"Avui en dia no hi ha la fúria d’abans per aquesta música"

Sóc en Damià Bosch Pons, nascut a Ciutadella l'any 1939. Estic casat amb na Catalina Fernández, amb qui tenc tres fills, Damià, Ignasi i Joana. Sóc aficionat a la música des dels deu anys, quan em van regalar una guitarra. Amb dotze anys ja vaig cantar "Desde Santurce a Bilbao" amb en Tomeu Llabrés "Tranquil", i més tard s'hi va afegir en Toni Juanico. Ara, amb ells, la meva dona i na Luci Gregori, que és la directora, formam el grup Xalandrí.

Què suposa per vostè el fet de cantar?

Cantar suposa el gust que prenem noltros quan cantam, la bona estona que passam.

Com va començar el grup Xalandrí? D'on sorgeix la idea de formar el grup?
Ara en fa sis anys, la directora, na Luci Gregori, ens va ajuntar. En Toni Juanico, en Tomeu "Tranquil" i jo havíem cantat junts tota la vida, com amics, i ella, amb qui ja ens coneixíem, ens va dir que estaria bé fer un conjunt. Després també ho vam demanar a na Catalina, que és la meva dona i que també canta. I mira, sembla que a la gent li agrada, ens diuen que feim bo. Realment no ens pensàvem que anés així de bé.

Quin tipus de cançons interpreten?
Feim cançons menorquines, bolerets, de Los Panchos, temes mexicans, cançó popular, ens atrevim també amb cançons de Demis Roussos i tot, havaneres, que en tenim per na Clara i sa filla (riu). Procuram fer un repertori que agradi a la gent.

Creu que el tipus de música que fan vostès està un poc deixada de banda en el panorama musical insular?
Home, abans hi havia sa Rosa des Vents, na Joana Pons, que també hi és ara. Però sí, sí que està deixada de banda, avui en dia no hi ha tanta fúria com la que hi havia abans. Per Maó han sorgit un parell de conjunts, però no hi ha gaire cosa. Però, tot i així, és una música que agrada molt a la gent.

I com funciona el grup? Sembla que hi ha molt bon ambient.
Va molt bé, cada dilluns anam a casa de la directora, de les deu i mitja fins les dotze del matí, i hi prenem tot el gust. Encara que no cantéssim enlloc, només amb el fet d'anar allà ja ho passam bé. A més, tenim un bon repertori, ja tenim més de cinquanta cançons. Vam començar amb quatre o cinc cançons típiques menorquines i n'hem anat afegint, sempre en tenim de noves.

Què és el més difícil a l'hora de formar un grup?
Segons la directora, el més difícil han estat els compassos, perquè estàvem acostumats a cantar tot sols, i a l'hora d'entrar als compassos ens costava fer-ho bé, ho fèiem a la nostra manera. Però davant el públic s'ha de fer bé. I està solucionat, no hem tingut cap problema. Cantam a tres i quatre veus, no ens costa gens, quan un canta l'altre ja sap quan ha d'entrar, si el contralt ha de pujar o si el baix ha de baixar.

Al seu grup què hi ha? Veus i guitarres?
Veus i guitarres, però també la bandúrria, un pandero, maraques de tant en tant, i un xarango també.