"La sensació que tenim és d’impotència"

La presidenta de l'associació, Joana Román, i la secretària, Amanda Sánchez, es mostren profundament decebudes amb les accions dutes a terme el passat 30 d'agost, a instàncies de l'Ajuntament. "Tenim el tema de les gallines a flor de pell aquests dies i estem rebent comentaris de per tot. La sensació que tenim els qui defensam la vida dels animals és d'impotència absoluta, i noltros, com a Protectora, no tenim poder, ni el recolzament de les administracions que necessitam".

Presidenta i secretària ens recorden que aquesta primavera, seguint recomanacions de l'Ajuntament que volia donar resposta a les queixes d'alguns veïns de la zona, es va fer un primer intent per treure les gallines d'aquest espai, que per altra banda, ocupaven des de feia dècades. I és que provenen d'un antic llogaret, ja enderrocat, que hi havia al canal, molt a prop de la rotonda que ara encamina cap al barri de Es Cavallitos. En aquell primer intent de capturar amb vida les gallines per després repartir-les entre la gent que ho havia sol·licitat, la Protectora, que no va trobar la manera d'agafar-les, va rebre un allau de crítiques ciutadanes a través de les xarxes socials. I és que aquests animals han format part del paisatge urbà de Ciutadella. "Tal vegada vam quedar massa aturats en aquell moment; la veritat és que fins i tot se'n van riure de noltros perquè no havíem estat capaços d'agafar-les, però no ens esperàvem que la solució que trobaria l'Ajuntament seria aquesta tan radical".

Aquesta vegada han estat les gallines. Abans van ser els coloms. El temor de la Protectora d'Animals és que la pròxima acció es dugui a terme amb els moixos de carrer. "Sembla que hem perdut la capacitat de compartir amb tolerància aquesta Terra, amb la resta d'éssers vius. Ens pensam que els humans som els únics que tenim drets".

Expliquen Joana Román i Amanda Sánchez, que hi va haver uns anys durant els quals el Consell va recolzar i subvencionar l'associació. Així mateix, amb l'anterior equip de govern de l'Ajuntament se'ls va concedir el permís per alimentar els moixos de carrer, canviant la normativa de tinença d'animals, de manera que aquestes colònies es van començar a controlar a través de l'esterilització, l'alimentació adequada, la desparasitació periòdica i el tractament de malalties. "I tot açò ha estat possible, explica la presidenta, gràcies també a la implicació d'associacions estrangeres com per exemple Tierhilfe Menorca, d'origen alemany, que han invertit molts de diners i temps en trobar solucions i aconseguir una vida digne per als moixos. "A canvi de controlar-los, les administracions els han perdonat la vida -explica Amanda Sánchez- sense tenir en compte la feina que fan aquests moixos per exemple amb les rates".

Una bona part de la ciutadania ha fet pública la seva repulsa davant la metodologia emprada per l'Ajuntament amb les gallines. La sensació general és que s'hauria d'haver fet d'una altra manera molt més respectuosa amb la vida i amb la sensibilitat de la gent. "Està clar que s'han de trobar solucions quan hi ha queixes veïnals perquè no totes les persones pensam de la mateixa forma, però també està clar que n'hi ha moltes altres de solucions sense arribar a aquests extrems", conclou Joana Román.

La Protectora d'Animals es sent impotent en aquesta, i en moltes altres situacions, tot i tenir el suport d'un percentatge molt elevat dels ciutadans i de compartir amb molts d'ells el respecte per la vida.