Quartet. La formació musical està integrada per Sara Wolstenhole, Natalia Mary Dick, Ruth Gibson i Lydia Shelley - Rodolfo Carrillo González

TW
0

Durant aquest cap de setmana s'ha celebrat una nova edició dels Concerts a Villa Jardín, la galana residència estival de Pilar Alonso en ple centre de Sant Lluís. Aquestes vetllades musicals de cada primers de juliol s'han convertit, des de fa divuit anys, en tot un esdeveniment cultural, com feia patent la gernació que divendres es congregava a les portes de la vil·la.

Pilar Alonso és la impulsora d'aquest projecte artístic i alma mater de la Fundación Internacional para la Difusión de la Artes i las Humanidades (FIDAH) que, amb penes i treballs, segueix mantenint la mateixa il·lusió del primer dia. Alonso ens obria ca seva i complia com una atenta amfitriona. Mentrestant, el públic anava ocupant els seients i en un tres i no res el jardí va quedar ple fins dalt.

L'atmosfera perfumada d'una naturalesa florent; la penombra que, a poc a poc, s'anava estenent (la frondositat de les palmeres impedia encara més filtrar la dèbil llum de l'ocàs); la brisa suau que començà bufegant i que va cessar de sobte deixant una agradosa fresca eren sensacions que auguraven una nit idíl·lica en un marc singular.

Quartet Finzi
I, com no, la música havia de ser l'element principal. Aquesta vegada, en la combinació estàndard del quartet de corda (la més perfecta de les formacions de cambra) on ressaltava un fet bastant infreqüent, que estava constituït només per al·lotes.

Si parlem del quartet de corda ens hem de referir forçosament a Franz J. Haydn (1732-1809), "El pare del quartet". De la sèrie que forma l'op. 50 (dedicada al rei Frederic II de Prússia, d'aquí la seva denominació de Quartets Prussians), es va interpretar el primer en Si bemoll major. La factura clàssica d'aquesta composició, estructurada en quatre moviments, s'aprecia molt bé en la claredat de les veus o en la supremacia cantabile del primer violí.

Un canvi estilístic radical va significar la peça que va tancar la primera part: la "Serenata Italiana" d'Hugo Wolf (1860-1903). Peça breu, escrita en forma de rondó, que exhala una deliciosa fragància a mediterrània amb el característic efecte del pizzicato imitant una guitarra.

El moment màgic de la nit va venir amb el "Quartet op. 80 en Fa menor", obra pòstuma de Felix Mendelssohn (1809-1847). Es tracta d'una música sublim, sorgida de l'angoixa i la desesperació que sentia el compositor per la mort de la seva estimada germana. Com s'ha dit, és un "Rèquiem per a Fanny Mendelssohn".

El Quartet Finzi va realitzar una lectura estilística molt ajustada segons la sensibilitat de les diferents partitures. De la placidesa clàssica de Haydn, passant pel caràcter festiu de Wolf, al sofriment existencial de Mendelssohn les joves intèrprets exhibiren una perfecta afinació, exactitud en les entrades i nitidesa i equilibri de cada una de les parts. El quartet funcionava com un autèntic mecanisme de precisió.

La difícil situació econòmica del país també s'ha fet sentir en la cita d'enguany a Villa Jardín i la supressió d'una de les dues jornades ha estat la conseqüència. En aquest context, les paraules de salutació i benvinguda en què s'inicià el concert adquiriren una pregona rellevància. Es convertiren en una crida en defensa de la música i de l'art, en general; un al·legat en favor de valors tan directament associats a la cultura i imprescindibles per la salut i el progrés de l'espècie humana com són la felicitat i la pau.