"Els dies abans de tornar a Menorca de vacances passen molt poc a poc "

El mes de febrer de l'any passat va partir cap a Neubeckum, un petit poble de la regió de Westfàlia, per provar sort a unes quadres regentades per un genet internacional sevillà. Quinze dies al país germànic van ser suficients per convèncer el santlluïser que es va instal·lar definitivament a Alemanya el març, ara fa un any. Actualment, Salas viu amb un company de feina, també espanyol, a un pis d'Ostendelde, a pocs quilòmetres de les quadres on fan feina com a mossos de genet. El menorquí es troba a gust i, tot i que la seva primera intenció era tornar a Menorca aquest estiu, ara es planteja la possibilitat de perllongar aquesta experiència a l'estranger durant un any més.

A què es dedicava abans de marxar cap a Alemanya?
Estava fent feina al Club Hípic de Bintaufa. En acabar el cicle formatiu de Grau Mitjà de Conducció d'activitats físicoesportives en el medi natural a l'institut Cap de Llevant, el meu professor de l'assignatura de cavall, en Jaume Reynés, em va oferir treballar amb ell al centre. Vaig treballar allà durant dos anys i mig.

Quines eren les seves tasques?
Vaig aprendre a poc a poc i vaig acabar donant classes d'equitació. També m'encarregava del manteniment dels cavalls.

Per què ho va deixar?
El meu cap va marxar i jo vaig pensar que també era un bon moment per iniciar una nova etapa. Gràcies a l'ajuda del meu antic professor i de na Chloe Morris, una amazona també natural de Sant Lluís que actualment viu a Bèlgica, vaig contactar amb en Juan Manuel Vidal, un genet internacional sevillà que té unes quadres a Neubeckum, a la regió de Westfàlia.

La seva intenció era partir a l'estranger?
La veritat és que no tenia intenció de marxar a l'estranger. Tenia clar que volia sortir de Menorca per formar-me millor en el món del cavall. En Reynés tenia alguns contactes arreu d'Espanya i la meva idea, en un primer moment, va ser marxar a Catalunya. Fins i tot vaig arribar a xerrar amb els genets Lucas Elías i Núria Vila però, finalment, em vaig decantar per l'opció de marxar a Alemanya.

No s'ho va pensar gaire?
No m'ho vaig pensar gens. Alemanya és el bressol de la doma clàssica i és allà on es troben els millor genets a nivell mundial. Tot això em va fer decantar-me i anar a provar sort.

Com va reaccionar la seva família?
Va ser una sorpresa però des del primer moment em van donar el seu suport.

Quan va partir de Menorca?
Tot va ser molt ràpid. Encara estava fent feina al Club Hípic de Bintaufa quan al febrer de 2011 em van confirmar que podia anar a visitar les instal·lacions de Neubeckum per anar a fer una prova. Vaig donar els deus dies corresponents i vaig marxar durant quinze dies.

Com va anar aquesta primera presa de contacte?
Molt bé. El mateix Juan Manuel Vidal hem va venir a cercar de l'aeroport de Dortmund. Em va portar a una pensió, on vaig dormir els primers dies. La veritat és que anava a cegues, no sabia que em trobaria. Els primers dies estava ben perdut, arribar a Alemanya va ser un "shock" per jo. A part del fred que feia, va ser un canvi radical en tots els sentits. Després de dos vespres a la pensió, vaig passar la resta de nits a casa del meu cap i la seva dona, que és alemanya. Ells viuen al costat de les quadres i em van deixar una habitació.

Va tornar a l'Illa?
Sí. Quan en Juan Manuel Vidal hem va portar de nou a l'aeroport em va dir que si volia podia anar a fer feina amb ells. Vaig estar durant tres setmanes a Menorca i el 20 de març vaig partir definitivament.

Va tenir problemes amb l'idioma?
La veritat és que jo no parlava gens d'alemany i el meu anglès era també molt bàsic. Recordo que els primers dies em comunicava amb la senyora gran que regentava la pensió amb senyes!

Però amb el cap podia parlar castellà...
Sí, això va ser una sort. A més, a les quadres treballen sis persones més i quatre són espanyols. Fins i tot visc amb un company de feina espanyol a un pis que ens va cercar el nostre cap a Ostenfelde, un poble que es troba molt a prop de Neubeckum, a una distància similar a la que hi ha entre Maó i Es Castell.

Llavors, no deu practicar gaire alemany...
Només quan no estic a la feina o a casa. Necessito unes nocions bàsiques per anar a comprar o per parlar amb els clients. De moment, em defenso. Tinc facilitat amb els idiomes però tot i així encara no puc tenir una conversa fluïda en alemany. S'ha de dir que jo visc a l'Alemanya profunda, on la majoria de gent no xerra gens d'anglès.

