"Sempre tenc la sensació que Lió viu una mica a l’ombra de París"

El menorquí, llicenciat en Filologia Catalana, treballa com a professor de català a L'École Normale Supérieure de Lyon. Tot i que enyora la família i els amics, assegura trobar-se a gust a la ciutat de l'est de França i, en concret, al barri de Gerland, més conegut com el 7è, on comparteix pis amb un italià i un xinès.

Va marxar de Menorca per anar a la universitat, quan de temps va viure a Barcelona?

Vaig viure a la Ciutat Comtal durant onze anys. A Barcelona vaig estudiar Filologia Catalana i després vaig fer un postgrau enfocat a treballar en el món editorial, que era el que m'agradava en aquells moments. El postgrau tenia unes pràctiques obligatòries en una editorial, i fins i tot em van donar feina quan les vaig acabar, però vaig descobrir que no era ben bé el que esperava i no m'acabava d'agradar. Per sort, a la vegada, i ben bé per casualitat, vaig començar a fer classes en un institut. Vaig estar un any voltant fent substitucions i després sis cursos en un institut de Cerdanyola del Vallès, on vaig estar molt bé.

Per què va decidir marxar a l'estranger?

Sempre havia tingut l'espineta clavada de no haver-me'n anat d'Erasmus mentre estudiava i, per tant, vaig pensar que seria una bona experiència partir una temporada. Tots sabem que sortir de Menorca per anar a estudiar a fora és una despesa enorme. Per molt que tingués beca i que fes feina als estius, vaig pensar que passar un curs a l'estranger era allargar un any la despesa familiar i que ja feien prou sacrificis. Això ho pensava a la universitat però quan vaig començar a fer feina vaig veure que m'havia perdut una oportunitat i una experiència impagables. De fet, sempre recoman als meus alumnes que se'n vagin si poden. I al final jo també m'ho vaig aplicar, mai no és massa tard.

I va anar a parar a Lió....

Sí. Em vaig presentar a la convocatòria de lectorats de l'Institut Ramon Llull i me van agafar per fer classes de català a Lió.

Quins requisits li demanaven?

El requisit bàsic és tenir el nivell D de català i coneixements de l'idioma del país on vols anar. A més has de presentar una carta de recomanació d'un professor universitari i una programació didàctica d'ensenyament de català com a llengua estrangera. La resta de títols, cursos i experiència professional serveixen com a mèrits i et donen més punts a l'hora de la veritat. Després de passar una primera selecció en funció dels mèrits, hi ha una sèrie d'entrevistes, l'Institut Ramon Llull fa una segona tria i, finalment, és la universitat la que decideix el candidat.

Va poder escollir el país de destí?

En realitat només vaig demanar universitats de França perquè era on realment volia anar. També va ser una qüestió pràctica, perquè les universitats anglòfones o hispanòfones (Estats Units, Irlanda, Regne Unit, Cuba, Madrid...) tenen moltíssimes més sol·licituds. A més, en castellà i en francès sí, però no em podria imaginar fent classes en anglès. L'École Normale Supérieure de Lyon, on faig feina, va ser la primera opció, bàsicament perquè m'oferia la matrícula gratuïta per cursar un màster. S'ha de dir que no és ben bé una universitat corrent, en realitat per als francesos no és una universitat sinó una de les Grandes Écoles. Em va costar molt entendre com funcionaven, però són uns centres públics molt prestigiosos on s'entra per oposició amb dos anys obligatoris de preparació després d'acabar el Batxillerat. Els alumnes que entren ho fan directament a tercer curs i tenen un sou durant quatre anys. Entrar-hi és molt difícil, i per tant el nivell dels alumnes és molt alt.

Els seus estudiants tenen un cert coneixement de la nostra llengua o han de començar des de zero?

Depèn del curs. De llengua s'ofereixen nivell inicial, intermedi i avançat, així que hi ha de tot. De vegades és sorprenent com avancen i com arriben a xerrar i a escriure de bé sense haver practicat mai fora de França, molt més que molts alumnes que havia tingut a Secundària. Una de les coses que més els motiva són els programes de televisió i les sèries, sobretot de TV3, Canal9 o IB3. De tant en tant a classe en posam algun fragment i molts s'engresquen i s'hi acaben enganxant.

També fa classes de literatura i traducció...

