Bereneta ‘dalt s’era’ més alta de Menorca

"Em sembla que era ahir quan treballava a s'era i batia el blat", comentava un participant a la festa mentre observava i tornava a mirar la imponent circumferència que tenia al seu davant. Un comentari que, gairebé amb tota seguretat, devien fer la gran majoria dels assistents en trepitjar un espai cabdal per al món pagès menorquí.

Qui fou batlle del poble, Antoni Pons Fuxà, i la seva dona, propietaris de la finca, han recuperat l'era de Sant Nicolau que es troba ubicada en un indret privilegiat. Per una banda, per la seva alçada, amb unes vistes impressionants, per altra, pel vent que arreplega, necessari a l'hora de batre el blat, i finalment, per la proximitat amb la Verge del Toro a qui els pagesos s'encomanaven perquè l'anyada fos bona. "Una era recuperada és un tresor, un luxe per a Menorca i un homenatge als nostres avantpassats que tanta feina i tantes hores hi van fer", assenyala Pons.

La recuperació d'aquest espai de 16 metres de diàmetre, ha consistit en consolidar el paviment així com la caseta o barraca. Es tracta d'un bé catalogat, d'aquí que no s'hagi actuat més que en la millora de l'estructura existent. L'arquitecte Jesús Cardona indica que primer es van cartografiar totes les pedres de cot perquè, per consolidar el sòl, va ser necessari alçar-les totes i tornar-les a col·locar en el lloc corresponent. El resultat, fascinant.
Antoni Pons Fuxà, enamorat de les feines del camp, explica que aquesta és, gairebé amb tota seguretat, l'era més alta de l'Illa, tot i que hi ha dubtes amb la ubicada a la muntanya de Santa Àgueda.

Un estudi fet pels tècnics de l'Ajuntament des Mercadal marca que al terme municipal existeixen 173 eres i unes altres 19 desaparegudes. Tot i així, a Menorca es calcula que n'hi deu haver entre 800 i 900. Una xifra més que evident pel que fa a la importància d'aquest espai per a la pagesia menorquina.
"A l'era s'hi feien les feines més feixugues i a més, s'hi resumia en ella tot quant havia fet el pagès al llarg de l'any", explica Pons Fuxà. Llaurar la terra, sembrar, eixarcolar i segar per, després batre dalt l'era i mesurar. Amb aquestes dues darreres feines s'hi reflectia el resultat de l'anyada.

Un cop acabat el procés, venia un moment agradable, el de la bereneta dalt 's'era'. Es feia a partir de Sant Bartomeu després d'haver "llevat d'eres", és a dir, quan ja no hi quedava gra.

Aquesta trobada és la que van voler recuperar els jubilats des Mercadal, uns 150, qui a més de gaudir de les vistes, van poder fer la bereneta pagesa de sobrassada, cuixot i formatge, per acabar amb un poc de meló i un pastisset. A aquesta bereneta hi solien convidar les figures més representatives del poble, com el batlle, el metge, el capellà, el sergent de la Guàrdia Civil i el jutge de Pau. Dimecres també hi va haver alguns d'aquests membres representatius.

El sistema d'eres és, segons assenyala Pons Fuxà, únic a Europa. A Mallorca també es feia servir, tot i que el sòl solia ser de terra 'apisonada' mentre que a Menorca estan enllosades, empedrades o enrajolades. En el cas de la de Sant Nicolau, enllosada. Les primeres es van construir en temps de la dominació anglesa, senyala Pons Fuxà, d'aquí que cregui que "tenim un tresor que hauríem de conservar perquè és únic en el món". Apunta a més l'atractiu turístic d'aquesta espai. I és que, indica que els vigilants del Toro els han informat que un 70 o 80 per cent dels turistes estrangers que pugen al cim s'interessen per saber quina és la funció d'aquest espai.

A més, generalment, les eres s'ubicaven dalt d'un turó o coster per tal de tenir el major accés al vent, tan important per batre. I l'era de Sant Nicolau rep aire dels quatre vents principals d'aquí que poques vegades la pagesia tingué problemes per falta de vent.
Pons Fuxà explica la dita que hem citat al començament de la notícia. Indica que cada treballador tenia una missió dalt era. Uns ventaven davant i altres ho feien darrera, a segona fila. Aquests eren qui arreplegaven tota la pols. Per això solien vestir amb pantalons fermats baix i un mocador pel cap a més d'unes bones ulleres de sol.

Respecte l'any de construcció de l'era de Sant Nicolau, Pons Fuxà fa referència a 1891, any que es troba inscrit a la zona. Desconeix si fou l'any de construcció o el d'una restauració, tot i creure que és més possible la segona opció.