"En la vida havia fet ‘beatbox’ davant tant de públic"

Guanyador del premi júnior del Tu si que pots! La cara de sorpresa volia dir que no t'ho esperaves?
No, la veritat és que no m'ho esperava, sabia que tenia més oportunitats perquè el 'beatbox' és poc conegut a l'Illa, és també original, però quan vaig passar la semifinal, ja ni m'ho creia, i menys guanyar el concurs. Tots els finalistes eren amics meus de l'Institut, els duc veient cantar des de fa uns tres anys i sé que són molt bons.

Com et vas animar a participar en aquest concurs?
Al principi el meu professor de música moderna des Mercadal em va animar perquè veia que tenia moltes possibilitats. Jo em mostrava un poc reticent perquè tenia molta vergonya, en la vida havia fet 'beatbox' davant tant de públic, i menys pensava en presentar-me a un concurs. Després de quedar finalista en Tofer Rotger, de Ferreries, em va seguir animant i finalment m'hi vaig decidir.

Com valores l'experiència?
Això de participar en un concurs és una experiència totalment nova per a mi, és interessant mostrar un talent en una competència. Jo trob que és una experiència que hauria de passar tothom, encara que sigui a una illa petita com Menorca, el moment en què actues, i després quan el jurat et valora, és únic.

Com vas descobrir tot el que surt per la teva boca!
Vaig descobrir el 'beatbox' per internet. Quan tenia vuit anys vaig començar les classes de bateria i el meu professor em deia que hem mires vídeos fins que vaig trobar un home francès (Joseph Poolpo) que feia renous amb la boca, però jo encara no sabia que es deia 'beatbox', ho vaig saber més tard. Des d'aquell dia em passava tots els capvespres davant l'ordinador al Youtube mirant tutorials d'homes anglesos (ja que a Espanya no n'hi ha gaires) que t'explicaven els sons bàsics per començar. Al cap d'uns mesos tenia la base de ritme (sons de bateria), al mateix temps vaig començar a fer ritmes que feia amb la bateria i amb la meva boca, i intentava imitar els millors que observava en els vídeos.

Tenies algun referent que t'animés a provar-ho?
No, no hi havia cap referent, la tècnica en si, ja me va impressionar i ho volia aprendre. Els meus ídols ara són: Reeps One, Beardyman, Eklipse, Joseph Poolpo, Razhel, i l'espanyol Lytos.

Ja que al paper no podem emetre sons, explica'ns tot el que ets capaç de fer..
Puc emetre sons d'una bateria creant un ritme bàsic, i damunt posar-li qualsevol melodia amb la veu nassal. Després amb açò que és el fonamental, puc fer diferents tipus de música, i cada un té uns sons més característics.