Laguna. Es troba a Menorca per avaluar el projecte Life Reneix - Javier

TW
0

El Comitè Científic de Life Reneix es troba a Menorca per segona vegada, després de dos anys, per analitzar les actuacions que s'estan duent a terme als Alocs, el Pilar, Binimel·là i el Pas d'en Revull. Emili Laguna forma part d'aquest Comitè i ahir va oferir una conferència al Consell insular per explicar la seva experiència. Laguna és doctor en Biologia i cap de secció encarregat dels programes de conservació de flora silvestre al Servei d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Generalitat Valenciana.

Life Reneix és un projecte centrat en la restauració de determinat sòl natural i d'ecosistemes que han estat danyats per activitats humanes, "no necessàriament conscients que perjudicaven la natura sinó com a part del desenvolupament que ha tingut lloc al llarg dels últims anys", argumenta Emili Laguna. Ara es poden intentar corregir aquests defectes, el que aportarà, explica, "un valor afegit a aquests paisatges i poden fins i tot tenir noves utilitats de cara a l'ecoturisme, turisme verd, etcètera".

En els sòls que s'estan recuperant hi ha un tipus d'ecosistemes o determinades espècies que es consideren úniques i estan protegides per la Unió Europea. D'aquestes a Menorca n'hi ha un nombre interessant com va quedar recollit al projecte Life de Flora que es va dur a terme entre els anys 2001 i 2004. Quatre espècies van ser considerades, dins de la Comissió Europea, com a prioritàries i es va considerar urgent intervenir per salvaguardar-les. Així, "a la vegada s'eviten problemes d'erosió, de degradació d'aquests llocs, es genera al mateix temps un hàbitat adient per poder reintroduir aquestes plantes en un futur".

La pèrdua al llarg del temps de determinades infraestructures tradicionals, com les parets seques o les barreres d'ullastre, suposa també un perjudici que es vol recuperar per facilitar la recuperació, per exemple, al Barranc d'Algendar, "d'aquesta manera no es recupera només un terreny per a la flora sinó es tracta d'una recuperació etnològica, de tradicions de tota la vida que són útils pel desenvolupament sostingut" afirma el doctor.

El fet que provocà tals erosions va ser, en alguns casos, el pas incontrolat de vehicles o l'ús de maquinària que es va donar en algun moments sobre aquestes zones justament en punts crítics. "Aquestes mateixes activitats s'hagueren pogut desenvolupar en altres espais però van afectar punts concrets on l'erosió s'estén ràpidament". Ara, amb un treball relativament senzill i poc costós es recupera, d'aquí un temps seria impossible. "La idea és aconseguir una restauració progressiva i que en 10 o 20 anys el lloc que estava pràcticament perdut per la natura es regeneri en un ecosistema que de manera natural tardaria tal vegada un segle".

El treball, emperò, va més enllà de la recuperació del terreny. "Moltes són experiències pioneres que generen molt de coneixement que serveix per avançar i millorar altres treballs futurs", com el premiat Life Basses que s'ha convertit amb tot un referent.

Emili Laguna va ressaltar ahir durant la seva conferència la importància del projecte comunitari Life, unes ajudes que es donen a projectes que són concursos d'idees per a conservació de la natura sempre i quan es compleixin unes condicions de treball en un conjunt molt selecte d'espècies, hàbitats i tipus de vegetació que estan protegides per la Unió Europea.