguns personatges peculiars com en Lorensito amb les seves rifes; en Pito, el cambrer, que ens duia, puntualment, el cafè calent a la parada. També en Rafel de sa botiga, ma mare i mon pare, que sempre estaven "al pie del cañón" pel que fos.
Per Carnaval ens solíem disfressar, per Gràcia fèiem un poc de festa, no sé, era diferent. Realment, xalàvem molt!
Venia molta més gent a comprar a sa Plaça, no hi havia tants de supermercats, ni grans superfícies on hi trobes de tot.

Què li agrada de sa Plaça moderna?

Ara és molt més guapa, neta, tot està ben ordenat i aclaridet, encara que les parades són interiors i els venedors ens veim menys, tenim menys relació. També hi pots trobar productes variats. Avui en dia té un altre encant.

Venen molts turistes?

Solen venir a passejar, a veure l'edifici i fan la volta. Si s'aturen solen comprar alguna pasta, per fer un mosset, i, per encàrrec, es solen endur ensaïmades i pastissets.

Què sol vendre més?

Sense comptar el pa, depèn de l'època. Per Gràcia venem molta coca bamba, per Nadal dolços i pastissets, per Pasqua formatjades, bunyols per Tot Sants...