"Germersheim és molt internacional, el poble rep alumnes d’arreu del món"

Cardona, estudiant de Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), forma part d'aquest grup d'alumnes estrangers que han viatjat fins a Germersheim gràcies al programa Erasmus amb la intenció de millorar el seu nivell d'alemany i de conèixer de primera mà la forma de viure i la cultura germana. Coll té previst tornar a Menorca el proper mes d'agost, abans de començar el seu darrer any de carrera a Barcelona.

Per què es va decantar per estudiar Traducció i Interpretació?
Sempre havia tingut molt clar que em decantaria més cap a les llengües. Tant la literatura catalana com la lingüística sempre m'han fascinat, però les llengües estrangeres també tenen un gran al·licient per a mi, sobretot l'alemany. Estudiar llengües estrangeres obre portes i a dia d'avui són una eina quasi imprescindible. Molts estudis em cridaven l'atenció però cap com Traducció i Interpretació. Com a traductora se'm presenta la gran oportunitat d'enriquir la meva llengua a partir de textos estrangers. Et converteixes en una porta de pas per a altres cultures i tens l'opció d'ampliar i donar a conèixer el món exterior al teu entorn més proper.

Llavors, en quin idioma s'està especialitzant?
Estic estudiant per traductora d'alemany i francès al català o al castellà però m'especialitzo en alemany - català. Encara que no ho sembli el més important per a un traductor es tenir un gran domini de la seva llengua materna, ja que és com presentarà les seves produccions i a traves de les quals es donarà a conèixer. La meva estimació pel català em va fer decantar definitivament per la carrera de traducció i en segon lloc les ganes de conèixer món i la dèria que estava agafant per l'alemany.

Quan va decidir marxar a l'estranger?
Tot just vaig començar a estudiar la carrera sempre vaig tenir molt clar que, ja sigui durant els estudis com en un futur, havia de intentar passar com més temps millor en contacte amb la llengua alemanya. És una experiència bàsica i necessària si et dediques a la traducció. Has d'estar un poc al corrent de com viuen, la cultura que els envolta, com és la seva llengua col·loquial i fer amistats. A més a més, dominar una llengua com l'alemany no és gens fàcil.

Per això és va acollir al programa Erasmus...
Sí. A la universitat et donen l'opció de fer un any d'Erasmus, un curs acadèmic a una universitat estrangera. Pots escollir on vols anar d'entre les connexions que te la teva universitat amb les universitats estrangeres.

Quina universitat va escollir vostè?
En primer lloc tenia molt clar que volia anar a una universitat alemanya petita, on el tracte professor alumne sempre sol ser més personal. En segon lloc, com que a Alemanya hi fa molt de fred: com més al sud millor. I finalment, evitava coincidir amb qualsevol company de la carrera, volia partir tota sola per així poder capbussar-me millor entre els alemanys. Jo vaig escollir la universitat de Magúncia, una de les més prestigioses d'Alemanya, sobretot per cursar Traducció i Interpretació. Quan al cap d'un mes em van dir que em donaven la plaça que havia escollit, llavors em van informar que la facultat de Traducció no és a Magúncia, sinó a un petit poblet a 125 quilòmetres al sud anomenat Germersheim, popularment "Germersche".

Quan va arribar?
A l'octubre. Germersheim és un poble molt petit amb un poc de vida gràcies a aquesta facultat que hi ha instal·lada ben al mig. Estudiants de mil punts d'Alemanya s'hi traslladen per cursar-hi la carrera. És un poble molt internacional, ja que cada semestre rep un munt d'estudiants d'arreu del món i els alumnes regulars, acostumats ja a aquest ambient, t'intenten acollir de la millor manera possible i fer-te sentir com a casa.

Per tant, ha coincidit amb molt altres estudiants en la mateixa situació?
Sí. Als estudiants estrangers se'ns va oferir l'opció de tenir un "buddy", un alumne regular encarregat d'orientar-te un poc dins el poble i ajudar-te amb els tràmits que et fan falta. Abans d'arribar a Germersheim ja m'havia posat en contacte amb aquest noi tan simpàtic, que em van assignar. La veritat és que em va ajudat molt, no només amb tots els tràmits que s'han de fer, com anar-te a inscriure a l'ajuntament, obrir-te un compte bancari i matricular-te, sinó que també em va ensenyar el poble i com que ens vam fer bons amics vaig poder conèixer un poc com viu un alemany.

