"El Padre Petrus estava dotat de qualitats excepcionals"

Juan José Quetglas ha escrit aquest llibre basant-se en la pròpia coneixença del Pater Petrus al mateix temps que ha recopilat abundant informació oral, documental i gràfica, que l'ha ajudat a conformar un perfil complert d'una persona de la que ha transcendit, no només la seva obra, que és diversa i abundant, sinó també la seva qualitat humana. Quetglas escriu, "el Pater va ser un home senzill, humà, dotat d'unes qualitats excepcionals. Un home providencial que va aparèixer en un moment difícil. Per tots els que el vam conèixer va ser un personatge entranyable, un capellà que ens va ensenyar a riure, a lluitar per un món més just i solidari, a ser persones autèntiques, perquè ell ho era, ell era, per damunt de tot, una bona persona".

Publicació
El llibre "Un cura de leyenda. Cuadernos recuperados" està dividit en tres parts, en la primera Quetglas reprodueix una part d'un escrit inèdit del Padre Petrus, "Frontera de mundos" en el que es descriu la fugida en barca, molt accidentada a causa d'una tempesta, durant la Guerra Civil, un viatge que el portà, juntament amb altres companys, a Itàlia primer i a recórrer ampli món després, una etapa que el sacerdot va aprofitar per augmentar els seus coneixements.

La segona part del llibre recull una sèrie d'entrevistes que Quetglas va fer al Padre Petrus durant la dècada dels 60, unes converses que s'inspiraven en les que en aquell moment també duia a terme Salvador Paniker, i en les que destaca la faceta més intel·lectual que tracta de la religió, del paper de la dona, de la universitat i l'ensenyament en general, del futur i tants altres aspectes.

Pel Padre Petrus la vida social i cultural de Maó va ser dels seus màxims interessos al temps que dedicava gran atenció a la joventut, a la seva formació física i intel·lectual. La tercera part del llibre és, segons Quetglas, la "Fulla de serveis" en la que es recull quant Petrus ja dur a terme sempre amb esforç i col·laboració de tots els que el seguien.
Finalment el llibre acaba amb un apartat de "Testimonis i vivències" amb aportacions d'articles de persones que estaven molt lligades a Miguel Petrus com Carmen Quintero, Pedro Gomila, Pedro Morro, Acisclo Domínguez, Mercedes Cano i Nito Mercadal.

Quetglas, amb tot, ha volgut oferir una aproximació a la vida i obra d'un capellà que va lluitar per uns ideals i que va saber transmetre el seu esperit inquiet i alegre que el caracteritzava. "Jo li deia el capellà de l'etern somriure", recorda Quetglas, "es guanyava la gent només conèixer-la i tenia molta mà per saber dur als més joves pels que va treballar incansablement". Quetglas també guarda en la memòria moltes anècdotes significatives com "quan s'arromangava la sotana per empènyer el carretonet que noltros li omplien de material de construcció quan es van fer les obres a Sa Sínia o Es Freginal com es coneix ara". Miguel Petrus va predicar amb l'exemple, va saber transmetre el seu coneixement, trobar les motivacions, ja fossin religioses o socials, amb les que poder seguir treballant.

Miguel Petrus era un melòman, va ser organista de l'església Santa Maria durant molts d'anys. Va fundar la Capella Assumpta, el grup folklòric Illes d'Or amb el que es van gravar alguns discs. També es va dedicar al teatre i a l'esport va ser una de les seves obsessions. A l'inici a l'Alcázar molts recorden encara com s'hi practicaven diversos esports, com el futbol, però amb el temps l'afició al bàsquet va destacar-se fins arribar al que és avui encara. També l'esport del rem va ser un dels seus interessos, Quetglas ha recuperat imatges, entre altres moltes, de les embarcacions Eolo i Orion que protagonitzaren grans competicions i que als capvespres d'estiu duien a passejar als joves de la ciutat pel port de Maó.