"Els orangutans s’enfaden quan veuen que els segueixes i et tiren branques"

Brugués, nascut a Barcelona, és fill de mare menorquina i, tot i que va créixer a Barcelona, la seva família es va instal·lar a l'Illa a l'any 2000. El jove va viure a Menorca durant dos anys fins que va marxar de nou a la Ciutat Comtal per estudiar Biologia. La seva primera experiència a Borneo va arribar l'any 2008, quan va partir cap a Palangkaraya, la capital de Kalimantan central, la part indonèsia de l'illa asiàtica, amb l'objectiu de treballar com a voluntari per a una ONG. Va tornar l'estiu següent i, des de març de 2012, fa feina per a l'organització Borneo Orangutan Survival Foundation.

Què el va empènyer a estudiar Biologia?
Sempre m'han agradat molt els animals. Quan era petit em quedava amb el meu pare veient documentals després de dinar els caps de setmana, mentre tothom feia la migdiada. Tot i així, va ser un professor de Biologia de l'Institut Joan Ramis i Ramis, en Miquel Ferrà, el que em va motivar finalment per estudiar Biologia. Era una persona que sabia de tot i vaig al·lucinar molt amb ell.

A Barcelona va viure lluny de la seva família, com qualsevol altre estudiant menorquí...
Sí, tot i que la meva mare i la meva germana vivien a Menorca, el meu germà estava també a la Ciutat Comtal i, per tant, compartíem pis. De totes maneres, vaig estar més anys dels que tocaven per treure'm la carrera perquè l'any 2006 vaig anar a viure a Girona durant mig any per fer feina com a voluntari a un centre de rehabilitació de primats anomenat Fundació Mona.

Quina tasca porta a terme aquesta entitat?
Acull bàsicament ximpanzés i macacos decomissats per la Guàrdia Civil. Es tractava normalment d'animals de circ o que algunes persones tenien com a mascotes i que no vivien en condicions adequades. En concret, jo era el primer que els donava el bon dia pel matí i també m'encarregava de donar-los els menjar i de netejar les seves gàbies. És increïble la relació que acabes tenint amb aquests animals. Fins i tot quan arribava després de dos dies lliures els trobava enfadats per haver-los deixat.

Va ser la seva primera experiència amb primats?
Sí. La veritat és que sempre m'han agradat perquè, d'alguna manera, és com mirar enrere i veure'ns a nosaltres. En realitat, la meva passió han estat sempre els goril·les i, curiosament, és l'únic primat amb el qual no he treballat mai.

Després d'aquests sis mesos a Girona va continuar amb Biologia?
Sí, vaig seguir amb la carrera fins que vaig decidir marxar a Borneo per primer cop l'any 2008. Recordo que estava tranquil·lament a casa estudiant amb una amiga i a la televisió emetien un documental sobre Borneo. Em vaig animar i vaig decidir cercar per internet possibles voluntariats allà. Vaig acabar treballant per a una ONG anglesa anomenada OUTROP (Orangutan Tropical Peatland Project).

Quina va ser la seva impressió de Borneo en aterrar allà per primera vegada?
El primer que vaig pensar va ser "què hi faig aquí!", però després t'acostumes i no vols marxar d'allà. A Palangkaraya no hi trobes cases altes, potser qualque edifici governamental, però res més. És una ciutat, però no com l'entenem nosaltres: els habitatges no es troben en les mateixes condicions i l'olor és insuportable, especialment a les nits perquè les famílies cremen la brossa als portals. Recordo a més la xafogor que vaig sentir en aterrar i el desconcert de sentir tothom parlant en indonesi.

No es podia defensar amb l'anglès?
No, a Borneo ningú parla anglès. Si vas a una zona turística d'Indonèsia, com Java o Bali, no tens cap problema a l'hora de comunicar-te, però la veritat és que, en tot el temps que he estat a Borneo, només he trobat dues persones que sabessin parlar anglès. No tens més remei que aprendre indonesi.

Ho va aconseguir?
Més o menys. Durant els primers dos mesos que vaig estar allà vaig aprendre una mica i xapurrejava l'idioma. L'indonesi pot semblar complicat però és bastant fàcil. Les construccions gramaticals funcionen igual que el castellà o el català i, a més, els verbs sempre s'utilitzen en infinitiu. També s'assembla una mica al català perquè empra vocals neutres. D'aquesta manera, el més important és aprendre vocabulari.

