"Organitzaré un taller de contacontes per a fillets espanyols que viuen a Viena"

Amb 16 anys va marxar cap a Barcelona. Li va costar deixar enrere Menorca?
Un poc sí. La meva mare és catalana, però feia molts anys que vivia a Ciutadella. Va demanar un trasllat a la feina i jo volia fer el batxillerat a Barcelona. Tenia moltes ganes de partir per veure què me duria viure a una gran ciutat, però també me va saber greu no poder-me endur la família i les amigues dins la maleta.

Visitava l'Illa amb freqüència?
En un primer moment, sí. Viatjava a Menorca quasi cada més perquè m'enyorava molt. Més endavant, com que també em venien a veure i em vaig establir més a Barcelona, vaig reduir un poc les visites.

Es va decantar per estudiar Filologia Anglesa. L'atreia l'idioma?
La filologia és l'estudi crític de la llengua mitjançant els seus textos, i la literatura anglesa en particular té una gran riquesa que m'atrau molt. Hi ha moltes coses del comportament humà a la literatura. Sempre m'ha agradat molt llegir, de petita me podies trobar a la biblioteca de la Casa de Cultura de Ciutadella, a la llibreria Samatha, a la Llibreria Pau o a casa llegint. A més, les lectures de les classes de llengua a l'IES Maria Àngels Cardona me van ajudar a tenir disciplina, esperit crític i avidesa pels llibres i això m'ha resultat molt útil en els meus estudis posteriors.

Després va passar un any a Londres...
Sí. Em vaig acollir al programa Erasmus i vaig estar un any estudiant a la Roehampton University a Londres. Va ser una experiència irrepetible. Les classes de literatura eren ideals, vaig fer assignatures que mai hagués pogut imaginar com "Literature of food" (literatura del menjar) o "Gothic Literature" (literatura gòtica). A més érem molt pocs alumnes a classe i els professors ens donaven molta llibertat per escriure sobre el que volguéssim. També vam conèixer els arxius de la British Library i de l'Imperial War Museum. D'una altra banda, l'ambient universitari em va semblar molt engrescador.

En quin sentit?
Els estudiants s'organitzen en "clubs" per fer activitats quan acaben les classes. Jo vaig formar part del club de natació, el de bàdminton, el de meditació i el d'estudiants internacionals. Fins i tot un dia a una festa vaig conèixer una al·lota de Sant Lluís i vam descobrir que teníem una amiga en comú a Menorca! Vaig fer amistats de països diferents i estàvem molt units. Fa dos anys vaig anar al casament de dos d'ells, de Noruega i d'Estats Units respectivament.

Va tornar a Barcelona?
La veritat és que vaig estar a punt de quedar allà. Em van oferir una feina a una llibreria internacional i jo sempre havia volgut fer feina entre llibres. Però això hauria d'esperar perquè havia de tornar a Barcelona per acabar la carrera. Tot i així, no em va anar malament. En arribar a la Ciutat Comtal em van donar una beca de col·laboració a la Universitat Autònoma de Barcelona

Què és exactament una beca de col·laboració?
Depenent del teu camp d'estudi i motivacions personals, es pot donar el cas que un departament de la universitat et proposi col·laborar i participar en projectes concrets. L'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca concedeix beques a estudiants que hi estiguin interessats. En el meu cas, vaig col·laborar amb els professors Carme Font i Joan Curbet en el seu grup de recerca "Formes d'Identitat en la Cultura Anglesa del Renaixement" ja que estava relacionat amb la meva tesina de màster sobre l'escriptora anglesa Maria Edgeworth.

