TW
0

De matinada, abans que despunti el sol, a la redossa d'una tanca fonda ben proveïda d'herba a Ses Barrioles, acaba de néixer un poltre. En dues hores serà capaç de caminar amb soltesa, a punt haurà nascut quan l'antic ramat d'egües haurà fet aturada per passar la nit i llest estarà per seguir la resta d'egües i cavalls, al darrere de la seva mare, en el camí diari a la recerca de pastures. Els temps són uns altres, el ramat no és salvatge ni requereix pastures llunyanes, però les cries equines segueixen naixent per instint a l'hora en punt per tenir temps de posar-se en marxa i en temps de primavera perquè la mare estigui ben alimentada. Entre febrer i maig, després d'onze mesos d'embaràs, les egües pareixen les seves cries, és el seu natural i és un dels pocs animals domèstics que no ha vist interromput el seu calendari a desig de l'home que té prou mitjans a l'abast com per modificar el ritme natural de la reproducció animal.

A Ses Barrioles es crien cavalls de trot. Antoni Roca, veterinari i criador, dóna llum sobre el procés de reproducció d'aquests animals. L'època de cel de les egües és dóna entre els mesos de març i de juny. Actualment la fecundació és majoritàriament per munta natural, al voltant d'un 60 per cent, mentre que la resta es fa per inseminació artificial, que és més costosa. Al cap de nou o deu dies després del part, l'egua torna a estar a punt per ser novament coberta.

L'afició a les carreres de trot a Menorca està ben enraigada, molts dels menadors que corren cada diumenge a l'Hipòdrom, especialment el de Maó que es manté obert tot l'any però també el de Ciutadella, han heretat la tradició dels seus pares o algun altre familiar. Entrenar el cavall, o l'egua, a diari i fer-lo córrer en una competició anual per aconseguir la millor puntuació, és una carrera de fons per la que cal tenir, a més d'uns coneixements, la sort que neix de la simbiosi que s'ha donat, i es dóna, al llarg de la història de la humanitat en múltiples modalitats i que resulta de la manera especial en què s'entén l'home amb el cavall.

França, Itàlia, Alemanya, Suècia, Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda són, juntament amb Balears, terres de carreres de trot. Hi ha dues races pures de trotadors, la francesa i la nord-americana, que compten amb més de cent anys. La resta de països, inclòs el nostre, manegen cavalls que mesclen les dues, amb millors o pitjors resultats. França amb el temps ha aconseguit fer del trot un esport destacat que actualment compta amb dos canals televisius que emeten carreres de tot el món, incloses les del dimecres de l'Hipòdrom de Son Pardo de Palma que es realitzen expressament per la demanda francesa. Amb tot els francesos han ideat un sistema d'apostes on line del que treuen gran rendiment, reben apostes de tot el món, de petites quantitats, a vegades d'un euro, que sumen suficient com perquè la Federació Balear de Trot pugui revertir part dels diners en hipòdroms com els de la nostra Illa.

Però quines són les característiques morfològiques que ha de tenir un bon cavall de trot? Roca explica que el procés passa per obtenir un exemplar al que cal eliminar els defectes d'espècie, que ha de tenir bons aploms (extremitats), ser veloç, resistent i precoç, és a dir que als dos anys haurà hagut de donar compte del seu rendiment que a edat de tres haurà de donar el màxim. Una exigència que amb el temps es fa més incident perquè com indica el criador, de cada vegada tenim menys paciència i volem resultats més prest. L'animal correrà fins els vuit o deu anys, tot i que el ritme dels hipòdroms menorquins permet mantenir l'animal en pista fins i tot amb 15 o 16 anys.