Rèplica. S’ha fet gràcies a imatges de l’antic gegant que presidia el Servei Municipal de Cultura - C.A.G.LL.

TW
0

Durant aquest Carnaval, la Colla d'Amics Geganters de Llucmaçanes, aprofitant que fa vint-i-cinc anys de la creació del gegant Abu Umar, ha volgut fer un petit homenatge a totes aquelles persones que el van fer i, partint d'imatges, un artista llucmaçaner ha realitzat una rèplica el més semblant possible del gegant, per celebrar el seu 25 aniversari.

Una vegada finalitzat el treball no hi havia confusió, n'Abu Umar havia ressorgit d'entre les cendres per tornar a ballar per la ciutat que l'havia vist néixer, i així va ser durant la passada rua de carnaval de Maó. Molta va ser la gent que el va reconèixer , i que es va voler fer fotos amb ell, pel que es pot dir que la iniciativa va ser un èxit, igual com l'objectiu de fer un petit homenatge a totes aquelles persones que el van construir.
la història

Tot va començar l'any 1987 quan un grup de professors i alumnes de l'antiga "Maestria" o "La Maes", va construir un gegant que representés a l'últim governador àrab de Menorca, n'Abu Umar, que serviria commemorar el 700 aniversari de la reconquesta de l'Illa per part del rei Alfons III front als musulmans, per participar amb dita figura al carnaval d'aquell any.

Molta il·lusió van posar tant professors com alumnes en la creació de la figura. Aquell dijous jarder les diferents classes de "Sa Maestria", acompanyats dels professors, van sortir tots disfressats de moro, acompanyant el gegant des de l'institut fins a l'Ajuntament, fent una petita volta pel centre de la ciutat, per a després donar-lo a l'Ajuntament on quedaria exposat als balcons de les cases consistorials presidint els carnavals d'aquell any.

En aquella desfilada no hi van faltar les senyeres amb la mitja lluna, enormes llibres que simulaven ser les poesies atribuïdes al governador àrab ni tan sols els radiocassets portàtils oferint música àrab omplint de festa els carrers per on passava la comitiva.
El 1988, Abu Umar va participar a les Festes de la Mare de Déu de Gràcia, acompanyant en Tomeu i na Guida com el tercer gegant de Maó que va ser. Va participar en la que va ser la primera trobada de gegants feta a l'illa. Però degut a la seva construcció, era un gegant que dificultava molt la feina als portadors, sols sortí un dia més al carrer, el dissabte de festes d'aquell any .

Després d'aquelles festes el gegant va passar a ser com un objecte decoratiu del Servei Municipal de Cultura, on va estar presidint l'entrada de l'edifici durant bastants anys. Ens consta que hi va haver alguns projectes de reforma de la figura , tot i que no van arribar a bon port i amb el pas dels anys el gegant es va anar deteriorant .

L'any 1995, una vegada el gegant ja feia un temps que no presidia l'entrada del Servei Municipal de Cultura, i pel poc ús que se li donava, l'Ajuntament va decidir posar fi al gegant cremant-lo al fester de Sant Joan com si d'un bujot es tractés.

Sols es va salvar de les flames l'obelisc que lluïa a la mà dreta, una rèplica del monument que presideix la plaça que porta el nom del darrer governador àrab com a record d'aquell gegant.

Un final molt trist per a un gegant, igual com la tristesa que van tenir els seus constructors en saber el seu final. L'any 2004, però, la Colla de Geganters de Llucmaçanes va recuperar el personatge d'Abu Umar amb una nova figura de característiques semblants al primer gegant, i que és en l'actualitat l'acompanyant de la princesa de Llucmaçanes.