TW
0

autofitxa
Em dic Viviana Ferrer, tenc 34 anys, vaig néixer a Barcelona, i vaig arribar a Menorca fa 11 anys, quan vaig acabar la carrera de filosofia. Tota la vida havia fet dansa i vaig començar a fer ioga fa 7 anys. En l'actualitat visc a Maó i sóc professora de diferents estils de ioga a l'escola "Yoga For Moksha", que té seu a Maó i a Osaka, al Japó.

Com es va convertir en mestra?
Quan vaig fer la primera classe de ioga com a alumna, ràpidament em vaig entusiasmar descobrint què era el que volia fer en la vida. Havia fet dansa des de petita, i en haver estudiat filosofia, amb el ioga em va semblar que ho ajuntava tot en una mateixa disciplina. Així que als pocs mesos vaig viatjar a l'Índia per seguir estudiant.

Al país d'origen del ioga...
Sí, ja hi havia estat quan tenia 19 anys, i fa 7 anys hi vaig anar per aprendre i practicar. Hi vaig fer més de tres mesos estudiant.

Deu ésser molt diferent aprendre'n allà.
Molt. Se'm va obrir el ventall sencer del que és en realitat el ioga.

Hi ha tornat després?
Sí, jo visc a Menorca però cada any hi vaig a passar uns mesos. A més, he estat a diferents llocs, del nord i del sud, segons el que volia estudiar. Fins i tot he fet una temporada a un Ashram on es practica Bhakti ioga, que és un ioga molt més devocional del que aquí estem acostumats.

Per què açò d'anar i venir pel país?
Em vaig adonar que mai ho trobes tot al mateix lloc i que si vols aprofundir en la filosofia no ho faràs al mateix lloc on perfecciones la pràctica de les postures, per exemple.

Quines disciplines ha après?
El ioga terapèutic el vaig estudiar a la ciutat de Chennai, l'estil s'anomena ioga Desikachar. També sóc alumna de Rolf Naujokat, de qui he après Ashtanga ioga, i de Sharat, amb qui he estudiar l'estil Iyengar.

Em pot contar alguna curiositat?
Que a l'Índia m'hi vaig trobar un amic de la infantesa, en Sebastián Argondo, amb qui compartim l'escola "Yoga For Moksha", ell al Japó i jo a Menorca, i amb qui organitzo des fa tres anys a l'Illa, intensius de ioga internacionals.

Li ha canviat la vida la pràctica?
Absolutament. El ioga és una eina que ens centra. I de fet, quan deixo de practicar em sento molt més dispersa mentalment.

M'està parlant d'influir sobre el cos i la ment.
Clar, perquè encara que el més popular del ioga siguin les postures, l'aprenentatge també és de control de la ment. Encara que per arribar a controlar la ment, s'han de seguir passos previs.

Quins passos?
La pràctica de les postures o assanas, ens ajuda a prendre consciència del cos i a desbloquejar-nos, a la vegada que ens enfortim, tonificam i relaxam. És fonamental el control de la respiració, i la concentració de la ment. En resum fer ioga és estar present, perquè uneix cos, respiració i ment.

Parli'm de la feina mental.
Quan tens el cos obert ja estàs preparat per asseure't i començar amb les tècniques de respiració o pranaiama, que incideix directament a l'estat de la ment. Quan estem nerviosos la respiració és agitada i curta. Quan estem tranquils, és llarga i suau. A partir d'aquesta eina, jugant amb la inspiració, la retenció i l'expiració controlem la nostra ment.

Això prepara per a la meditació?
Sí. Sí entrem a meditar tal qual ens serà molt difícil. Meditació és concentrar-se, i ho podem fer en diferents coses, en la respiració, en una idea, en una imatge...

I els beneficis de la pràctica quan es noten?
Tot d'una hi ha un canvi enorme si ets contant. Perquè de sobte s'aprèn a dirigir la direcció del nostre sentir, que sempre està cap a fora, cap a dins. Així s'aconsegueix una calma única que no s'obté de cap altra manera.