Això li va facilitar l'adaptació?
Sí. La veritat és que amb l'idioma ja anava bastant segura i, tot i que no l'havia posat mai en pràctica en una conversa, em fugien pocs detalls. El fet de poder fer les primeres passes dins el país i tots els tràmits acompanyada pel meu Buddy va ser tot un luxe. Tot i així les primeres setmanes van ser un poc caòtiques.

En quin sentit?
L'endemà d'arribar ens van fer una prova de nivell i a partir d'aquí ens deien si podíem estudiar com a alumnes regulars o si havíem de fer un curs durant tot el primer semestre per aconseguir el nivell que se'ns demanava. A mi em va tocar fer-lo i a la gran majoria d'estudiants Erasmus també. Però la veritat és que gràcies a aquest curs vaig conèixer molta gent i m'ho vaig passar força bé.

Li va resultar complicat habituar-se als nous costums?
El que més em va costar van ser els horaris del menjar, a vegades anava amb alemanys i a les 11.30 o les 12 hores ja volien dinar i a les 17.30 hores ja havien sopat. A més hi ha molt poques hores de sol i durant les hores que apareix no calenta gens. A les 16 hores del capvespre ja es fosc. Crec que el que més m'ha costat ha estat adaptar-me al clima i als canvis de temperatura que suposa entrar en un recinte i sortir-ne. Un altre costum que em va sorprendre és que als bars no tenen quasi mai caixa, et vénen a cobrar amb un moneder gros com un temple i s'apunten el que has demanat a un paper on fan la suma del total amb llapis i goma. Per un altra banda, em va sobtar que aquí els cotxes van sempre molt ràpid i aparquen damunt les voreres. Quan hi camines has d'anar alerta ja que mitja vorera està dedicada al cotxe i una altra part a un carril bici. Tothom va amb bicicleta a tot arreu, sempre amb pressa. La gent no acostuma a passejar pel carrer, potser ho fa també l'ambient universitari, com que tots els estudiants són molt aplicats es passen el dia a casa.

On viu vostè?
Visc en un pis compartit, el que aquí s'anomena WG, "Wohngemeinschaft". Des de la universitat em van oferir una habitació en aquest pis i tot d'una vaig dir que sí. No tenia gaires opcions per cercar-ne, així que vaig suposar que el que m'oferien era una de les possibilitats més fiables amb les què em podria trobar. He fet molta amistat amb una companya de pis madrilenya i també amb una noia catalana de la meva universitat.

Ha conegut també a alumnes d'altres nacionalitats?
Sí. Vaig conèixer una francesa a qui vaig proposar un intercanvi lingüístic, el que s'anomena un tàndem. Ens hem fet bastant amigues i cada setmana quedem i parlem en francès. Més endavant també ho vaig proposar a una alemanya, que em va comentar que li interessava sentir parlar català. Tant amb una com amb l'altra he trobat unes bones amigues.

Té classes cada dia?
Els horaris de la universitat són un poc caòtics. Tens classe tan el matí com el capvespre, i a vegades tens qualque dia entre setmana buit. El problema de tenir les classes tan saltades és que et solen quedar hores entremig buides. Com que visc a dos minuts de la facultat el que faig és anar i venir. Ara una classe, ara cap a casa ara una altra i torna. De tant en tant qued a dinar al menjador, un menú d'estudiant costa 1,8 euros i així dino amb companyia i m'estalvio un viatge d'anada i tornada a casa. M'agrada bastant freqüentar les biblioteques però la veritat és que la de la universitat no me va agradar gaire. Has de passar un control de seguretat cada vegada que vols entrar o sortir, deixar totes les coses i entrar només amb la clau de la taquilla. En general, considero que les universitats d'Alemanya estan molt ben muntades.

