Concert. Un moment de l’actuació del passat divendres, amb motiu de la celebració de l’aniversari - B.J.

TW
0

Si hagués estat en altre temps la celebració hauria conclòs amb un pastís amb vint-i-cinc candeles enceses; però encara que l'actual (el temps, no el pastís) no està per excessos, la música, entre tantes altres qualitats, té la d'omplir a bastament, de portar joia i satisfacció plaent sense necessitat de dolços, ni vins amb bombolles.

L'Agrupació Musical de Ciutadella celebra el seu vint-i-cinc aniversari i ho festeja, es clar, amb música. I no hi ha dubte que la que sonà divendres passat a aquest aprenent d'auditori ciutadellenc (que està demostrant que pot fer camí i créixer i arribar a ser cosa bona) fou el regal millor que podia proporcionar. En presentar les diverses seccions que comporta en l'actualitat, féu palès el potencial que l'enriqueix.

Els qui recordam el que eren temps enrere les bandes de poble, aquelles que s'anunciaven pomposament com a "municipals" hem viscut la diferència abismal que les separa. Aquells grups de vuit, de dotze, o potser de vint músics de molta voluntat i pocs recursos, que sortien a la processó i per Sant Joan i sonaven a l'estiu repetint sempre els mateixos pasdobles, per cloure amb una fantasia de "La verbena de la Paloma" o de "La leyenda del beso", formen part de la història, d'una història entranyable, sens dubte, però feliçment superada.

Una passió

No fou poc el mèrit que tingueren en assolir mantenir-se malgrat tants vents en contra. Si no hagués existit gent que sentia passió per la música, que s'hi entregava en cos i ànima, i que poc o gens profit material aconseguia, sinó hi hagués hagut un Llorenç Galmés, un Francisco Pujolar, o Bartomeu Carreras i Joan Lluch, o Jeroni Carretero, la banda ciutadellenca s'hauria dissolt o passat definitivament a millor vida.

A dir ver, va estar a punt de passar a millor vida, quan l'ajuntament decidí que no podia assumir la gestió directa d'una banda "municipal"; però alguns il·luminats, que la fortuna (o la providència) deixa caure de tant en tant, recolliren el testimoni i continuaren la carrera, amb l'aquiescència dels membres de la banda, constituint-se en entitat autònoma.

El mestre Antoni Aguiló, que tants descosits ha apedaçat al llarg de la seva fecunda carrera, reprengué la batuta i acceptà la direcció de la nova formació. El substituiria Enric Villalonga, veterà component de la banda i a ell un jove mestre de carrera, arribat de terres valencianes: J. Agustí Colom. Colom renuncià l'any 1999 i prengué la batuta Joan Martínez Colás, professor d'oboè i amb experiència en la direcció. Fou aquest un moment difícil que amenaçà amb la dissolució definitiva de la banda, fins que el jove ciutadellenc Joan Mesquida Faner, clarinetista que havia realitzat estudis superiors al conservatori de Barcelona amb brillants resultats, i era membre de la banda, es féu càrrec d'aquesta i no solament la salvà, sinó que assolí formar un conjunt molt coherent, jove i entusiasta, impulsant-lo en una carrera ascendent, cada dia més valorada arreu de l'illa, amb actuacions concertístiques periòdiques i concerts molt remarcables.

El somni fet realitat

Una bona peça musical té un fil conductor. El fil conductor és imprescindible perquè la música i qualsevol projecte lligat a la música tingui continuïtat. L'Agrupació Musical de Ciutadella l'ha tingut també. A l'ombra, sense cap necessitat de protagonisme, només amb la il·lusió de fer realitat un gran somni. Al cap de 25 anys, el director de l'Escola Municipal de Música de Ciutadella ho proclamava en acabar el concert, "segur va dir- que avui no hi ha en el món ningú més feliç que en Silve Soler, que ha vist el seu somni esdevingut realitat". I és que l'Associació Musical de Ciutadella no és únicament la denominació d'una banda de música, és una obra de vastes proporcions, nascuda, crescuda per la necessitat que la banda es mantingui viva. I per açò abraça avui l'Escola Municipal de Música que permet l'ensenyament del piano, i dels instruments de corda, vent i percussió que configuren una formació orquestral.

