Polaines que parlen de tradició

El so del tambor i del fabiol es deixen percebre a la llunyania. És el primer toc que es gargoteja entre un silenci rotund. És l'hora de començar la festa, d'encetar la tradició i de fer complir els protocols. De repent, eufòria de la gent davant les Cases Consistorials.

Mentre tot això està succeint, a casa de la caixera fadrina s'hi ensumen sentiments encontrats. Emoció i tristesa en un moment que sempre es veurà marcat per la mort del pare. En Xoroi renilla. Es mou neguitós. L'Elena Taltavull duu a les espatlles tretze anys d'experiència cavallera. Però els nervis no s'espassen. I menys enguany. El fabioler, Francesc Gomila, seguint el protocol, la recolleix. Però abans, la caixera fadrina entona una petita glosa d'homenatge al seu pare però també a tot el poble per l'acollida que ha tingut durant aquests dos anys com a membre de la junta. La reacció del públic impressiona i l'Elena no pot contenir l'emoció.

Ha estat, segons assenyala, un dels millors moments de la seva trajectòria cavallera.

Després d'anar a cercar la bandera de l'Ajuntament, així com el caixer pagès, Joan Martí, i el caixer casat, Miquel Marquès, la colcada es dirigeix cap a la rectoria on espera amb un somriure el caixer capellà, Joan Tutzó, rector de la parròquia de Sant Martí. Li venen al cap les festes de Sant Nicolau del 2006 quan ja va participar com a caixer capellà.

Però enguany els sentiments són diferents. Joan Tutzó assegura sentir-se nerviós. És el primer cop que compartirà protocols amb en Xiquilín, un cavall de quatre anys, amb qui espera celebrar l'experiència. Tot i que l'entrada a la plaça amb el caixer batlle es presenti molt emocionant, Tutzó ressalta la part religiosa, quan "la tradició, la fe i el teu poble entren en contacte i fan màgic el moment", assenyala mentre esgrimeix un somriure i exclama bromejant que vol que la sortida passi ben ràpid.

"Estic feliç que hi hagi alegria enmig del carrer", exclama el caixer batlle, Francesc Ametller, mentre sent com s'apropa la colcada al complet. Al carrer no hi cap ni una agulla. Tot i així, el silenci torna a apoderar-se per deixar retronar amb força el so del tambor i el fabiol mentre, amb una mà aguanta la guindola i amb l'altra estreny amb força a la seva esposa que és, per a Ametller, una altra protagonista de la festa. Toc de guindola amb el caixer capellà per, tot seguit, partir cap a l'Ajuntament a cercar el bastó de comandament que li lliurarà el regidor Antoni Pons Burillo.

La plaça bull de festa. L'espera no es fa llarga tot i la calor. La banda des Mercadal dirigida per Natàlia Gomila està preparada. I la festa esclata quan els músics deixen anar les primeres notes a ritme de pasdoble. Els caixers batlle i capellà ofereixen una exhibició de salts que no deixen indiferent a ningú. Tot seguit les notes del jaleo comencen a sonar per a una cinquantena de cavallers que faran dansar a ritme de jota els seus companys de gesta.

Finalitzades tres voltes de jaleo, l'església de Sant Martí acull les tradicionals completes, amb l'assistència de caixers i autoritats. Els més joves reparteixen les candeletes. Acabat l'acte, autoritats i convidats assisteixen a la recepció oficial a l'Ajuntament, per seguidament, fer la beguda als caixers.

Flaixos i més flaixos. Signes d'admiració i d'esglai des de la plaça, des dels voltants, des dels balcons, des de l'entarimat. Paraules de bellesa cap a l'equí i cap a la vestimenta dels cavallers. Tot i així, pocs poden contar-ho als seus familiars, amics o veïns. Pocs poden agafar el mòbil i trucar a aquell company amb qui ha quedat i no arriba. I és que per problemes de la xarxa, els telèfons no funcionen.

INCIDÈNCIES
Al tancament de l'edició, no s'havien produït incidents de gravetat. Tot i així, just començar el jaleo, es va produir un ferit d'un tall al cap provocat pel mos d'un cavall que es desbocà tot just entrar a la plaça. A més, es va fer un trasllat a l'hospital Mateu Orfila d'un nen que abans del jaleo, va patir una caiguda i podria haver-se trencat el braç.