Detall. L’altar inclou una parella de nuvis i dues imatges, la de la Mare de Déu del Toro i la de Santa Eulàlia d’Alaior

TW
0

Un casament sempre sol ser un moment intens, per recordar, per immortalitzar. I de ben segur que la jove alaiorenca Lina Giménez no se n'oblidarà mai del dia que va entonar el "sí vull" a Antoni Melià. No només per l'emoció de l'esdeveniment sinó per la sorpresa que li tenia preparada el seu pare.

Pastisser de professió i devot de les delícies decoratives, José Giménez es va posar en ment l'elaboració d'una espectacularitat que deixés bocabadada a la seva filla. "Feia temps que pensava en una capella de sucre i quan em van dir que es casaven vaig veure el moment d'elaborar-la", explica.

Sens dubte, espectacular ho és. Es tracta d'una capella que ha fet necessaris 42 quilograms de sucre i 222 hores de feina. I no cal més que observar el resultat per admirar la impressionant creació d'aquest pastisser alaiorenc. La capella fa 1,40 metres d'alçada i consta de quatre pisos a més a més de la cúpula. Tota l'estructura es sustenta sobre quatre columnes fetes també de sucre.

Va començar l'obra d'art després de les festes de Pasqua. Va dissenyar els patrons per tal de donar forma a una idea que es trobava sols en la ment de Giménez.
La matèria prima utilitzada és el "pastillatge" i la glassa reial. La primera d'elles, és una massa elaborada a partir de sucre en pols, gelatina i una nou de glucosa.

Per la seva banda, la glassa reial és la pasta amb què s'elaboren els tradicionals macarrons de sucre, típics de Ciutadella, i que conté clara d'ou i sucre en pols. Tot i així, si els macarrons es couen, en aquest cas, es deixa assecar perquè la pasta torni dura i es faci gairebé com un vidre. És més, tot i semblar impossible, Giménez ressalta que no han estat necessari cap suport en llenya o ferros per donar sustent a l'estructura.

Entre les curiositats, cal destacar l'altar, on no hi falta detall. Fins i tot està custodiat per dues imatges ben conegudes, la Mare de Déu del Toro i Santa Eulàlia. Per altra banda, totes els finestrals que componen l'obra inclouen unes filigranes dignes de mirar de ben a prop. A més, està il·luminada i cadascuna de les bombetes ha estat coberta d'una tela d'aranya de sucre que les deixa ben amagades.

José Giménez assenyala que tothom qui vulgui visitar-la que es dirigeixi a la pastisseria ubicada al carrer Miguel de Cervantes. A més, indica que la gran enemiga pot ser la humitat, d'aquí que estigui estudiant la manera de protegir-la amb uns vidres que la mantinguin a una temperatura estable per tal d'evitar qualsevol desenllaç no desitjat. Tot i així, és conscient que l'obra es pot desfer. Però sens dubte, allò que no es fondrà mai del cor d'aquest devot pastisser serà l'alegria d'haver aconseguit el seu repte ni el fet d'haver pogut participar de l'emoció de la seva filla quan va descobrir l'espectacular obra que li havia fet el seu pare.