Ponència. Josep Maria Carbonell amb Isabel Serra, coordinadora de les Jornades de Teologia 2012-13 - Paco Sturla

TW
0

El públic assistent ahir a l'inici del curs acadèmic de l'Institut Diocesà de Teologia/ISCREB comptà amb el privilegi d'escoltar un gran comunicador i un expert en comunicació. Josep Maria Carbonell (Barcelona, 1958), filòsof i polític, degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL i president de la Fundació Joan Maragall, oferí la lliçó inaugural "Societat de la informació i comunicació de l'Evangeli, un repte estratègic de l'Església".

El ponent analitzà com els mitjans de comunicació i les xarxes digitals són avui les columnes vertebrals de la societat del segle XXI; i reflexionà sobre com, en aquest context, s'ha de comunicar l'Evangeli. "L'Església acostumava comunicar-se en el marc de la relació interpersonal. El primer sotrac en la transmissió de la fe va ser l'aparició de la societat de masses, amb la ràdio i després amb la televisió. Però ara ens trobam davant un nou marc, el concepte de l'autocomunicació de masses: abans érem oients i espectadors, però ara els receptors ens hem convertit en emissors". És per açò que considera que l'Església "ha de ser capaç de pensar en una estratègia de comunicació dins la societat de la informació".

Carbonell considera que avui les dues tasques nuclears de l'Església són l'acció social i la presència en la mediació cultural, en el sentit que "a molts imaginaris emergeix un món sense Déu, i és important saber transmetre la fe". Un dels referents més potents que recorda com a exemple de comunicació de l'Evangeli en la societat de la informació, va ser la Consagració de la Sagrada família el 2010. "La Televisió de Catalunya va fer una extraordinària retransmissió, i aconseguí entrar a totes les llars. Va ser un exemple de gran qualitat de la capacitat de presència de l'Església en el món de la comunicació". Però en aquest punt, considera important que l'Església "sàpiga trobar el to, cercar els valors més genuïnament al servei de l'Evangeli".

Carbonell té una visió crítica dels continguts dels grans mitjans, com un problema "de la cultura de l'entreteniment i de la banalitat".

Davant aquest context, opina que l'usuari cristià de les xarxes "compta amb nous mitjans per difondre i tenir una certa experiència de fe". En aquest sentit, destaca exemples com el portal de pregària dels Jesuïtes o la web catalunyareligio.cat, com una plataforma d'informació religiosa molt valuosa. "Les xarxes ofereixen la possibilitat de tenir un intercanvi molt positiu, és un camp per créixer perquè només estam als inicis del seu esclat". En relació a la premsa de paper, Carbonell creu que "els diaris es convertiran en un canal més d'un servei de comunicació", perquè apunta que el futur camina cap a les plataformes multimèdia.

Per al polític i filòsof, l'Església ha de ser capaç de pensar una estratègia de comunicació per al segle XXI. Però per açò ha de tenir tres elements clars. Primer, saber el nucli del que vol comunicar. Segon, la credibilitat de l'Església com a comunitat en la transmissió de l'Evangeli, és a dir, que el testimoni de la fe es faci creïble amb la pràctica. I tercer, la necessitat que tota la comunitat hi sigui, visqui la fe i la irradiï. "Com a cristians, la nostra àgora de predicació avui ha de ser de manera molt important en el món de la comunicació".