Sobre què va fer el màster?
Sobre Estudis Anglesos Avançats: Literatura, cultura i publicació. Això em va obrir portes per fer feina en el món del llibre. En concret, vaig treballar a dues editorials i com a lectora independent. També donava classes d'anglès a vàries escoles. A més, vaig poder fer realitat el meu somni de fer feina a una lliberia. Va ser a Laie, al carrer Pau Claris, que també té una cafeteria al pis de dalt. Tot d'una vaig veure que fer de llibretera duu una feinada, però m'agradava molt perquè em deixaven escriure crítiques de novel·les al seu blog, participava als contacontes amb fillets petits i vaig conèixer molts llibreters, editors i escriptors interessants. Precisament en una de les presentacions que s'organitzaven a Laie vaig rebre una trucada d'un amic de l'autor que presentava el seu llibre aquell dia. Quan em va dir el seu nom no m'ho podia creure. Tenia al telèfon en Ponç Pons! Quan li vaig dir que era menorquina es va posar molt content.

També a Barcelona va conèixer el seu al·lot?
Sí. Va ser en arribar de Londres, l'any 2009. Vam coincidir a una de les assignatures que em faltaven per acabar la carrera, Estudis Culturals. N'Emanuel és austríac, estudiava una doble titulació de Filologia Anglesa i Hispànica i es trobava d'Erasmus a Barcelona.

Què els va empènyer a marxar a l'estranger?
Després d'haver viscut quasi nou anys a Barcelona, un a Londres, i amb el que m'agrada viatjar, tenia ganes de veure món i posar-me a prova. A Barcelona tenia feina i m'agradava, per això puc dir que va ser un luxe per mi deixar-ho i partir. Tot i així, l'ambient entre els joves en general era força desesperançador. A més, hi ha massa llocs al món on no he posat els peus encara, com per viure sempre allà mateix! Li vaig proposar a n'Emanuel d'anar a Estats Units però finalment vam decidir anar a Viena. Ell es trobava molt bé a Barcelona perquè entrenava amb la selecció espanyola de Karate Shotokan i tenien molt bons resultats. Fins i tot van quedar en tercera posició al mundial de Chicago de 2011!

Quan van aterrar a Àustria?
Va ser a finals de febrer d'enguany. Record que el dia que vam arribar plovia i feia fred, però tenia una sensació de canvi i d'aventura que m'agradava molt. Jo ja havia visitat Viena feia dos anys i també la regió de Vorarlberg, d'on és el meu al·lot. En concret, n'Emanuel és de Lustenau, el poble més a l'oest d'Àustria, camines cinc minuts i ja ets a Suïssa. Allà rallen un dialecte diferent de l'alemany estàndard, que fins i tot austríacs de fora de la zona no entenen! Jo m'estic acostumant bastant a sentir-lo perquè la majoria d'amics que tenim són de Vorarlberg i me l'ensenyen. A ell li passa una cosa semblant quan anam a Menorca amb el menorquí.

Llavors, es defensa amb l'alemany?
El vaig començar a estudiar a Barcelona i a Viena he seguit amb les classes. Entenc quasi tot però quan he de rallar me tallo un poc.

Es va aclimatar fàcilment a la vida a Viena?
Sí. Les primeres setmanes van ser divertides. Teníem moltes coses a fer però ens ho vam prendre amb calma. La veritat és que no em va costar massa adaptar-me. A casa solem cuinar una barreja de menjar austríac, menorquí i català perquè ens agrada tot. Un plat que m'encanta és el Käsknöpfle, que consisteix en pasta artesanal amb formatge i ceba. Està boníssim! També m'agrada que quan coneixes a algú no se solen donar dues besades com a Espanya sinó tres. Encara que això és més típic de Vorarlberg, a Viena es sol donar més la mà. D'una altra banda, fins ara el clima s'ha portat bé i ha fet sol, encara que sol ser més humit i plou bastant.