Va tenir problemes per adaptar-se al menjar indonesi?
Si t'agrada l'arròs, no tens cap problema perquè allà esmorzen, dinen i sopen arròs acompanyat de verdures, ou o pollastre. La veritat és que és una mica avorrit! A mi m'agrada especialment el "tempe". Són llavors de soja que, després de fermentar embolicades en una fulla, formen una massa compacta que es fregeix.

On s'allotjava?
Vivíem al camp base de l'OUTROP, que es troba enmig del bosc de Sabangan, a una hora de la capital, Palangkaraya. Allà hi ha de tot: una cuina, un menjador, una sala de reunions i fins i tot una pista de bàdminton, que és l'esport nacional. Els vuit o nou voluntaris que estàvem allà dormíem a la mateixa habitació, sempre amb una mosquitera per evitar picades del mosquit que transmet la malària. Tampoc hi havia dutxes sinó que la seva forma de netejar-se s'anomena "mandi" i consisteix bàsicament en tirar-te aigua per sobre amb un perol.

Quina feina portaven a terme els voluntaris?
Ajudaven en els diversos projectes que porta a terme l'ONG a la zona. OUTROP va començar fent estudis sobre l'evolució del bosc. S'ha de tenir en compte que a Borneo hi ha un gran problema de desforestació, especialment degut a les plantacions de palma de les quals s'extreu l'oli de palma. El problema s'accentua pel fet del monocultiu. Això vol dir que, a part de les palmeres, no pot haver-hi res més plantat perquè si no aquestes no poden créixer. Amb el temps, l'ONG també es va centrar en com la tala incontrolada d'arbres de la selva fa minvar la població de primats típics com orangutans, gibons, langurs vermells, loris i tarsius. D'aquesta manera, la tasca diària dels voluntaris era molt variada. Un dia podies anar a mesurar arbres i un altre t'encomanaven seguir a un orangutan o a un gibó.

Amb quin objectiu seguien aquests animals?
La intenció era calcular la població de primats que vivien a una zona determinada. Els orangutans, per exemple, fan un niu diferent cada nit. Escullen un arbre que els agrada i amb les branques es construeixen un refugi. Tenint en compte diversos paràmetres, com la degradació dels nius, pots estimar la xifra d'orangutans que habiten a un lloc concret.

Quant de temps va durar la seva primera estada a Borneo?
Només dos mesos, des de mitjans de juny fins a mitjans d'agost. Posteriorment vaig tornar a Barcelona per continuar estudiant i, l'estiu següent, em van oferir feina de nou. Vaig estar allà un altre cop entre el mes de juny i l'octubre de 2009. Precisament aquell any va ploure molt poc i la majoria dels meus companys van emmalaltir de tifus. De les vint persones que vivíem al campament només tres ens vam lliurar. En tornar a Barcelona vaig acabar la carrera i posteriorment vaig fer un viatge per la zona amb la meva al·lota. Vaig aprofitar per visitar el campament i va ser llavors quan el meu excap em va proposar anar a treballar amb una altra ONG, BOS Foundation (Borneo Orangutan Survival Foundation), de la qual ell és assessor científic.

Va acceptar?
Sí. Era una molt bona oportunitat. BOS Foundation és la primera ONG del món que està portant a terme una reintroducció d'orangutans a la selva de Borneo i els està seguint per comprovar que s'adapten bé. Ara mateix hi ha uns 600 orangutans esperant per ser alliberats.

També són animals decomissats?
Sí. En talar els boscos, molts caçadors maten les mares perquè són agressives i trafiquen amb les cries. A Indonèsia està prohibit tenir com a mascota un orangutan i, per això, arriben molts animals decomissats per les autoritats.

Llavors la majoria d'orangutans que tracten són joves?
Sí, la gran majoria són cries que es tracten a un camp base ubicat a un poble anomenat Nyaru Menteng, a tres quarts d'hora de Palangkaraya. És un poble on hi ha només quatre o cinc cases a la vora de la carretera i a on els habitatges només consten d'una sala gran. Les famílies dormen en matalassos d'escuma que desenrotllen cada nit a la mateixa habitació central.

