Genets. Enguany es vol recuperar el correcte comportament, el respecte dins la qualcada, l’ordre i els horaris - joan mercadal garcia

TW
0

Enguany, com a fet inèdit en la història de la festa, s'ha repartit entre els caixers i cavallers de Sant Joan un llibret que recull els drets i deures dels genets a la qualcada. La idea sorgí després de que un grup de cavallers fes arribar als caixers senyors un escrit de queixa sobre determinats comportaments i actuacions detectats en anys anteriors.

No es tracta de posar per escrit els protocols de les festes, sinó d'una sèrie de normes i pautes de comportament que la Junta de Caixers del bienni vol recuperar per garantir l'ordre en la qualcada, assegurar el correcte comportament dels genets, complir la tradició i per a intentar agilitzar els horaris.

De moment, el llibret s'ha repartit enguany com a prova, i si tot va bé, no caldrà distribuir-lo de nou en anys venidors. La iniciativa és de la Junta de Caixers i el caixer senyor "per intentar millorar el desenvolupament de les festes", i la redacció ha anat a càrrec d'un grup d'experts que no s'ha desvetllat.

Qui pot participar?

Es deixa clar que per a ser cavaller "és primordial ser l'amo, fill de l'amo o missatge, estant donat d'alta com a tal, mínim en el darrer any; com també els jubilats del camp, tots de Ciutadella". Es puntualitza que els fills de pagesos ciutadellencs podran participar a la qualcada fins la finalització de l'ensenyament obligatori (16 anys) o fins acabar els cursos a Sa Granja per continuar treballant al camp. Els l'amos que no són ciutadellencs podran ser cavallers "sempre i quan treballin a un lloc de propietat de ciutadellenc, aportant un cavall per lloc". La curiositat del llibret radica en aconsellar que "serà responsabilitat del pagès del lloc", d'on procedeixin missatges i fills de l'amos, "donar a conèixer la normativa".

Passar davant cas noble

Segons estableix el llibret, serà obligació pels caixers i cavallers saludar, traient-se el capell o la guindola, en passar davant la porta principal de les residències del caixer senyor i sa capellana, "hi hagi o no hi hagi gent a la vista". A més, es determina que "quan es passi davant cas caixer senyor a l'hora de recollir-lo, se'l saludarà traient-se el capell i, en el possible, encarant el cavall a la porta on es troba el caixer senyor".

També és d'obligat compliment la salutació, traint-se el capell, en passar davant tots els casats nobles de Ciutadella, l'Ajuntament, Cal Bisbe, totes les esglésies i les capelletes existents. A la vegada, la salutació es fa extensiva quan els genets passin per davant la casa del caixer casat, "sempre que hi hagi la bandera exposada, incloent-hi la passada de recollir el penó". As Pla es saludarà la Corporació municipal, "no així la música"; com també el bisbe (o el seu representant), en arribar a l'ermita de Sant Joan de Missa, "traient-se el capell i encarant el cavall". Com a pauta, a Sant Joan de Missa no es pot descavalcar fins que no ho faci el caixer senyor.

Caixers pagesos

Es determina que els caixers pagesos "estaran a les ordres del caixer senyor i com a tals hauran de ser respectats", a la vegada que "faran complir les normes i ordres del caixer noble a tots els components de la qualcada". Els caixers pagesos "faran d'enllaç entre els cavallers i el caixer senyor i seran els encarregats de controlar l'ordre a la qualcada".

El llibret posa èmfasi en l'obligació de tots els genets "de seguir l'ordre de la qualcada, sense rompre la filera ni deixant espais considerables entre cavalls". També es vol recuperar el recorregut tradicional de la qualcada pels carrers de Ciutadella en entrar al poble després d'arribar de l'ermita i, al Caragol de Santa Clara es recomana "no aturar el recorregut ni provocar embussos, fent el caragol més àgil", sense sortir de l'itinerari establert.

Hi ha altres aspectes com l'obligada assistència a les tres begudes, "llevat d'aquells que per força major i previ avís als caixers pagesos, no puguin assistir-hi", amb l'advertiment de que "l'incompliment serà considerat ofensa greu a tenir en compte per pròximes assistències a la qualcada".

El llibret inclou un mapa amb tots els punts on els caixers i cavallers, en passar al davant, han de saludar, en un total de 39 punts dins Ciutadella.

S'ensortilla la col·locarà el cavaller més vell que corri

Als Jocs des Pla l'objectiu és recuperar la tradició. Per açò, el llibret estableix que l'anella de s'ensortilla serà col·locada pel cavaller de més edat que corri, tant el matí com el capvespre. Els cavallers que vulguin córrer s'han de treure el capell com a senyal de la seva intenció.

Tindran prioritat d'asta els cavallers de més edat. Els caixers pagesos i els cavallers no podran cedir la seva asta: si no volen córrer ho hauran de comunicar als caixers pagesos i l'asta passarà al cavaller que li toqui per edat. El caixer casat i el caixer fadrí no poden córrer als Jocs des Pla.

A la tercera tanda de s'ensortilla, podran córrer els cavallers a qui, de més a menys edat, els hi pertoqui una asta. En les dues primeres tandes, les astes petites seran pels cavallers de menys edat que no hagin corregut mai, i després prioritàriament a la resta de cavallers de menor a major edat que no hagin corregut mai.

Si no n'hi hagués, les astes serien per als cavallers de menor a major edat que no hagin corregut amb asta grossa.

En referència a les carotes, les podran córrer els cavallers de més edat que les vulguin córrer, amb el cavaller que triïn. A un dels dos caixers pagesos li correspon córrer una carota (segurament en funció de si ha posat o no es Be aquell any).

En relació a córrer abraçats, correran 12 parelles, en dues tandes de 6 parelles. Correran per ordre d'edat, de major a menor, amb el cavaller que triïn.