"Mira, mira com s’aixeca el cavall"

Quinze minuts després, el fabioler Víctor Pons i la caixera fadrina Ruth Ortiz entren a la plaça, fent camí d'entre la gent que té ganes de festa. "Mira, mira com s'aixeca el cavall", li diu amb l'accent català un pare al seu fill, que embadalit contempla els bots de la bístia, acompanyat per la seva mare i el seu germà. Els quatre són de Girona i mai no havien vist el jaleo en directe. A poc a poc, van passant tots els cavalls de la qualcada per la plaça fins que, a la una i mitja, arriben la caixera batlessa Águeda Reynés i el caixer capellà Joan Miquel Sastre, moment en que la Banda de Música des Migjorn Gran comença a sonar les notes del jaleo.

"S'ha acabat açò?", em demana un altre jove, aquest de Tarragona, que en una mà té una càmera fotogràfica i amb l'altra maneja una càmera de video. "No, no, ara comença s'espectacle", li contesta un servidor. Per la seva part, el jove matrimoni gironí amb els dos fills se'n van. "Ens havien dit que començava a les 12 i hem arribat puntuals. Ens anem, perquè ell dos estan cansats", es lamenta la dona, després d'haver esperat una hora i mitja. Els centenars de persones que omplen la plaça embogeixen, mentre es confonen entre els cavalls i cavallers que de cinc en cinc mostren les seves habilitats. Al meu costat, un britànic s'afanya en fotografiar cadascun dels cavalls i cavallers que entren a la plaça i també quan boten entre la gent. "Very good, very good", repeteix sense perdre ni un instant per immortalitzar unes festes que -m'assegura- no havia vist mai.

A les tres i mitja comença la tercera volta del jaleo, amb el posterior lliurament de les canyes verdes i una sonora xiulada quan el president José Ramón Bauzá la dóna a Águeda Reynés. Sobre les cinc la qualcada s'acomiada de la caixera batlessa i el caixer capellà i tots junts van a la beguda. A la plaça, es llencen les bótes de vi a la gent. Després els músics des Migjorn Gran interpreten la "samba".