TW
0

Autofitxa
Som n'Edgard Pons Fortuny, vaig néixer a Maó l'any 1980. El meu pare, José Pons Pons, va néixer a Maó, i ha tingut una fusteria tota la vida, la qual he heretat jo. La meva mare, Joana M. Fortuny Pons, va néixer a Sant Lluís i va viure la seva infància a Alaior on va aprendre l'ofici de sabatera (juntadora), després va regentar una floristeria. Jo he estudiat a l'Escola d'Art de Maó i després a l'Escola Superior d'Arts plàstiques i Disseny Llotja de Barcelona. Ara exerceixo a la fusteria familiar on hi tenc el meu propi taller d'escultura on tir endavant els meus projectes artístics. Dins les meves aficions destacaria la natació, el ciclisme i córrer a peu, disciplines que s'ajunten al món del triatló. L'altre meva gran afició, és la participació a curses de motociclisme. M'agrada el cinema i fer qualsevol cosa que impliqui estar amb la família i els amics.

Dels seus estudis a l'Escola d'Art de Maó quina ha resultat amb el temps la millor ensenyança?
Jo crec que és en aquesta Escola on, amb l'ajuda dels professors, vaig començar a entendre i admirar el món de l'art de veritat, i sense cap dubte la millor ensenyança ha estat poder estar envoltat dels companys entre els que s'ha donat un caliu, diguem-ne artístic, on tots ens recolzàvem i motivàvem per poder treure el millor de cadascun de nosaltres, en tot el que fèiem.

Vostè és un dels artistes que recentment ha exposat a l'Escola, just deu anys després de finalitzar-hi els seus estudis. Com ha estat el seu recorregut artístic?
Bé, on més feina vaig fer va ser a Barcelona en acabar els estudis, allà vaig exercir com a mestre tallerista uns anys compaginant-ho amb projectes artístics, així com exposicions i concursos, entre altres coses. Després vaig tornar a Menorca on vaig començar a la fusteria on també puc desenvolupar tots els meus projectes d'escultura, encara que menys del que m'agradaria...

L'escultura no té límits per vostè? Toca tots els materials, fusta, pedra, fang, marbre, acer... fins i tot hem vist imatges de figures de neu a tamany doble del real humà!
La veritat és que m'agrada utilitzar tot tipus de materials, fins i tot fer intervencions a l'entorn. Per mi cada material suposa un repte diferent ja que tots tenen les seves característiques, avantatges i limitacions pròpies. Últimament el que intent és mesclar dos o més materials diferents per mirar de potenciar l'expressivitat de les peces que faig i trobar noves motivacions.

En el seu treball com a fuster la creativitat també hi té un espai important?
Indiscutiblement la fusteria està fortament lligada a la creativitat. Per sort la meva feina em vincula en major o menor grau a l'àmbit de les arts plàstiques, cosa que he d'agrair ja que el món laboral absorbeix gran part del temps lliure que dedicaria si pogués a l'escultura.