Tot i així, no ha passat encara cap hivern allà...
No. A jo m'agraden els dies de pluja perquè refresca un poc l'ambient. Quan dic això els amics riuen perquè encara he de passar un hivern a Viena. A dia d'avui m'he acostumat a llevar-me les sabates en arribar a casa, a dir "bite" sempre, a no interrompre enmig d'una conversa, entre d'altres costums, però no a posar aigua dins el vi o el suc de taronja per diluir-lo! També em sorprèn molt que la gent no interactua gens pel carrer, a vegades et creues mirades i jo somric i l'altre no fa res. Deu ser el gen mediterrani!

A quina zona de la ciutat viuen?
A Ottakring, el 16è districte. En vint minuts amb tramvia ets al centre. És bastant agradable i té un mercat a prop que ens recorda un poc a on solíem viure a Barcelona, el Raval, perquè hi ha gent de diferents països i podem trobar productes de per tot. L'ambient és de barri, no sents que ets a una capital.

Ha trobat feina?
Sí. La veritat és que he tingut sort. Abans de marxar havia cercat feina a través d'internet i havia enviat el currículum a una empresa que es diu Meta International Communication. Vaig aterrar a Viena un diumenge, dilluns tenia una entrevista i dimarts em van donar la benvinguda al seu equip. Faig feina des de casa i m'encarrego de cercar articles de premsa relacionats amb el món de l'energia i de les renovables i traduir-los a l'anglès. També he mantingut la feina de lectora independent ja que puc treballar des de qualsevol punt que hagi internet.

En què consisteix exactament?
Ara per ara, les editorials reben una quantitat molt alta de textos originals no publicats i com que no donen a l'abast per llegir-los tots, prefereixen que algú altre els llegeixi i redacti un informe de lectura. Aquí entra la figura dels lectors. Són les primeres persones que llegeixen el text, a part de l'autor, de manera professional. Algunes editorials tenen els seus propis lectors i d'altres col·laboren amb lectors independents. Ja fa tres anys que faig de lectora, gràcies a una antiga professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que també ho és. Després de llegir el manuscrit, escric un informe que inclou un resum de l'argument, una anàlisi de l'estil de l'autor i diverses valoracions, per exemple si se recomana la publicació del manuscrit o no i perquè.

S'ha publicat algun dels que ha llegit?
Sí. Precisament fa poc s'ha publicat un dels primers que vaig llegir. Em va fer especial il·lusió veure'l a les llibreries. Es diu "Las flores de Baudelaire", de Gonzalo Garrido. El menys agraït de la feina és que no surt el teu nom enlloc, però si t'agrada, no ho pots deixar. A jo m'encanta, tenc l'oportunitat de ser testimoni de tot el procés de creació d'un llibre i pots participar-hi.

També fa classes de castellà....
Sí. Vaig fer un curs de formació de professors a l'Institut Cervantes i faig classes a domicilis particulars. No m'ho havia plantejat mai, però després d'una setmana a Viena vaig conèixer una senyora encantadora que volia classes i ara cada vegada tenc més alumnes.

Hi ha molta gent interessada en aprendre castellà a Viena?
Moltíssima. N'hi ha molts que ja el rallen amb fluïdesa i no només a la capital. Una vegada, a Vorarlberg, vaig anar amb uns amics a una festa local pensant que podria practicar un poc l'alemany i vaig conèixer tres persones que rallaven espanyol molt bé i que, per suposat, volien aprofitar per rallar amb algú nadiu, així que me vaig quedar amb les ganes de xerrar alemany. A més, ara mateix el castellà està molt de moda a Àustria. Desprès de l'anglès, és la segona llengua estrangera més estudiada. També he contactat amb una senyora austríaca que vol practicar català.

Tot i així, continua formant-se...
Sí. Faig un curs on-line de la University of Michigan sobre literatura fantàstica i de ciència ficció que reflexiona sobre l'impacte d'aquests dos gèneres a la ment humana i el món modern. Per exemple, fa poc he descobert que els contes tradicionals dels germans Grimm estan més relacionats amb un afany nacionalista de l'Alemanya del segle XIX que no amb una intenció moral. A més, al setembre vull començar un màster de Formació i Investigació de Literatura Espanyola a través de la UNED que me permeti donar classes de literatura a alguna Universitat fora d'Espanya. També de cara al proper curs m'han ofert organitzar un taller de contacontes per a fillets espanyols a Viena.

