Ruiz y Pablo. Va néixer as Castell el 1865 i morí a Barcelona el 1927 - D.M.

TW
0

L'important i ric fons manuscrit d'Àngel Ruiz y Pablo quedarà dipositat a l'Institut Menorquí d'Estudis per voluntat del seu nét. Juan Ruiz Hernández, metge jubilat resident a Barcelona, va heretar el llegat del seu avi, insigne escriptor i periodista nascut as Castell el 1865. Coneixedor de la labor de l'IME en favor de la cultura menorquina, decidí cedir el fons documental a la institució per a la seva conservació, divulgació i investigació científica.

Jaume Mascaró Pons, president del Consell Científic de l'IME, i Josefina Salord Ripoll, expresidenta de la institució i cap de la Secció Literària, van entrevistar-se a Barcelona amb Juan Ruiz i han estat els responsables de traslladar personalment el llegat de Ruiz y Pablo fins a Menorca, on ha quedat dipositat a les dependències de l'IME al Camí des Castell.

Precisament, el proper dia 29, a les 19 hores, s'ha convocat la trobada anual dels membres de l'IME a la seu de l'entitat. En el decurs de l'acte, la presidenta institucional de l'IME, Maruja Baíllo, i el propietari actual del fons, Juan Ruiz Hernández, protagonitzaran la signatura de la cessió oficial del llegat d'Àngel Ruiz y Pablo a la institució científica menorquina.

Jaume Mascaró explica que s'ha fet una primera catalogació de la col·lecció, integrada per fulls manuscrits d'Àngel Ruiz y Pablo. D'aquest inventari inicial es desprenen cinc blocs temàtics.

El primer inclou l'obra literària manuscrita amb els originals de títols com "Oro y escorias", "Episodios Ribereños" o "La Nevatilla", entre d'altres. Un altre bloc inclou els originals escrits a mà de l'obra crítica literària i artística. El tercer bloc conté l'obra periodística d'Àngel Ruiz y Pablo; i un quart, l'obra historiogràfica. Tot i que aquest llegat és de gran importància i vàlua, segons Josefina Salord, el bloc més sorprenent és el de la correspondència, que l'autor va mantenir amb intel·lectuals, polítics, estudiosos i pensadors de l'època.

Hi ha el recull de cartes que va mantenir, fins el 1910 des de Menorca, amb Antoni M. Alcover, Cosme Parpal, Joan Mir i Mir, Llorenç Lafuente Vanrell i Miquel dels Sants Oliver, entre molts d'altres. A partir de 1911, Ruiz y Pablo es traslladà a Barcelona i des d'allà va enriquir la correspondència amb Josep Carner, Francesc Cambó o, fins i tot, amb Miguel de Unamuno, entre una llarga llista.

Segons Jaume Mascaró, "disposar d'aquest fons original permetrà tenir un coneixement de primera mà de la producció de l'autor, amb el valor afegit de que són documents manuscrits. D'entendre a Àngel Ruiz y Pablo com una de les figures més importants de la literatura menorquina a cavall entre el segle XIX i el XX, i que liderà el moviment de regeneració de la llengua a Menorca".

"Resistim els embats de la crisi gràcies als membres"

L'Institut Menorquí d'Estudis, com a institució que depèn del Consell, també pateix els retalls. L'arribada d'un nou fons documental implica assumir nous reptes i responsabilitats per garantir la seva conservació.

No obstant, és el deure de l'IME custodiar i promoure la investigació d'aquest ric llegat documental que li ha arribat de la mà del nét de Ruiz y Pablo. L'IME continua viu, sobretot gràcies a la labor dels seus membres.

Així ho explica el president del Consell Científic, Jaume Mascaró. "Resistim els embats de la crisi, intentant treure el màxim profit dels recursos econòmics limitats i a la vegada intentant potenciar el més important de la institució: el potencial humà".

Mascaró afirma que la supervivència de l'entitat no seria possible "sense la feina i l'entrega de tots i cada un dels membres de l'IME". L'esperit de la institució sobreviu gràcies a la implicació de tots. "Són la força de l'IME", destaca Mascaró.