Sí. Aquesta assignatura ve pautada pel Ministeri d'Educació i s'organitza a partir d'una obra de literatura contemporània, comuna a tot el país, que enguany és "Bruixa de dol" de Maria-Mercè Marçal. Normalment els alumnes que fan aquesta assignatura ja saben bastant català, si no, s'ho passen malament, perquè traduir no és gens fàcil, i si es tracta de poesia encara menys. L'any passat la novel·la escollida va ser "La meitat de l'ànima" de l'escriptora mallorquina Carme Riera. Vam aprofitar l'ocasió per convidar-la a fer una conferència, i la veritat és que va ser tot un èxit, i puc dir que a més d'una gran escriptora és una dona encantadora. De fet s'intenta organitzar regularment alguna activitat cultural com aquesta que impliqui la presència del català fora de les hores de classe, de manera que no quedi com una cosa estrictament acadèmica.

Hi ha molts francesos que vulguin aprendre català?

L'oferta de llengües a la universitat és impressionant, tenint en compte que és una universitat amb pocs alumnes, i pots estudiar idiomes com suec, persa, rus, turc, xinès, japonès o polonès. Evidentment, les llengües com l'espanyol, l'alemany o l'anglès tenen moltíssims més alumnes, però el nombre d'inscrits a català és prou alt. Tenc una trentena d'alumnes entre els quatre cursos que s'ofereixen de català (tres de llengua i un de literatura i traducció). Pot semblar molt poc, però com ja he dit és una universitat un tant peculiar, i les ràtios d'alumnes són baixíssimes. Enguany, per exemple, només han aconseguit entrar set alumnes a la carrera de Filologia Hispànica, o jo vaig fer una assignatura del màster en què només érem dos alumnes. El més curiós és el motiu pel qual decideixen fer català. Hi ha tantes motivacions com alumnes: el seu origen familiar, la fascinació per viatges que han fet a Palma o Barcelona, futurs Erasmus, o fins i tot gent que ho fa per simple curiositat, pel plaer de conèixer.

Des de quan viu a Lió?

Vaig partir a finals d'agost de l'any passat. No oblidaré mai el dia que vaig arribar! Vaig perdre el vol el dia que començava la meva nova vida, l'únic que he perdut mai. Quan finalment vaig arribar, l'allotjament que en principi m'oferia la universitat no era possible perquè per algun motiu no apareixia el meu nom a les llistes, i no tenia on dormir. I a més, com que encara no havia signat el contracte tampoc sortia a la base de dades i no podien fer-me la targeta de la universitat que serveix per a tot: obrir portes, menjar a la cantina, entrar a la biblioteca, fer fotocòpies... Per sort, tot es va anar solucionant i ara és només una anècdota, però l'arribada va ser memorable. Sort que només podia anar cap a millor!

Què li va semblar la ciutat?

Que era un lloc molt més tranquil del que em pensava. Tot i ser la segona ciutat de França, no tens la sensació de viure en una gran ciutat, només quan agafes el metro en hora punta i els dissabtes capvespre a la zona comercial del centre. Molts barris són com pobles petits, i té unes dimensions raonables, les distàncies són assequibles i, a peu no, però en velo o en transport públic pots travessar la ciutat en poc temps. Ja havia visitat Lió anteriorment però només un cap de setmana. Va ser un petit avantatge, perquè ja sabia on anava i em sabia ubicar, però només coneixia les parts turístiques, que no tenen res a veure amb la vida real d'una ciutat.

Es va adaptar ràpidament a la vida allà?

Com sempre que comences una nova feina, al principi tractes de posar-te al dia, intentar descobrir quina és la manera de treballar, com funciona tot... Bàsicament em vaig dedicar a això durant les primeres setmanes a Lió, i diria que no vaig posar els peus al centre fins passats ben bé deu dies de la meva arribada. També tenc el record d'haver de fer molta burocràcia, sense que ningú em donés ben bé les indicacions de com fer res ni on anar. Per sort, com que tots els lectors estàvem igual, ens vam ajudar molt i la paperassa ens va unir des del principi, sobretot amb la lectora de portuguès i el lector d'espanyol, que són els meus companys de despatx, i ara sembla que ens coneguem de tota la vida.

Els costums són molt diferents?

Una mica. Em va costar molt acostumar-me a dinar a les 12 i sopar prest, però ara ja em sembla més raonable i tot, i quan venc a Menorca em costa esperar per dinar damunt les 14 hores, que de fet és l'hora que comencen aquí les classes del capvespre. Per cert, els meus alumnes francesos no entenen que per noltros les 14 sigui encara migdia si ja no són les 12. Però el que més em va cridar l'atenció definitivament és la "politesse", les fórmules de cortesia que s'empren a França, començant pel tractament de vostè, sobretot a les botigues. M'agradaria saber quantes vegades al dia acabes dient perdó, gràcies, de res, per favor, bon dia, bon vespre, o adéu. Si no ho dius ets un mal educat i de vegades t'ho deixen ben clar. Ara ho tenc tan incorporat que quan som a Menorca ho repetesc també tantes vegades que en alguna botiga m'han mirat amb cara d'estranyats i tot!

