Presbiteri. El bisbe, Salvador Giménez, amb el vicari general, Gerard Villalonga, el caixer capellà, Joan Miquel Sastre, i una representació del clergat de la diòcesi - Gemma Andreu

TW
0

L'església de Santa Maria, a les onze en punt del matí del dia de la Mare de Déu de Gràcia, va viure una combinació perfecta per a despertar els sentiments dels arrelats a la terra i a la fe. El fabiol sonant a la porta, el tambor marcant el ritme, les campanes repicant alegres, l'orgue acompanyant la melodia del fabioler, i la imatge de la Verge, traslladada des de la seva ermita en galera, entrant a la església que porta el seu nom, Maria, entre un silenci que es transforma en un emocionat aplaudiment. Arriba entre la caixera batlessa, el caixer capellà i el caixer pagès i el bisbe de Menorca, acompanyat del seu presbiteri. També ocupen els seus llocs a les primeres files les autoritats, encapçalades pel president del Govern, José Ramón Bauzá, del Consell, Santiago Tadeo, i el regidor Salvador Botella, tot el Consistori, altres batles i càrrecs públics. I a continuació tots els cavallers de la qualcada, que reben un imprescindible ventall quan s'asseuen.
Amb la Mare de Déu de Gràcia presidint l'altar major, el cor, exhibint la qualitat de les veus que el formen, canta la "Salve Regina". Així comença la Missa de Caixers d'enguany.

"La part positiva de la vida"
El bisbe Salvador Giménez va destacar a l'homilia que "la maternitat de la Mare de Déu és l'inici de la nostra salvació", que a la Verge li correspon el paper imprescindible de fer possible la trobada dels homes amb un Déu proper. Així, parlà de la devoció a la Mare de Déu de Gràcia, que es descobreix a les nombroses advocacions, de les que destacà la que diu que Ella "és la causa de la nostra alegria".

La devoció es tradueix en pregària. El bisbe va comentar que la comunicació amb Déu no prescindeix de la realitat que surt ens els diaris. "La mirada està posada en Déu i en els germans", va dir. També va fer una crida a "compartir l'alegria" de la festa i a "accentuar la part positiva de la vida". Va donar importància a l'amabilitat, l'esforç, l'acollida a la gent i va expressar el desig que la festa serveixi "per a la cohesió social de la ciutat", amb "el coratge per a respectar la dignitat humana i a les persones que més pateixen".

El bisbe va agrair l'homenatge de l'Ajuntament al capellà Miquel Petrus, declarat Fill Il·lustre de la ciutat i va comentar que tot el que havia aconseguit ho havia fet perquè era sacerdot, per la fe. Va acabar l'homilia recordant les persones que més pateixen la crisi i va comentar que "en els moments difícils és quan més s'ha de veure el que els cristians portem a dins del cor".

Mentre es repartia l'aigua-ros es va fer la col·lecta que va destinada a donar menjar a persones de Maó que ho necessiten.

La bellesa del comiat
La sortida de la Verge va oferir imatges d'una gran bellesa. L'emoció de l'església es va traslladar a la plaça, on molta gent esperava el començament del Jaleo.

Damunt de la galera, seguint els cavallers a peu fins al portal de Sant Roc, com a símbol de la sortida de la ciutat, passà al trot entremig d'ells per a retornar a la seva ermita, acompanyada de quatre cavallers. La visita de la Mare de Déu de Gràcia a Santa Maria va deixar ahir molt més que imatges polides. Sentiments i emocions.