També com a fruits saborosos de l'escola han sorgit una banda infantil de vint-i-set al·lotets i al·lotetes, algun dels quals resta gairebé invisible darrere un instrument que és quasi tan gros com ell, ben atents a les direccions del seu director Andriy Lemekh; una banda juvenil que alimentarà i donarà continuïtat a la banda, igualment dirigida per Lemekh; i una agrupació coral, el cor Cadenza, dirigit per Corretja Genestar.

Tots ells, les tres bandes, el cor, aquest amb el suport de la coral Estel, van ser protagonistes de la festa, i congregaren un molt nombrós públic que omplí la sala multifuncional des Canal Salat i tingué ocasió de comprovar com la música pot enganxar els més menuts que, concentrats, atents, absorbits en i per la música, mostraren el seu domini del temps i del ritme, el mateix que els més joves que amb molta desimboltura i entusiasme envestiren partitures de molt compromís amb resultats d'eminència.
Joan Mesquida hi posà al programa la nota "victoriosa" que requeria l'ocasió. Enfrontant les dificultats múltiples del programa l'agrupació musical mostrà com els músics que, malgrat la seva joventut –o per causa de la seva joventut- actuen amb entusiasme, amb entrega total i, sobretot, amb fidelitat a la batuta ferma i eficient del director.

Films i musicals

Tot plegat assoleixen transmetre amb reeiximent assegurat: sons, colors i efectes tímbrics i tonals que en el concert de divendres, van assolir de transportar els oients a les emocions de films èpics que un dia ompliren de goig milions d'espectadors.

I amb la inclusió d'uns fragments del cèlebre musical "Los Miserables" ens van permetre de reconèixer les excel·lències de veu de Corretja Genestar, amb un cant molt ben modulat i preciós timbre; la versatilitat i exuberància d'un actor, home-espectacle? En Damià Bosch que, com un qui no fa res, envesteix amb escreix qualsevol repte. I se'n surt. I no oblidem aquelles dues encisadores Catalina Qiu i Aina Cladera, menudes cantants armades de poal i granera, que donaren una nota (una nota darrere l'altre, totes molt afinades) de tendresa, amb la naturalitat d'artistes consumades.

Hi hagué records i agraïments. I l'evocació d'una component de la banda, recentment desapareguda, na Cisca Fullana, per a la qual Mesquida demanà un fort aplaudiment. Silve Soler, amagat gairebé de tots darrere els seus timbals, va aguantar el ruixat de lloances per la seva tasca callada i constant, pel seu entusiasme i confiança mai defallents i força commogut va rebre una carota de Sant Joan, amb encertada al·lusió a la festa i al protagonisme de la banda.

L'Ajuntament de Ciutadella s'uní a l'homenatge pels 25 anys de vida de l'Agrupació Musical i entregà un gravat que reberen el director de la banda, Joan Mesquida i el de l'escola municipal de música, Andreu Cardona que va recordar que és un dels nous vinguts. Cardona bé es mereix, emperò, el reconeixement de tots els qui estimem la música per la seva dedicació molt més enllà d'allò que li exigeix el seu càrrec, per la lluita per mantenir l'escola i pel seu millorament, per les preocupacions i lluites poc o mai valorades, però que no minven les seves il·lusions jovenívoles, ni les aspiracions infrangibles, i que, tot plegat, fan que la utopia, pugui il·luminar de prompte algun tret de la realitat.

Al cap i a la fi, en el temps que corren, solament la fe en si mateixos, l'optimisme davant trencaments i pèrdues, la comprensió comú, la solidaritat, la fantasia alimentada pels somnis, poden ajudar a sortir de la decepció o de la fosca. Posem-hi música idò, com fan aquests ardits joves i ens em sortirem!

Enhorabona per vint-i-cinc anys tan profitosos com ben aprofitats!
I, "Ad multos annos".