Un comiat de pur sentiment

I és que aquest jove llucmaçaner sonà, abans del darrer toc, un nostàlgic "Es Mahón" enmig d'una gentada i un silenci rotund.

La Plaça Constitució mostrava una imatge semblant a la de divendres a la nit minuts abans d'arrencar el jaleo. Semblava que els dies fort encara estaven per arribar i que la gent volia festa.

Però aquest ambient alegre prest canvià pel de l'emoció. Els ciutadans estaven desitjosos de sentir sacsejar emocions assistint al comiat.
Hi faltaven cinc minuts per les nou i mitja de la nit quan la cinquantena de caixers i cavallers, encapçalats pel fabioler, feien acte de presència a la Plaça Constitució des de la Costa de Sa Plaça. I és que després de les corregudes al cós, la qualcada va fer un recorregut pels carrers més cèntrics de la ciutat, primer acompanyada per la banda de Música de Maó i finalment, només pel toc i el compàs del tambor i el fabiol.

Els membres de la qualcada es van col·locar a banda i banda de la plaça. I tot seguit, entraren, enmig d'un silenci rotund, la caixera batllessa, Águeda Reynés, i el capellà, Joan Miquel Sastre, dirigint-se cap a les escales de l'Ajuntament on acomiadarien els cavallers.

El silenci que imperava a la plaça es va veure interromput per la forta música procedent d'algun bar de la zona i que prest rebé crits de rebuig del tumult de gent congregat. Quan el silenci retornà, Víctor Pons, esplendorós, deixà anar les notes de l'"Es Mahón" que, sens dubte, convertiren el moment en màgic. Acte seguit, el darrer toc de fabiol sonà potent.

La qualcada s'acomiadà de les dues principals autoritats de la festa -municipal i eclesiàstica- amb bells salts que anunciaven que Maó tancava ahir un nou episodi de protocols i n'obria un altre, aquell que culminaria d'aquí a 365 dies.