Son cardona. Un cop a la setmana 21 usuaris del Centre Carles Mir amb distintes discapacitats, practiquen equinoteràpia amb la psicòloga i equinoterapeuta Olga Febrer. Els beneficis del treball amb el cavall són múltiples i es perceben des del primer contacte amb l’animal - Javier

TW
0

La psicòloga i equinoterapeuta Olga Febrer rep un grup de discapacitats a les instal·lacions eqüestres de Son Cardona, la saluden amb un ampli somriure còmplice, símptoma de tot el que significa per als usuaris del Centre Carles Mir practicar amb ella i alguns voluntaris més, un programa que es repeteix per segon any.

21 persones adultes de la Fundació de Discapacitat de Menorca practiquen, una vegada a la setmana, una teràpia que respon a les seves necessitats especials amb escreix de la mà d'Olga Febrer (Maó, 1985), qui va aprendre a qualcar quan era petita i, després d'estudiar psicologia i psicopatologia, va optar per seguir ampliant els seus estudis amb un postgrau d'equinoteràpia.

Hipòcrates aconsellava la pràctica d'equitació per a la millora certes malalties. Des de llavors, i potser abans, l'equinoteràpia?
Així és, l'equinoteràpia es practica des de fa molt temps. Ara s'entén com un mètode terapèutic que utilitza el cavall en la rehabilitació, integració i desenvolupament físic, psíquic i social de persones amb necessitats especials o amb risc d'exclusió social de qualsevol edat. La teràpia amb cavall (TAC) no és un aprenentatge de l'equitació sinó una teràpia desenvolupada per millorar els aspectes físics, psicològics, educatius i socials de l'usuari.

Quines facetes terapèutiques aporta el contacte amb el cavall?
Obtenim beneficis físics del pas, dels impulsos rítmics i de la temperatura del cavall que ajuden tant la musculatura com al patró de marxa humana. També n'obtenim molts de psicològics. El cavall és com un mirall que ens reflecteix i per això ens ajuda a saber què necessitem: per exemple si estem nerviosos, el cavall ho nota i ens obliga a serenar-nos. Treballam la seguretat, l'autocontrol, la memòria, l'atenció, disciplina... És a dir, ens ajuda a millorar diversos aspectes depenent de quins siguin els nostres objectius.

Ha de ser amb el cavall adequat?
El cavall és l'element central. Segons les nostres necessitats cercarem unes característiques o unes altres: el pas del cavall és molt important en teràpies físiques; en les socials necessitem cavalls més desperts; en canvi per a teràpies psicològiques el que volem és un cavall tranquil i tolerant. S'ha de treballar molt amb ells perquè s'acostumin a rampes, material (pilotes, anelles, puzzles), usuaris amb diferents capacitats...

Fins on arriba a ser de profunda l'empremta del cavall en l'ésser humà amb discapacitat?
La TAC és una teràpia molt agraïda. Hi ha usuaris que demostren un canvi instantani només pel fet de pujar-se al cavall. Per exemple un usuari amb problemes de llenguatge, a dalt del cavall, es comunica fàcilment amb nosaltres; o un usuari amb moltes estereotípies (moviments incontrolats) o ecolàlies (repetició de sons i paraules) s'atura a dalt del cavall i es centra en les activitats. El que volem és que aquests canvis i beneficis, tan evidents a sobre del cavall, s'estenguin a les altres àrees de la vida de l'usuari.

És també responsable del Taller de Memòria que s'ofereix a l'Ateneu de Maó. En què consisteix?
Sí, a l'Ateneu realitzem Estimulació Cognitiva per a Gent Gran. Intentam que segueixin actius cognitivament perquè és la millor manera de no perdre capacitats, entre d'elles la memòria. A més a més de la pràctica al taller s'intenta ensenyar l'hàbit de manternir-se actiu, que és una gran prevenció contra el deteriorament de la memòria. Realitzem diferents tallers al llarg de l'any: l'octubre va començar una edició, el gener començarà la següent.