Aquest dissabte es celebra arreu de de l'Illa la festa "Enllaçats per la paraula", una nova manifestació pública de suport a la llengua catalana organitzada per Acció Cultural de Menorca i per l'Assamblea de Mestres i Professors en Català. Es tracta d'una celebració que recull una iniciativa nascuda a Mallorca rebuda força bé per la ciutadania, que consisteix en fer una lectura pública de textos en català donant rellevància a la llengua.
A Menorca, en comptes de plantejar-ho com a vint-i-quatre hores ininterrompudes de lectura, tal com feren a l'illa veïna, es planteja una successió d'actes festius, que inclouran no només lectura, sinó també altres actes lúdics com concerts, batucades i contacontes que començaran a les deu del matí a Maó, i poble a poble, acabaran el fosquet a Ciutadella.
Durant l'acte de presentació a la seu del Moviment de Renovació Pedagògica de Ciutadella, Francesc Florit Nin, acompanyat per Corretja Moll Genestar, Nina Moll i Margarita Moll, explicava que "moltes iniciatives polítiques d'aquest Govern van clarament en contra de la llengua catalana de Menorca i ens sumam a la resta d'entitats que donen suport a la llengua".
El títol "Enllaçats per la paraula", explicava Nina Moll, "respon a la campanya que té com a símbol el llaç, representació d'unió i de força entorn a la llengua catalana". Així, com a acte simbòlic, a cada poble i en bicicleta arribarà un gran llaç que es penjarà a l'escenari on tengui lloc la festa.
La idea és fer lectures públiques en català en hores consecutives, i axí és com cada poble ha escollit els textos que llegiran lectors procedents d'àmbits socials diversos, des de metges, sacerdots o actors de teatre. Un dels alicients és que les lectures triades estan vinculades a la pròpia població, com per exemple les "Novel·letes" de Ruiz i Pablo, les "Memòries" de Borja Moll, textos sobre Menorca de Joan López Casasnovas o poemes de Gumersind Riera.
Els motius
Explica el grup de mestres, reunit ahir a Ciutadella, que els motius d'una festa com aquesta és afegir-se a les moltes manifestacions en contra de la política lingüística i educativa del Govern, que va en contra de les passes fetes amb la normalització de la llengua.
"Tornen enrere moltes de les conquestes que s'havien assolit en els darrers anys, conflictivitzant i posant en negatiu la llengua pròpia de Menorca", deia Florit Nin, i seguia "ells mateixos han incomplert el programa electoral pel qual van accedir a la majoria absoluta, demostrant un desconeixement absolut de la realitat social de Menorca. Un exemple clar és que la demanda d'educació en castellà l'ha feta només un 2 per cent dels pares, indicant que simplement provoquen desconcert a la comunitat educativa amb mesures inaplicables que vulneren els drets lingüístics fixats per la llei de normalització".
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.