A què es refereix?
Aquí només pagues les taxes anuals que solen ser damunt 100 euros i no 1.000 i escaig que te costa la matricula anual a Espanya. A més a més amb això et pots matricular a les assignatures que vulguis sense que el preu canviï i en cas que en suspenguis una no passa res, el pròxim curs no has de pagar el doble. A part d'això, pots anar d'oient a qualsevol classe que t'interessi sense que el professor et cridi l'atenció. D'altra banda el que ja no m'agrada tant és que quan ets un estudiant del programa Erasmus et tenen ben marcat i si no tens el nivell que demanen no pots anar a segons quines classes. Això només passa en a la universitat de Germersheim. No obstant això, està bé que t'ajudin a assolir aquest nivell a partir del curs intensiu d'alemany, ja que si t'hi esforces després d'això et converteixes en estudiant regular. Una de les coses que més em sorprenen és que, quan un professor acaba de fer classe, els alumnes en tost d'aplaudir piquen la taula molt fort. Encara a dia d'avui no m'agrada gens!

A què dedica el seu temps lliure?
La majoria de capvespres després de classe o bé tenc uns dels dos tàndems o posen una pel·lícula a la universitat o quedo per fer un cafè. No es pot fer gaire cosa més en aquest poblet i encara menys a l'hivern. Els caps de setmana de principi de curs vaig aprofitar per visitar les rodalies del poble, ciutats com Heildelberg, on tenia una amiga que estudiava, Mannheim, Speyer i Karlsruhe. Però els mesos freds d'hivern que hem passat he quedat a caseta i així també he aprofitat per estudiar pels exàmens finals de febrer.

Com es viu a Germersheim?
Aquí l'ambient és molt familiar, anant pel carrer o a qualsevol lloc sempre sols coincidir amb algun conegut. El que passa arriba a orelles de tothom i arribes a conèixer una gran quantitat de gent. En part està molt bé, mai no et trobes sol i t'arribes a sentir entre una gran família. Però d'altra banda pot arribar a fer-se cansat, veure sempre les mateixes cares i tenir poca intimitat. El que més m'agrada és que tot està molt a prop i no fa falta agafar ni tren ni correu per anar a classe ni per anar a comprar. El fet que sigui un poble tan internacional me fascina, gracies a això tens l'oportunitat de poder parlar gairebé en qualsevol idioma perquè sempre trobes qualcú que el parli.

Està gaudint d'aquesta experiència?
Sí, la veritat és que me sent molt ben acollida. Des d'un principi tan professors com estudiants fan que et sentis com a casa. En canvi no ho fa tant el fet d'estar envoltada d'espanyols com tengui un parell d'amigues amb qui poder xerrar en català. A més a més, el pis on visc és tot d'estudiants i si a casa no hi ha ningú sempre pots telefonar a casa el veí per si has de menester res.

Ha viatjat fins a Menorca durant aquests mesos?
Hi vaig passar un parell de setmanes durant les vacances de Nadal. Ara, que tinc unes vacances intersemestrals he aprofitat per viatjar i veure Alemanya. Com que són bastant llargues també m'agafaré un parell de setmanetes per fer una visita a Menorca. Trobo molt a faltar el sol i l'ambient del carrer de l'Illa, aquí tothom està tancat a casa, sobretot és la impressió que en tenc de l'hivern i la gent és molt estudiosa i no surt gaire. També enyor no tenir problemes per expressar-me i l'ambient tan acollidor d'un poble com Ferreries. Els meus germans, en Pau i en Lluc, han crescut moltíssim en aquest tres anys que fa que no visc a casa i, els meus pares, que sempre hi són per ajudar-me i per tot el que me faci falta.

Quant de temps estarà a Germersheim?
Fins l'agost. Després tornaré a Menorca. Vull sol i platja i passar un temps amb la família abans de tornar a marxar cap a Barcelona per acabar el darrer any de carrera. A més, m'interessaria poder fer un poc de feina durant el temps que estigui a l'Illa, que una carrera no cau del cel i m'he de començar a cercar un poc la vida.

Què li agradaria fer quan acabi d'estudiar?
Depèn amb què m'especialitzi, però segurament un màster. A part d'això m'agradaria seguir passant temporades a l'estranger, m'hauria de capbussar dins un ambient francès per acabar de dominar l'idioma però encara no sé quan podré.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info