Es Mercadal és aquests dies capital esportiva per excel·lència, indret on conflueix la passió per una activitat amb l'esforç físic i, com no, el gaudi.
Però, alerta! Aquestes premisses no només es repetiren ahir matí entre els triatletes que avui desafiaran el límit da les proves de l'Extreme Man sinó que són sentiments que es van retrobar amb força a la finca agrícola de ses Casetes Noves. La passió cap a una activitat tradicional, la recuperació d'uns costums propis de la pagesia, l'esforç físic i el gaudi van abraçar un matí de caça de conills ben tradicional.
Una dotzena de gossos conillers (podencs), acompanyats d'un bon grapat de mercadalencs jubilats, van fer les delícies del matí aconseguint caçar, a barres, una quarantena d'aquests mamífers salvatges que han colonitzat el "boscarró" de la finca. L'activitat, organitzada pel Club de Jubilats des Mercadal, pretenia, per una banda, oferir als socis de l'entitat un al·licient amb una activitat pròpia de la pagesia, i per altra, ajudar a reduir el nombre de conills que, gairebé considerat ja com a plaga, han malmès alguns sembrats de finques properes a la de ses Casetes Noves. I és que es tracta d'una àrea afectada per aquesta espècie. El pagès del lloc, Eusebio Carreras, assegurava ahir que els sembrats de Tirant Vell s'han vist afectats per la gran existència de conills.
Es va fer tal i com marca la tradició. Sense tirs ni escopetes, tan sols amb l'agilitat dels gossos qui, amb una finor de nas i oïda, detectaven el conill, lladraven per advertir a la resta i quan el tenien acorralat, atacaven. Així fins a uns quaranta conills que, seran l'àpat d'entre 170 i 200 jubilats que divendres es reuniran per assaborir una deliciosa paella al recinte firal des Mercadal. Cal ressaltar que uns set van ser caçats vius amb fura per tal de soltar-los dins la finca però a l'altra banda de la carretera perquè criïn i poblin una zona sense sembrat.
La majoria de jubilats van fer d'espectadors. Les carreres dels conills fugint del seu destí feien entonar algun que altre alarit d'aquells qui s'ho miraven des de l'ombra i amb un gotet de pomada a la mà. En Pepe de Llinàritx no hi llevava ull de quant es coïa a uns metres endins del bosc. Tot i haver estat caçador, ahir ho observava sense perdre ni un sol detall, com tampoc en Llorenç Pascual, un veí de 92 anys que tot i els problemes de salut, no es podia perdre aquella enèrgica activitat.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.