Quina feina es duu a terme amb les cries?
Les cuidadores i els veterinaris estan pendents d'ells des que arriben al centre de ben petits. Se'ls emporten cada dia al bosc a passejar amb l'objectiu que s'adaptin a poc a poc a l'ecosistema i se'ls entrena perquè aprenguin a valer-se per ells mateixos. Quan es creu que els animals estan preparats els porten a unes petites illes del riu Sabangan que es troben a només deu minuts de la zona de rehabilitació.

Amb quin objectiu?
La intenció és que aprenguin a viure en semillibertat i comencin a sentir-se com si estiguessin a la selva. S'ha de dir que els orangutans tenen por a l'aigua i, per tant, no poden escapar d'allà. A més, els tècnics de l'organització els porten menjar cada dia. És important destacar que, quan estan en llibertat, els orangutans viuen en solitari perquè si visquessin en grup no hi hauria suficient menjar a una zona per a tots.

Només es troben per reproduir-se?
Sí. Cada orangutan té un àrea al seu voltant que, d'alguna manera, conforma el seu espai vital. El territori d'una femella pot abastar uns 30 quilòmetres i, per contra, el d'un mascle és molt més gran i pot arribar a ser quaranta vegades superior. Els mascles fan un crit molt característic per atreure les femelles o per marcar el seu territori als altres mascles. Una vegada ha tingut lloc la copulació, cadascú segueix el seu camí de nou.

Quan es decideix alliberar els orangutans?
Els tècnics valoren la seva evolució i, quan arriba el moment, se'ls posa en quarantena per evitar que puguin contagiar alguna malaltia a altres animals salvatges en arribar a la selva. Posteriorment, són portats fins a una zona anomenada Batikop.

Com els transporten?
Primer en avioneta i després en helicòpter. El viatge dura dos dies, però els animals no pateixen. Estan sedats i en tot moment un veterinari controla el seu estat. L'equip encarregat de seguir els orangutans, del qual formo part, no som tan privilegiats. Nosaltres tenim tres dies de viatge. Primer hem de fer 12 hores en cotxe per una carretera de fang, després pujam el riu durant quatre o cinc hores amb una embarcació grossa i força còmoda tenint en compte les circumstàncies, tornem a agafar cotxe per passar una sèrie de muntanyes i, finalment, continuem pujant el riu amb una mena de canoa amb un motoret que allà anomenen "klotok". Aquesta darrera travessia dura vuit hores!

Quin és el destí?
La mateixa zona on alliberen els orangutans. Allà és on viu l'equip, que està format per entre 10 i 15 persones, de les quals només dos som occidentals. També hi ha un veterinari i dos tècnics de BOS Foundation. La resta són indonesis dels poblats propers que treballen per a l'organització.

Viuen enmig de la selva?
Sí. Dormim sobre una mena d'estructura elevada del terra construïda amb quatre fustes i coberta per una lona de plàstic. No hi ha parets i ens protegim amb una mosquitera. Vivim aïllats del món, sense cobertura de mòbil ni internet. Durant el dia fa molta calor, però a la nit has de dormir ben tapat perquè baixen molt les temperatures. El poblet més proper, Tumbang Tohan, es troba a tres hores de camí. Allà les cases són de fusta i els carrers no estan asfaltats. Els habitants em van dir que era el tercer home blanc que veien a la seva vida i, s'ha de dir que el primer va ser el meu cap, que va arribar allà abans que jo! Fins i tot he vist nens plorant espantats en veure'm!

Quina és exactament la seva tasca?
He de seguir els orangutans que hem alliberat per fer un estudi del seu comportament. Si els patrons que mostra l'animal coincideixen amb els d'un orangutan salvatge vol dir que tot està funcionant bé. Treballem en parelles i ens endinsem al bosc fins que trobem un orangutan. S'ha de dir que trobar un orangutan és molt complicat perquè no fan gens de soroll i, per això, abans d'alliberar-los se'ls col·loca un transmissor i per això portem una mena d'antenes que ens permeten trobar-los amb més facilitat.

