"M’agradaria que la gent jove continués el treball de la llata"

Com va aprendre a fer llata?
Em va ensenyar el meu avi, en Biel Seguí, l'amo del Lloc Nou des Fasser, quan era petit. Quan no tenia escola sempre era a ca l'avi, els dies que feia mal temps o als vespres sempre solíem fer llata i així en vaig aprendre.

Fins el punt que ara hi dedica moltes hores al dia. A més també n'ensenya?
Sí, des de fa dos anys el Consell insular em convida a mostrar fer llata als jubilats del Camí des Castell. Hi vaig un matí per setmana i n'aprenen entre sis i set persones, tant homes com dones. M'agradaria que també s'ensenyés a gent jove perquè si no, me sembla que es perdrà. Aquest hivern he d'ensenyar a cosir llata a un home de mitja edat que sap trenar-la però no cosir-la.

Ha dit que anava a escola, a quina?
A l'escola rural de Binixica Vell. Hi vaig anar des de que tenia sis anys fins que en vaig tenir catorze. Després vaig continuar a l'escola de Sant Climent a classes nocturnes tres dies a la setmana amb Llorenç Hernández fins que vaig tenir 19 anys.

Quins records guarda de l'escola de Binixica Vell?
Molt bons, la veritat. Especialment d'una mestra que es deia Lola Borràs, en sabia molt de tractar amb al·lots, era molt simpàtica i a la vegada sabia conduir-nos. Vam ser cinc els que vam estudiar fins que vam tenir catorze anys i quan ens trobam encara xerram de l'estimació que li teníem a aquesta mestra. Com escola rural que era estàvem tots en una mateixa aula i a més mesclats els fillets amb les filletes, cosa que no passava en aquell temps a cap altra escola.

Tornant a la llata, quin és l'objecte més especial que ha fet mai?
Una vegada una senyora me va encomanar un còssil per roba de més d'un metre d'alçada i al mig tenia un separador per tenir la roba blanca a una banda i la de color a l'altra. Amb llata es fan moltes coses com ara senalles, panes, capells, estalvis, forros per garrafes, ventadors, catsanes, estores i altres coses que avui en dia ja no s'utilitzen com sembradores, purgadors o sedassos. I el més divertit que trob que he fet ha estat un rellotge a un capell de llata.

Li demanen totes aquestes coses?
Sí, avui a molta gent li agraden aquests objectes fets a mà de manera tradicional, hi ha gent que ho empra.

Com és el procés?
Partim de l'espart per fer llata, n'hi ha de picat i de sense picar. Llavors es fan les trenes i finalment es cus de tal manera que el fil que s'utilitza no es veu mai. Per fer la senalla amb la tapadora que faig ara utilitzo un motlle, perquè així me surten iguals.

També fa altres coses?
Sí, vaig aprendre a arreglar xerxes. Tenia un conco que feia filats i de veure-ho vaig pensar que podia utilitzar la tècnica per les xerxes.