Curses. La festa es va traslladar ahir a la tarda al Cós de Gràcia on es celebraren les tradicionals corregudes. Hi van participar onze parelles de caixers i cavallers que demostraren que l’acte es pur símbol de germanor - Paco Sturla

TW
0

Diu el refranyer popular que una cosa és més llarga que un cós quan es refereix a què és tan extensa que no s'acaba mai. El Cós de Gràcia de Maó respon, sens dubte, a aquesta dita. Però, tot i semblar impossible omplir-lo de bat a bat, les corregudes d'ahir ho aconseguiren.

La festa, i per tant, una gernació, es va traslladar ahir capvespre en aquesta avinguda per observar de ben aprop i no perdre ni un dels actes programats en honor a la Verge de Gràcia.

Els més previsors van passar abans per la fira gastronòmica per adquirir unes olives o una patata calenta. D'altres, asseguts a la voravia devoraven un tros de pa. Qui sap si era el dinar o el sopar... Alguns, turistes, sostenien un mapa de Maó on hi duien marcats els punts centrals de la festa. Però, no els va ser gens complicat endevinar que aquell era el lloc que cercaven, ja que la presència d'aquella multitud que poc a poc s'anava arreplegant era prou clarificadora.

La Banda de Música de Maó entrà al carrer a les set de la tarda entonant melodies d'allò més festives. Tot seguit, el toc del fabiol i el compàs del tambor anunciaven que les Corregudes as Cós de Gràcia estaven a punt de començar. Un total de 48 cavallers desfilaren carrer amunt per complir amb la vint-i-dotzena edició des que Maó recuperés aquest acte.

Batllessa i capellana i part de la Junta de Caixers van presidir l'esdeveniment des d'un entarimat ubicat a l'entrada del carrer Ramon i Cajal. Tot i aquesta novetat en la ubicació de la tarima, els cavallers van córrer cós amunt fins el carrer Estrella, on, fins l'any passat s'hi situava aquest taulat.

Un total d'onze parelles de cavallers van participar a la cursa. Una gran majoria va córrer amb algun parent consanguini, ja fos pare amb fill, cosins, germans. En altres casos eren marit i muller o, simplement, amics i companys de qualcada.

A les 19.40 hores sortia la primera parella de corredors, formada pels germans Joana i Benet Cardona. A més d'ells, van participar José Luis Callejas i Josep Callejas, Rafael Carreras i Toyo Melià, Borja López i Joan Coll, Damià Orfila i José Melià, Lluís Villalonga i Lucas Villalonga, Lina Olives i Lara Mangado, Bartomeu Torrent i José Luis Vaquero, Juan Francisco Sastre i Bàrbara Lluch, Narciso Mercadal i Cristina Mata i, finalment, Júlia Santa Eugenia i Benet Cardona.

Cadascuna de les curses deixava una empremta inoblidable ja que, la gran multitud de gent reunida al cós s'anava obrint a mesura que la parella de cavallers avançava.

Els 22 participants van rebre una cullereta de plata mentre que, qui guanyava la cursa, rebia una canya verda en reconeixement a l'esforç. Una gran majoria compartí canya com a símbol que la carrera no és una competició sinó un acte de germanor on xalar i passar una bona estona. D'aquí que molts baixaven de nou al punt de sortida abraçats.

A més, la Banda de Música de Maó, ubicada just darrera l'entarimat de les autoritats, va anar entonant conegudes melodies com "Amparito Roca", "Aitana", "José Luis Valero" o "El Operador", entre moltes altres, amenitzant la vetllada.

Acabat l'acte de les corregudes, la Banda desfilà davant la qualcada oferint un animat passa-carrers discorrent pel Cós i Ses Moreres. La gent va embogir ballant i dansant.