Què fan quan els troben?
Cada cinc minuts hem d'apuntar què fa l'animal: si està menjant, si dorm o si es troba en moviment, entre molts altres paràmetres. Els primers dies que segueixes un orangutan són molt tensos perquè ell no vol que siguis allà, s'enfada, et tira branques i fins i tot fa un crit que anomenem "kisssqueak". No obstant això, a poc a poc s'acostumen a la teva presència i et deixen de fer cas, actuen com si no hi fossis.

No són perillosos?
En principi, no. Que un orangutan baixi de l'arbre i t'ataqui directament és molt estrany perquè normalment ells tenen més por de tu que tu d'ells. El que sí m'ha passat és que un s'ha baixat de l'arbre i se m'ha quedat mirant fixament.

Què fa llavors?
Has de fer veure que estàs fent altres coses com menjar fulles. Això els tranquil·litza.

Quants orangutans s'han alliberat des que va arribar?
Just abans de que jo arribés, al febrer, es van amollar els quatre primers. Al març es van alliberar onze i fins ara s'han deixat en llibertat setze més.

Es troben amb altres animals a la selva?
Sí, hi ha ossos, serps, escorpins i molt més. També hi ha lleopards, però jo no n'he vist mai cap. Tot així, els animals estan més espantats que tu i solen marxar.

Ha viscut qualque experiència perillosa des que està allà?
Un dia em va picar un escorpí al peu. El primer que em van dir és que a Borneo no hi ha escorpins letals i em vaig quedar més tranquil. Tot i així, la picada fa molt mal i vaig notar com el verí em pujava per la cama. La veritat és que el que més por em fa és que em mossegui una king-cobra, que et mata en un plaç màxim de dues hores. Teòricament, l'organització posa en marxa un pla d'evacuació si hi ha qualque problema, però clar, l'helicòpter sempre tarda un temps en arribar i si és de nit, per exemple, no pot volar. És millor que no et passi res!

Fan servir qualque sistema d'orientació?
Sí, portem un GPS que ens permet trobar el camí de tornada al camp base provisional. A més, quan s'arriba a un bosc és habitual determinar unes rutes per les que sempre passem, tenint en compte que caminar per la selva verge és molt complicat.

Imagino que no tenen gaire temps per la vida social...
La veritat és que no. Quan arribem de seguir els orangutans ens dutxem al riu, sopem i a les 21 hores estem dormint. Realment, al riu ens dutxem, fem les nostres necessitats i agafem aigua per beure. Cuinem nosaltres mateixos i la base de la nostra dieta és l'arròs. Si s'acaba l'arròs o el tabac, no esperis que ningú treballi. No he vist mai a la vida a algú que fumi més que els indonesis!

Cada quant torna a la civilització?
Normalment cada 30 dies baixem a la ciutat, sempre per torns. La primera vegada que aterres a Palangkaraya procedent d'Occident la ciutat et sembla poca cosa però després de passar un mes a la selva et sembla que és un luxe. A la ciutat m'instal·lo a casa d'uns amics d'OUTROP, des d'on em connecto a internet i parlo amb la meva mare i els meus germans, la meva al·lota i els meus amics. També aprofito per sortir qualque dia. El que més els agrada als indonesis i als asiàtics en general és anar al karaoke! Tot i així, el més xocant és quan arribes a Occident. Les primeres setmanes estic pertorbat, veure que tothom és blanc em sobta moltíssim i les comoditats em semblen autèntics luxes

Té previst treballar per BOS Foundation durant una llarga temporada?
La veritat és que no. La meva intenció és estar amb ells fins a finals d'any i després tornar a fer feina amb OUTROP. Vaig arribar amb molta il·lusió, però la feina és duríssima. Seguir orangutans és divertit els primers cops, però al final et canses i pot fins i tot resultar avorrit. S'ha de dir que un animal pot estar cinc hores menjant sobre un arbre mentre tu te'l mires sense poder seure al terra perquè hi ha sangoneres. Tinc ganes de tenir un llit de veritat i deixar de dormir damunt d'un sac d'arròs!

Li agradaria tornar a Espanya en un futur?
Sí, tot i que ara és molt difícil trobar feina. M'encantaria trobar alguna cosa per Menorca o per Catalunya. Treballar per al GOB seria genial!

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info