Ambient. Les floristeries, els passa-carrers, les mostres de patchwork, els mostradors, les pastisseries i les llibreries, entre altres, converteixen la ciutat en un vertader jardí florit. Maó+Flors es pot visitar fins avui - Gemma Andreu

TW
0

La magdalena d'en Josep té sabor i forma diferent, duu pètals i sap a rosa. Els pastissos que ha comprat la mare deixen una aroma estranya, a camp, a planta silvestre. En Josep saluda en Pere qui escridassa el tren turístic. La locomotora passeja amunt i avall plena a vessar, en Pere s'amoïna, s'asseu i espera el seu torn. Na Maria cerca un mocador de fantasia, tots són florejats, llueixen més que elegants en el mostrador, entrelligats i en forma de margarita. En James trepitja per primera vegada la ciutat, ho fa amb una excursió amb guia turístic, no hi ha més ulls a obrir, decoració per aquí, gent per allà, música que volteja, gent que es passeja amb capells, altres que ho fan amb una flor a la solapa, façanes que criden l'atenció, entrades d'edificis que recreen escenaris, i mostradors carregats d'enginy i imaginació que empenyen a la compra. I en Miquel surt al carrer després que les històries imaginatives hagin desaparegut del calaix de sempre per espargir-se per la ciutat. En troba d'amoroses, reivindicatives, medievals, campestres...

Maó es va convertir ahir (i fins avui vespre) en una explosió d'experiències, d'iniciatives on cada ciutadà va poder gaudir d'aquella que més atractiva li semblés, això sí, totes amb un denominador comú, l'essència floral. I és que el nucli oferia una imatge si no bella, espectacular. La proposta Maó+Flors arribava ahir a la cinquena edició amb un ambient de festa i de goig que no feia més que animar sentiments. El dia amania tapat. La platja no era la millor aposta. La ciutat n'era l'opció. D'aquí que Maó bullís de gent qui entrava i sortia dels espais decorats, comentava o emmudia amb els espais imaginats.

"No decorem un espai sinó que creem un ambient", ressalta el responsable de la floristeria Es Bosc mentre el degoteig de l'aigua en una font i la suau melodia del violí en directe s'entremesclen per recrear una celebració. L'entrada al Claustre del Carme insinua una boda feta a Menorca, però en un espai "que s'ha deixat abandonar amb el pas del temps, on la naturalesa viva creix i creix i se'n fa protagonista".

De celebració també van els nuvis de Can Victori (Floristeria Bonsais). Les orquídies Vanda color conyac i les canyes enlairen la parella en el viatge de la vida, un trajecte que iniciaran muntats en una espectacular moto Lube.

Però, alerta, perquè si aquests pretenen arribar a l'aeroport i anar-se'n de lluna de mel, ho tindran complicat. Primer perquè hauran de passar per la casa Barca Mir i després perquè Lluís Real, de la floristeria Ramells, els adverteix que Menorca està ofegada. Un espai carregat de reivindicació omple l'entrada del carrer s'Arraval com a gest de complicitat amb la plataforma pel transport aeri. La gent qui visitava ahir l'espai capejava i assentia, somreia per l'enginy del florista, i l'aplaudia silenciosament. I és que una recreació de la piràmide que s'alça a la rotonda de l'aeroport llueix una frase qui resa "rèquiem per al transport aeri". Per altra banda, una parella d'ocells sostenen una pancarta, "els canaris volen lliures, els menorquins estam enreixats". Lluís Real explica irònic que ha empaperat les vitrines amb retalls de notícies per "recordar als polítics quant van prometre i quant han fet".

L'espectacularitat del Carreró de Ses Monges (Mans Unides) no deixa tampoc indiferent a ningú. Les flors silvestres endinsen a la gent en una història campestre, de tradició, on els basts, els joncs, les rodes de carruatge, les barreretes i els ases estan a punt per anar a feinejar. Però la imaginació va més enllà. Les floristes, mallorquines, encarregades de l'escena, enfilaren fil a l'agulla per muntar unes decoracions on les hortalisses i els gira-sols marquen tendència. Cebes, pebres, carxofes, albergínies donen essència campestre i creativitat al màxim exponent.

A la residència geriàtrica municipal es conjuga l'artesania de les residents amb les miniatures de Santiago Pons i l'art de Bouquets Beni qui ha volgut compaginar aspectes de la terra amb els de l'aigua. De repent, dues 'cuidadores' fan acte de presència, engalanades de flors en el cap i el cos, la gent somriu i sens dubte, els residents s'omplen de goig, per la novetat de la jornada.

El retorn a l'època passada obre pas al Pont de Sant Roc. Una habitació medieval on l'espasa, el gat, el clauer, el llibre de contes, la sabata i els collars de la parella de reis, així com la foganya, parlen amb l'idioma de les flors. I així fins a deu espais. La façana de l'Ajuntament, a càrrec de l'Associació Bonsais Tramuntana, més engalanada que mai. L'espai Contemporánea, a càrrec d'Hortícola Balear, acull uns centres florals per aplaudir, la Casa Sapiña, per Es Ficus, parla de bodegons i la delegació del Govern (per Ikebana) inclou fins a 21 plantes col·locades en unes botelles i enlairades a l'escala de la seu.
Sens dubte, art, enginy, imaginació i una ciutat de conte, on la saba de milers de plantes no fa més que nodrir Maó.