Hi ha molts espanyols vivint a la capital austríaca?
Sí. A part dels milers de turistes, hi ha molts espanyols que s'han instal·lat de forma definitiva aquí. A vegades sento algú rallar al tramvia i somric. De moment, he fet amistat amb una gallega, una saragossana i una al·lota de Cadis.

No hi ha problemes d'atur?
El passat mes de març, Àustria comptava amb els índexs més baixos d'atur de tota Europa. Ara se manté encara entre els més baixos, sense arribar al 4 per cent entre els joves. A més, no se respira tanta crisi com a Espanya. No hi ha aquesta preocupació feroç per l'economia o les retallades socials i el sou mínim és mes alt. Els mitjans tampoc són tan alarmistes i es respira una relativa tranquil·litat. Hi ha molts joves que abans d'estudiar a la universitat fan feina durant un temps i després, o continuen estudiant, o fan formació professional. La matrícula de la universitat és quasi gratuïta, però l'accés i l'obtenció de títols universitaris és més difícil en comparació amb Catalunya.

Sembla que tenen previst quedar-se a Viena una temporada llarga...
Probablement ens quedarem un any més com a mínim, però mai se sap. Jo estic molt contenta amb el canvi. Mai ho hauria pensat, però a Viena hi ha molta llum i això dóna molta vida sempre. M'encanta poder nedar al Danubi i la ciutat en general és molt polida: hi ha castells i palaus a cada cap de cantó. El que més m'agrada són els parcs grandiosos que hi ha enmig de la ciutat. Hi vas i sembla que desapareguis. També m'encanta passejar en velo, hi ha carrils per anar per tot. Les llibreries són impressionants i, a més, Viena és una ciutat molt cultural, sempre hi ha alguna cosa a veure: concerts, mercats de carrer, improvisacions o museus. Per contra, el que menys m'agrada són algunes actituds dels vienesos.

A què es refereix?
Hi ha un refrany a Viena que diu "Wie geht's, außer schlecht?" que vol dir, "Com estàs, a part de malament?". Però no vull ser injusta perquè hi ha de tot, tant et pots trobar amb algú que en lloc de rallar, gruny, o un altre que si et veu amb un mapa farà tot el possible per ajudar-te. Al principi em va costar un poc adaptar-me al tarannà d'algunes persones que no tenen massa en compte els altres, però també n'hi ha que se desfan en atencions cap a tu. Cadascú és com és.

Enyora Menorca?
Trobo a faltar el meu pare i tota la família. Els cosinets i cosinetes eren petits quan vaig marxar i ara s'estan fent grans i m'ho estic perdent. Això no ho compensa cap experiència internacional. I l'àvia és l'àvia, no ho diguis a ningú però ella fa les millors pilotes amb tomatigat del món! També enyor la mar. Gràcies al meu pare m'encanta la natura, i allà on vaig, sempre la cerc i si no la trob, me falta. De moment, ja hem rebut paquets de carnixua, sobrassada, pastissets i altres productes menorquins que també enyor i han durat dos dies. Les festes de Sant Joan també me falten però són més difícils d'envasar. Enguany vam fer una festa a casa el dia 24 de juny amb molts austríacs, vaig posar la música del jaleo, els Ja t'ho diré i vaig preparar gin amb llimonada, coques de tomàtiga i aubergínies plenes. Van triomfar!

Li agradaria tornar a l'Illa?
M'agradaria poder venir amb més freqüència i temporades més llargues. Però no tenc previst instal·lar-me definitivament enlloc de moment. Intento venir a Menorca sempre que puc però ara que sóc més enfora, viatjo a l'Illa manco del que m'agradaria.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info