Suposo que les temperatures són més baixes que a Menorca...

Sí. També va ser molt dur acostumar-me al fred a l'hivern, però m'ho havien pintat tan negre quan vaig arribar que després no va ser tan exagerat. Tampoc no és que nevi massa, però quan ho fa no és la fi del món ni hi ha cap caos i tothom fa vida normal sense problemes.

Havia estudiant francès abans d'instal·lar-se a Lió, no és així?

Havia estudiat francès estàndard, evidentment, i havia passat un estiu a Montpellier, però el francès col·loquial és prou diferent del que s'estudia, així que em vaig haver d'espavilar i aprendre les expressions més corrents per no semblar sortit d'un diccionari, i sobretot les paraules més quotidianes i específiques, que desconeixia.

Com definiria els lionesos?

A França els lionesos tenen fama de ser freds i burgesos, però com passa amb els tòpics, hi ha de tot. A més, com a totes les grans ciutats, hi ha gent de procedències molt diverses i de tot tipus, i també és una ciutat amb molta vida d'estudiant. Però sempre tenc la sensació que Lió viu una mica a l'ombra de París: hi ha els qui la critiquen i els que hi voldrien viure i no poden, però és com si tothom assumís que Lió sempre ha de tenir un paper secundari i amb París no es pot competir. Fins i tot hi ha professors a la meva universitat que viuen a París i només vénen a Lió per fer les classes i se'n tornen.

Però vostè es troba a gust...

Sí. Lió és preciós, i m'agrada sobretot que el centre estigui envoltat de rius, amb uns passejos, carrils-bici i espais públics que li donen molta vida a la ciutat quan fa bon temps. També m'encanta la localització de la ciutat, cap al centre-est del país. Té els Alps al costat, Ginebra a poc més d'una hora, i està molt ben comunicat en tren i en avió amb moltes ciutats, de manera que et permet moure't per França i Europa amb relativa facilitat. Per contra, té mancances de transport públic a la nit, que no satisfà en absolut la demanda d'una àrea metropolitana on viuen més de dos milions de persones.

A quina zona de la ciutat viu?

Com l'any passat visc al barri de Gerland, més conegut com el 7è (dels nou que formen la ciutat). Enguany comparteixo un pis del campus universitari amb un italià i un xinès. És un barri obrer residencial cap als afores de Lió, molt a prop de l'estadi de l'Olympique de Lyon. Fins i tot se sent quan celebren un gol. És una zona molt tranquil·la, excepte pel caos circulatori dels dies de partit, però tot i que estigui cap als afores el metro és just al costat i arribes al centre en quinze minuts. Tot i que a Gerland s'està molt bé i estic al costat de la feina, vaig intentar acostar-me una mica al centre, però els preus dels lloguers són bastant alts a tota la ciutat, i al centre encara molt més. El més assequible quan em vaig posar a cercar pis eren els pobles de l'àrea metropolitana, així que al final em vaig resignar i vaig preferir continuar vivint al campus i poder estar més a prop de la ciutat.

Quin balanç fa de la seva estada a Lió?

De moment puc dir que si he de fer balanç gairebé tot el que hi he trobat és positiu. Aquesta experiència m'ha permès aprendre bé una altra llengua, viure una altra cultura i uns altres costums, veure altres enfocaments i maneres de treballar, conèixer persones diferents i d'orígens molt diversos, veure el que passa a ca meva amb uns altres ulls i amb una mica de distància...

No troba a faltar Menorca?

Sí, especialment la família i els amics. Sobretot quan hi ha qualque celebració, sopar o el que sigui, i només hi puc ser una mica present via Skype o telèfon, i després m'han de passar el resum per mantenir-me al dia. I també he de reconèixer que, tot i que Lió es consideri la capital gastronòmica de França i s'hi mengi molt bé, no hi ha res com el menjar que fa una mare!

Pot visitar l'Illa amb regularitat?

En el fons la universitat segueix el calendari escolar, així que digués­sim que si vull hi puc anar com quan era estudiant: estiu, Nadal i Setmana Santa. Això sí, que consti que sempre és més barat el bitllet d'avió de Lió a Barcelona, que no el de Barcelona a Menorca!

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info