"Vaig ajudar a fer els tovallons de l’altar de Santa Eulàlia"

Em dic Maria Perelló però tothom em coneix com Mari Carlota, nom que he heretat de la meva sogra. El meu marit era n'Antonio Ferrando de ca na Carlota i d'aquí que també m'ho diguin. Vaig néixer l'any 1933 al camp però vaig fer tretze anys a Alaior i en duc 51 vivint as Castell. Sóc vídua i tenc tres fills i sis néts. Tenc dues grans aficions, les labors i la lectura. Quan tenc una estoneta, sempre sé què he de fer. Visc amb en Furí, un moix que em fa molta companyia.

Diu que una de les seves aficions és la lectura. Entenc que als seus anys d'estudi no era tothom qui pogués anar a escola a aprendre a llegir, veritat?

Jo només vaig anar a escola dos anys. Però a s'Arraval de Maó hi havia tres germanes que donaven repàs i costura. Jo vivia amb una tia i un oncle perquè la meva mare es va morir quan jo tenia dos anys, i m'hi van apuntar. I així en vaig aprendre. Després m'examinava a una acadèmia que hi havia al carrer Sant Josep. Des que vaig saber ajuntar lletres no he aturat de llegir. Sempre tenc llibres començats per aquí i per allà.

I quin estil li atrau més?
Tot allò que no sigui ni romàntic ni poesia. M'agrada molt la novel·la. Per exemple, "Los Pilares de la Tierra" de Ken Follet, em va encantar.

I tenc entès que vostè as Castell la coneixen molt per les seves mans prodigioses en l'art de brodar...
Sempre m'ha agradat fer labors però sempre ho he fet per a mi i la meva família.

I com en va aprendre?
Al meu aire, mai no he anat enlloc a aprendre'n. Quan era al camp, a Son Tema, amb només deu o onze anys ja m'agradava agafar fil i agulla i fer punts. Les meves ties no en sabien però tampoc em deien res si jo en volia aprendre i així va ser com vaig anar agafant arrancada i conèixer les labors. N'hi havia una de tia que en sabia, la tia Pilar, i ella m'orientava un poc.

Sap fer tot tipus de labors?
He fet gairebé de tot, des de ganxet, punt mallorquí, 'richelieu'. De tot exceptuant punt de creu, no en sé, no hi ha manera, i això que és allò que la gent sol aprendre primer. Últimament faig punt mallorquí perquè el trobo molt entretingut. Allò que més m'agrada és pensar què puc fer, com puc arranjar un tros de pedaç i treure coses noves.

Quines peces ha bordat?
Com a curiositats, una cosina em va donar un mantell que a ella li van regalar perquè els retiraven d'un hotel de Son Bou. Era un tros de tela, res més, i hi vaig fer una feinada, perquè el vaig bordar tot i a més hi vaig fer una 'puntilla' de ganxet. Després, un dia vaig veure que tenia un tros de pedaç d'espolsar amb una 'puntilleta'. Em van dir que era la 'puntilla' de Ca'n Salort d'Alaior i que tothom qui havia treballat a la casa les tenia. Jo la vaig voler i d'aquell trosset de 'puntilla' en vaig fer un mantell. Tenia trossos de llençol i un d'ells duia les inicials de ma mare. Els vaig unir amb ganxet i també va sortir un mantell preciós. Ara faig davantals amb galls i gallines. A Alaior hi ha uns tovallons a l'altar fets de 'richelieu', en els quals hi vaig col·laborar.