"Cada any m'ho pas millor", ho deia ahir el caixer pagès de la qualcada de Sant Lluís a sobre del seu cavall just quan havia complert amb la primera volta del jaleo que havia començat minuts abans del migdia. Juan José Villalonga porta 45 anys participant a la qualcada i després de tots aquest temps assegura que cada vegada que entra a la plaça, davant l'església, sent una emoció difícil d'explicar, "la gent no s'ho pot imaginar, aquesta festa és per viure-la des de sobre del cavall, jo vaig tot el que puc per encegar encara més a la gent".
El dia havia començat de bon hora i més frescos tots gràcies a la ventada amansida entre els carrers de la població . A les 8 hores van fer sonar la diana a càrrec de la banda de cornetes i tambors d'Alaior i colles de gegants que no arribaren a veure els més petits que es despertaren tard perquè es van retirar molt prest. A les 9 hores el poble agafava un nou ritme i es repetia el protocol del dia anterior amb el replec de la qualcada que va recórrer els carrers principals abans d'entrar a l'església per celebrar la missa de caixers que va presidir el prevere Joan Tutzó, caixer capellà. Tutzó va dedicar el pregó a la fe i la tradició, "les nostres tradicions i arrels ens han de conduir a no menysprear la fe sinó a demanar-la com un do que ens conduirà a l'esperança i a l'alegria veritable" i afegia, "si tenir fe és un signe de feblesa, beneïda feblesa que ens donarà una fortalesa irrevocable". Minuts després els caixers van repartir l'aigua-ros que va deixar el característic perfum amb el que s'acabava d'embriagar la festa.
54 caixers i cavallers, a més del jove fabioler van replegar-se de nou per enfilar-se cap al jaleo. Cridàvem l'atenció dues característiques especialment, la quantitat de joves i que la meitat de la qualcada fos femenina.
Julia Pons Pons, natural de Sant Lluís, sortia per primera vegada, com nou companys més, amb tant sols 12 anys. Contenta de com li havia anat la nit anterior, repetia l'experiència amb gran emoció amb el seu cavall en Jefe. Julia havia desitjat des de petita formar part de les seves festes sobre el cavall i, enguany, ha fet el seu somni realitat.
Melisa Bornia era una altra de les joves caixeres, de 14 anys, que sortia per tercer any i ho feia acompanyada de la seva mare, Carina Lumiere, que, motivada per la seva filla, participa ara també de la festa com a caixera. Melisa no ho pot explicar millor, "cada vegada que faig un bot amb el meu cavall a la plaça se'm posa la pell de gallina".
En Xavi González té 13 anys i era una de les cares també joves de la qualcada d'ahir. Mentre esperava el seu torn, va explicar que era des Castell i que feia cinc anys que participava als jaleos, "mon pare també surt i és ell qui m'ha ensenyat a gaudir de la festa a sobre d'un cavall". En Xavi qualcava ahir el seu cavall Xoroi i li atreia el fet de provar una plaça ben diferent a la del seu poble, "aquí entres i surts per una recta, as Castell la plaça és quadrada, és diferent però m'agraden les dues".
La caixera batlessa, Carmen Reynés, era el segon any que participava en les festes amb el màxim orgull de representar a l'Ajuntament. Carmen Reynés resumia la seva experiència amb dues paraules, la gran emoció que sent i el "subidón" cada vegada que entra al jaleo.
Acabada la volta de jaleo amb la que s'entreguen les canyes i la cullereta de plata, els més joves i agosarats no van abandonar l'escenari del jaleo fins extasiar-se amb la música.
Mentrestant, a la plaça Nova, feia ja una estona que s'estava cuinant la Paella Popular, per segon any consecutiu, amb la que van poder-se omplir la panxa els de Sant Lluís i un bon grapat de visitants.
Arribava el temps per descansar, però només una mica, fins que tot el poble sortís de nou al carrer, llavors ja una mica ben vestits, per gaudir d'una altra de les grans tradicions de Sant Lluís que atreu també una allau de gent de fora, la desfilada de carrosses i comparses.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.