Literatura. Anna M. Ticoulat, avui, amb 69 anys, es sent satisfeta d’haver aconseguit ser filòloga - L.B.

TW
0

Després de publicar nou llibres de poemes i obtenir nombrosos premis de poesia, Anna Maria Ticoulat i Coll (Maó, 1942) ha fet realitat el repte s'obtenir la llicenciatura en Filologia Catalana, i ho ha aconseguit als 68 anys. Ara en té 69 anys i considera que el títol era la passa definitiva que havia de donar per a continuar amb la poesia amb una base acadèmica sòlida.

Ser filòloga havia estat el seu somni, però primer els camins de la vida van ser altres. Als 12 anys se n'anà a estudiar Peritatge Mercantil a Barcelona, títol que obtingué el 1958. Abans de casar-se es formà com a professora internacional de tall i confecció del Sistema Martí; de fet, la moda i l'estilisme han estat altres de les seves passions.

Es casà amb el doctor Enrique Caules i el 1966 es traslladà a viure a Ciutadella. Al costat del seu espòs, va atendre la consulta, va exercir d'infermera i s'encarregà de la criança del seu fill i la seva filla. El seu marit es morí el 1999. Dos anys després, decidí posar-se a estudiar, coincidint que el seu fill, David, començava la carrera de Ciències Empresarials.

"El fet de que ell es posàs a estudiar em va encoratjar. Som molt activa i tenia temps per a dedicar-m'hi". Es matriculà a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) el 2002 i de llavors ençà ha anat cursant les assignatures de tres en tres, i, darrerament, de dues en dues, per poder-se cuidar de la seva germana malalta i dels seus dos néts. La UOC li ha obert un nou món.

"Estudiar a distància m'ha obligat a cercar-me la vida i m'ha fet espavilar en l'ús d'internet en la recerca de textos, llibres, lectures i autors". Ara té un bloc, és usuària de les xarxes i es mostra oberta a les noves tecnologies.

"Som una persona que no m'agrada quedar obsoleta, m'agrada estar al dia de tot", comenta. Però, per què escollí la Filologia? "Per la passió que sent per la poesia i perquè sigui reconeguda la meva trajectòria literària. Malgrat els meus estudis anteriors, no m'he volgut conformar en l'etiqueta de poetessa aficionada", recalca.

Afirma que, tot i estar jubilada, no volia renunciar a la seva passió literària. "Amb la llicenciatura puc continuar amb la poesia amb una base acadèmica i implica un reconeixement després d'haver tingut que escalar moltes muntanyes per la condició de dona i poeta".

Precisament, Ticoulat ha obtingut la llicenciatura amb un treball de final de carrera de literatura comparada de les protagonistes d'"Aloma" i de "Ramona, adéu", dues perles de dues grans escriptores catalanes: Mercè Rodoreda i Montserrat Roig. Són dues de les seves autores preferides, com també Màrius Torres, Joan Maragall, Josep Carner i Josep Maria de Sagarra.

En aconseguir la fita de la llicenciatura, Ticoulat, com a dona de fe, va complir la promesa de fer una randa amb les seves pròpies mans per l'altar de Santa Clara. El monestir estrenà la peça de ganxet en la festivitat, el passat 11 d'agost.

Un cop llicenciada, Ticoulat no aspira a cercar feina (riu), és el bagatge que li servirà per a seguir fent poemes i perfeccionar la seva poesia. "És una satisfacció personal. Som una persona activa i amb esperit de superació, no em sent vella, em sent amb força i ganes per a seguir fent poemes i continuar aprenent, adaptant-me als nous temps i oberta al futur".