TW
0

Autofitxa
Vaig néixer l'any 1971, estic casada amb en José i tenim quatre fills, en Víctor que té 12 anys, na Sara que en té 10, n'Andrea que en té 8 i n'Iván que en té 5. Fa 22 anys que tenim un centre de jardineria a la carretera de Cala en Blanes, que vam muntar amb mon pare. Quan no faig feina, faig de mamà, jugo amb els al·lots, faig deures, preparo roba, menjar...

Què és el que li agrada més de la seva feina?
Que no me sent fermada i estic en contacte amb la naturalesa. Però segurament el millor de tot és que he conegut molt bona gent, persones que durant anys vénen a comprar i que jo sent que em recolzen. És gràcies a la gent que ve, que jo i la meva família tiram endavant.

M'està parlant d'una relació que va més enllà de la d'una venedora amb els seus clients.
Quan tens temps, de fer una xerradeta, d'escoltar, d'explicar-te qualsevol "tonteria" o qualsevol cosa important, te n'adones que tots som iguals i que ens poden ajudar uns amb altres. Jo tenc aquest temps. Sé que la vida és curta i en moments així, de compartir, sent que l'aprofit al màxim.

Tenc la sensació que a casa seva les flors només són una excusa...
Sense dubte. La relació amb les persones és el més important. És cert que hem de fer esqueixos perquè les plantes de dos euros es tornin de cinc i després de dotze, ara bé, si fas "duros" però no ets feliç no crec que serveixin de gaire.

Vostè creu que existeix una planta per a cada persona?
Diuen que sí, i possiblement per a cada persona hi hagi una planta talismà, però cadascú ha de trobar la seva. Cadascú té el seu estil.

M'està parlant de la relació de les persones amb les plantes?
Hi ha gent per a qui el jardí és la seva vida, que només esperen que vengui el bon temps per posar floretes. Altres viuen per a les plantes. També n'hi que simplement les tenen per fer polit.

Té alguna planta especial aquí?
Tenc cinc oliveres mil·lenàries, que vénen de València. Les van llevar per fer una autopista i mon pares les va comprar. Dic que són especials perquè han passat moltíssims d'anys d'història per ser com són, amb aquestes arrugues i bonys, que semblen escultures. Han passat sequeres, nevades, riuades... Transmeten la força que han hagut de tenir per sobreviure.

Per quant me les vendria?
No es venen. Són sagrades. Mon pare ho té molt clar. N'hi ha una de meua i una per a cada nét.

Bé idò, si no em ven les oliveres mil·lenàries, què me recomana, què puc posar al meu jardí?
Has de mirar si t'agrada la planta autòctona, o la molt florida, o gespa amb rotlos de flors, o pasteretes ben ordenades. Jo te recomano que facis un jardí a la teva manera. Estàs disposada a regar cada dia? A tenir planta de temporada que saps que després l'hauràs de llevar? O vols planta de tot l'any que no te farà tanta flor però que sempre serà verda? Has de fer un jardí d'acord amb la teva manera de ser, el que estiguis disposada a cuidar.