"S’ha d’integrar la tecnologia en una visió estratègica"

Parlarà sobre "Els reptes de les ONL davant el fenomen 2.0". Per a les ONL (Organitzacions No Lucratives) les noves tecnologies són de vital importància i l'experiència d'Albaigés en aquest àmbit és extensa i molt àmplia.

El Fòrum d'ONG de Menorca té previst celebrar dues trobades més, el pròxim dijous a càrrec de Joan Sánchez de Proquame que tractarà sobre "Finançar la teva associació en temps de crisi", i dijous 18, "Gestió interna i cultura organitzativa de les associacions basques" a càrrec d'Eutokia.

Fa més de deu anys que treballa en el desenvolupament de l'estratègia tecnològica d'organitzacions no lucratives. Quant és d'important per aquest tipus d'entitats pujar-se al tren de les últimes novetats?
Més que estar a l'última, que és la sensació general que es té, sobretot s'ha d'integrar la tecnologia amb visió estratègica adaptada a cada cas, sigui pel tema mediambiental, cultural, social de diferents tipus. El que s'ha de considerar és tenir el que es necessita tant en termes d'eficiència com en termes de finançament.

En general, les ONG estan suficientment i correcta tecnificades?
Des d'un punt de vista del que és la disponibilitat doncs sí, cada cop més les ONG compten amb tota una sèrie d'elements importants. Venc ara de Madrid d'un fòrum en què s'ha tractat tot aquest tema i s'ha conclòs que en els últims cinc anys s'ha notat una diferència important. És general que tothom disposi d'ordinadors, internet, estigui a les xarxes socials, compti amb telèfons mòbils eficients, el que s'inclou en l'evolució tecnològica regular. El que no sempre es dóna amb tota la potència que s'hauria de donar, és la formació per tal de fer servir tot això el que falla. Ens trobam amb casos de persones que no han estat correctament informades per fer ús de tot el que permeten determinades tecnologies. Després d'haver trobat els recursos per poder comprar el que es creia necessari, per falta de formació no se'n treu el profit que es podria.

En els països de Tercer Món, on van dirigides moltes de les actuacions de les ONG, quin és el nivell tecnològic en l'actualitat?
Als països del sud, o Tercer Món, passa una cosa curiosa, per una banda ens trobem que algunes coses que aquí pensam indispensables, com ara la banda ampla, allà les infraestructures no hi són però en canvi fan uns usos de la telefonia mòbil que a nosaltres fins i tot ens sorprenen i segurament mai no faríem, i que en canvi per a ells suposen importants solucions. És el cas, per exemple, dels que estan informats en tot moment del preu de la patata, o qualsevol altre producte, en els pobles o regions del voltant, per saber quin preu ha de posar ell o per anar a vendre els seus productes.

Quins són els serveis més necessaris o útils en la qüestió de les tecnologies?
M'agradaria destacar que la tecnologia és un element de transversalitat i que s'ha d'aplicar de forma correcta en tota l'organització. Si parlam, per exemple, dels temes de gestió interna pot haver-hi feines informàtiques que ajudin a fer-ho tot amb més eficiència per obtenir uns resultats més acurats, que no es perdi informació pel camí, etcètera. Després si parlam de l'àmbit de la comunicació o de l'obtenció de recursos està clar que tenir una presència important a internet ajuda a donar a conèixer el que l'organització fa, atreure més col·laboradors i tenir més possibilitats. Ara tot això també pot tenir un altre efecte, si augmenta molt el volum d'empleats, col·laboradors, voluntaris, socis, de gent que et segueix a les xarxes socials i ofereixes multitud de serveis, també s'ha de gestionar d'alguna manera. Per tant no només es tracta que a fora et coneguin sinó que puguis dur a terme els teus projectes adequadament. Amb tot també es disposa d'eines per abarcar tots aquests volums i fer la feina ben feta.

La gestió econòmica de les ONG, tant pel seu finançament com pels serveis que presten, en què es veu afavorida per les noves tecnologies?
Internament la gestió econòmica ara compta amb noves eines que permeten unificar i tenir-ho tot més clar, abans quan preguntaves el comptable et donava un número, l'ONG un altre, el de recursos humans un de diferent, i així no podies funcionar. Per tant, en temes de gestió econòmica en aquest sentit s'han pogut fer passes importants com ho pugui ser per una empresa. Ara en el procés de captació sí que és veritat que s'han obert noves possibilitats. Han anat apareixent una sèrie de plataformes i altres formes que per internet et permeten donar a conèixer el teu projecte i recollir nous recursos per finançar-los. Ara amb la crisi el tema de les subvencions està de cada vegada més minso i en canvi a l'àmbit de la ciutadania queda molt de camp per recórrer. A altres països aquestes entitats se financen amb un 40 i un 50 per cent, un 90 per cent en el cas d'Estats Units, de recursos que provenen de la ciutadania, mentre que a Espanya tan sols és un 10, per tant queda molt per fer i l'esperança de poder obtenir més.

A Menorca, quin missatge específic vol transmetre?
El que m'agradaria transmetre avui és que totes aquestes eines tant supermodernes que tenim a l'abast no ens han de fer perdre el món de vista dels valors importants i segurament un d'aquest és el de la cohesió interna d'una comunitat que en el cas de Menorca té uns límits molt ben definits. I per aquesta cohesió entre la ciutadania les noves tecnologies també hi poden jugar un paper important.