El que començà com un joc es convertí amb el temps en una vocació. Sergi Ameller (Maó, 1979) s'inicià en la música als 13 anys. Un curs d'orgue electrònic li despertà l'interès des de ben jove, però no fou fins més tard quan els seus pares captaren la seva facilitat per "moure els dits damunt el teclat".
La seva trajectòria s'ha gestat entre classes particulars de piano clàssic. El seu mestre, José Gibeli, és també avui el seu mànager, qui al capdavant de l'empresa d'espectacles Menorca Músics l'ha empès a debutar en solitari amb un primer disc que és per als oients un exquisit regal des de les emocions i el sentiment. "Movement" és un missatge sonor íntim i minimalista. Ahir mateix es posà a la venda a l'Illa. Al voltant de 200 còpies enregistrades al "home studio" del compositor i als estudis Rosazul de Barcelona (el passat novembre), on també s'ha fet la mescla i masterització.
El disc físic -disseny i portada- està en anglès amb la idea d'obrir-se més portes. "Ja l'hem enviat a alguna promotora estrangera", senyala. Es pot adquirir a la seu de Menorca Músics, a la Costa Deià de Maó. La versió on line es descarrega des de qualsevol de les plataformes de referència, com Spotify o iTunes, entre d'altres. A més es pot escoltar des del seu web oficial: www.sergiameller.net.
El títol del cd fa al·lusió, per una banda, als moviments de la música clàssica; i per l'altra a la música emocional, als sentiments moguts des de l'interior. Ara fa dos anys que Sergi deixà la seva feina com a tècnic informàtic per dedicar-se de ple a la música. És membre de l'Orquestra Sarau i d'Electrio. Formacions, diu, que l'ajuden a finançar el seu somni de seguir endavant com a pianista i compositor.
Aquest mes de febrer té previst presentar a Menorca la seva òpera prima. Un recull instrumental que s'emmarca al gènere contemporani, i del que torna a incidir "és de caire intimista, introspectiu i sense paraules". "No conto cap història, tot es succeïx amb el piano i la meva veu, encara que és obvi que -del moviment un fins al vuit- es poden llegir els meus diferents estats d'ànim", explica. Malgrat poder pensar que canta, en aquest cas Ameller no utilitza la veu per a fer-ho, sinó per taral·larejar cadascun dels vuit passatges oferts a manera d'un instrument més.
"Estic satisfet per la grata acollida del públic, molta gent em diu que té certs tocs cinematogràfics, per les seves melodies i harmonies", comenta. Com a referents, cita al pianista italià Ludovico Einaudi, que representa un dels grans èxits de la música clàssica contemporània dels darrers anys, no sols per la venda de discos sinó també pel número de concerts realitzats a tot el món; i del compositor belga Wim Mertens.
Sergi és conscient que ofereix una obra diferent a la que "estem habituats a veure a Menorca". La seva intenció, però, és arribar el més lluny possible. Malgrat que a l'Illa "cuina" les notes, no descarta fer concerts a Palma o Barcelona, i intentar formar part del circuit, més exclusiu, d'aquest tipus de composició. "El meu és un format individual, però no som un cantautor. És quelcom diferent amb un segell molt personal", acaba.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.