No s'ha plantejat fer classes?
La veritat és que no perquè no tinc gaire temps lliure. A més, no tinc cotxe i sempre depenc de la companya de feina que viu al pis de baix. En aquest sentit, no tinc gaire independència.

Es troba a gust a la feina?
Sí. A les quadres hi ha uns 36 cavalls de diferents clients que hem de muntar, domar i preparar per concursar. Jo m'encarrego de preparar els cavalls i, a més, rebo classe de doma clàssica per millorar la meva tècnica. En aquest sentit, cal destacar que no cobro res, el cap em paga el lloguer del pis i el manteniment del meu cavall i els meus pares m'ajuden per poder fer front a les despeses del menjar. Precisament per això, el passat estiu vaig tornar a Menorca durant tres mesos.

Per treballar?
Sí. Després de tres mesos a Alemanya vaig decidir tornar a l'Illa per fer feina durant la temporada turística. Vaig fer feina a l'empresa Ponylandia amb el meu antic professor i cap del Club Hípic Bintaufa, fins que el 23 de setembre vaig tornar a partir cap a Neubeckum amb els doblers que havia estalviat. Va ser llavors quan vaig aprofitar per endur-me'n el meu cavall, Lejolie, de cinc anys, cap a Alemanya. De totes maneres, s'ha de dir que allà no gasto gaire doblers perquè la major part del temps estic treballant.

Quin horari tenen?
Normalment, comencem a les 8 del matí i no acabem fins les 18.30 hores. Quan acabo de fer feina, vaig cap a casa. A Ostenfelde no hi ha cap bar, és un poble més petit que Sant Climent!

Com es viu allà?
És una zona molt tranquil·la amb les típiques cases triangulars. La majoria de gent que viu en aquests pobles de la regió tenen un poder adquisitiu mitjà-alt. Totes les cases tenen el seu jardinet i no veuràs blocs de pisos. A Ostenfelde només hi ha un supermercat, una fleca, un banc i un parell de restaurants i hotels. Si volem sortir a prendre alguna cosa hem d'anar fins a Warendorf, la capital de la província, que es troba a uns 25 quilòmetres.

Aprofiten el temps lliure per visitar altres ciutats de la zona?
Sí. Com ja he dit, jo no tinc vehicle propi però alguns diumenges, quan coincidim tots els companys de feina, aprofitem per fer turisme. Hem visitat ciutats més grans dels voltants com Munster o Dortmund. Anar més enfora és complicat. Per anar a Berlín, per exemple, has de conduir durant cinc hores o anar en tren, però el transport públic és molt car.

Sembla que porta una vida molt tranquil·la...
Sí. Em relacion normalment amb els companys de feina perquè passo la major part del temps amb ells. Tot i així també he conegut a qualque alemany, per exemple, al gimnàs. De totes maneres, crec que les condicions climatològiques també influeixen en la manera de fer dels alemanys. Aquí pots passar tres setmanes senceres sense veure el sol, és molt trist. El cel sempre està gris i, suposo que per això, la gent és més tancada i reservada. No obstant això, jo m'he trobat a molts alemanys alegres i oberts, mentre que altres et miren malament perquè no saps parlar l'idioma perfectament.

El fred ha suposat un problema per vostè?
De moment no. Jo sóc molt calorós i les baixes temperatures no són un inconvenient. Però es cert que a l'hivern la gent està sempre a casa, a partir de les 16 hores es fa fosc i ja no veus ningú pel carrer. Les botigues tanquen a les 18 hores, només queden oberts fins més tard els supermercats. Amb el temps, t'acostumes a aquests horaris i fins i tot ara sopo a les 19.30 hores i vaig a dormir més prest.

Quant de temps te previst quedar-se a Alemanya?
En un primer moment fiava quedar-me fins a principis del proper estiu però ara tinc dubtes. Si puc em quedaré un temps més per aquí. Estic molt bé i, tenint en compte, que les coses a Espanya no van gaire bé, potser arribaré a un acord amb el meu cap per quedar-me un anyet més.

La seva intenció es tornar a Menorca?
Sí. Trobo a faltar la família i els amics. Intento mantenir el contacte a través de l'Skype i el Facebook. La meva mare va venir a passar uns dies durant les passades festes nadalenques però és complicat rebre visites perquè jo treballo tot el dia i no puc demanar-me vacances fàcilment.

Tornarà aquest estiu a l'Illa?
No. Potser passaré una setmana de vacances a Menorca però res mes. Amb el temps m'he adaptat a la vida aquí i es pot dir que ja tenc una vida feta a Alemanya. Sempre hi ha dies que enyoro Menorca i, quan queden pocs dies per anar a Menorca, els dies em passen molt a poc a poc i no hi ha manera de que arribi el dia de partir.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info