"Son Olivaret és dels pocs llocs que hem trobat sense espoliar"

Ha arribat a la sala del Roser, l'exposició sobre l'excavació de Son Olivaret. Quan van fer la feina de camp?

Va ser durant els anys 2003, 2004 i 2005 sobre el terreny.

I què ha passat durant aquest temps?

Mentre vam estudiar les troballes ho vam fer a Maó, al Museu de Menorca, on l'any 2007, hi vam muntar una exposició. Al cap de cinc anys hem duit el material de l'excavació a Ciutadella, al Bastió de Sa Font, que és on l'hem de guardar definitivament, i a part d'açò, hem duit també, l'exposició.

És a dir, al Roser hi trobam un resum explicatiu del que queda custodiat al Bastió, però sense exposar?

Exacte. El comissari de l'exposició ha estat en Toni Ferrer, i mostram la feina que hem fet un equip format per Lluís Plantalamor, Bep Marquès, Majo León, Montse Vivó, i jo.

I quin és el valor de les troballes, per què em recomanaria visitar l'exposició?

A Son Olivaret hi hem trobat un monument funerari pretalaiòtic del segon mil·lenni abans de Crist, on hem identificat restes esmicolades d'uns cent individus. És una protonaveta situada ben davant de les cases de la bateria militar, que es va emprar segurament durant dos mil anys, perquè hi hem trobat també, entre altres coses, ceràmica púnica, i fins i tot, romana. La seva importància, a part dels anys que té, és que hi hem trobat molt de material cultural, olletes, botons, punxons, grapes de plom que servien per restaurar ceràmica...material antic i d'èpoques més recents.

Com va ser el procés?

El primer any, la feina va consistir en fer una primera neteja i descobrir que era un monument funerari. Després vam anar trobant ossos, ceràmiques, botons... Defora, sempre el material realment més antic, perquè així com anaven enterrant, primer decantaven cap a les bandes i després treien les restes de la construcció per fer més espai.

Com han calculat el nombre de cent individus?

Per l'estudi de les dents. Hem trobat gent de totes les edats i dels dos sexes, mostrant que era un clan que no feia distinció entre classes, i que tenia consciència de la mort, perquè feia rituals funeraris i s'enterraven amb els seus aixovars.

I on vivia aquesta gent?

A prop hi ha el poblat de Son Catlar, però és una naveta molt antiga i podria ser que el poblat no existís. No ho sabem, hi ha molt de territori sense excavar.

Que sigui un recinte d'accés limitat ha jugat a favor o en contra?

A favor. És un dels pocs jaciments que no hem trobat espoliat.

Quin valor té l'estudi del passat?

Té molt de valor, tot i que cada vegada hi ha més gent que "viu el present" sense que li importi d'on venim. I açò que a Menorca vivim bastant idealitzats i volem mantenir el patrimoni i la Reserva de la Biosfera, però me n'adon de que en realitat som molt pocs els que pensam així.