Ens trobam encara en el cicle commemoratiu de les efemèrides lligades a la guerra de Successió i les seves conseqüències que, en el cas de Menorca, significaria el pas a la sobirania britànica: tricentenari de l'aixecament austriacista de 1706, del desembarcament aliat de 1708 que recuperava l'illa per a l'arxiduc Carles d'Àustria ―i que permetria als britànics de posar peu ferm a Menorca, de la fundació de l'Hospital Naval de l'illa del Rei (1711) i, l'any que ve, del tractat d'Utrecht (que encara no sé si algú el voldrà recordar o no). Aquest 2012 quedava una mica amollat i s'ha decidit commemorar el tricentenari de l'arribada a Menorca del primer tinent governador britànic, el coronel Richard Kane. Està bé. Però potser fóra bo aprofitar aital commemoració fixant-nos en la figura del protagonista, sobretot pel que fa a la seva llarguíssima etapa de govern a Menorca. Per això deixaré de banda la seva dilatada carrera militar.
No hi ha dubte que Kane ha generat un cert consens entre els historiadors menorquins a l'hora de jutjar-lo favorablement. Pere Riudavets escrivia l'any 1888: «Fue D. Ricardo Kane, no solamente el primer gobernador inglés que tuvo Menorca, sino el que mejor la gobernó. Afable y modesto, al mismo tiempo que rígido en sus decisiones, hizo cuanto supo y pudo para mejorar la isla, atendido el atraso en que se hallaba. Bravo militar, que pudo librar la vida en la desastrosa y memorable batalla de Almansa, tuvo por premio de sus servicios, el mando militar y político de Menorca, empezando su gestión en 1713 con el grado de coronel. Sus desvelos y luchas sostenidas con las autoridades civiles y eclesiásticas para amparar a sus moradores contra ingerencias (sic) extrañas, fueron los 23 años de mando, un continuado trabajo atlético, consagrado al bien y prosperidad de la colonia confiada a su custodia».
A part de que Riudavets comet algun error (Kane no participà en la batalla d'Almansa, ni tan sols va combatre mai a la Península durant la guerra de Successió, a diferència del que afirma el cronista maonès), el seu entusiasme vers el personatge el duu a fer algunes afirmacions tan ingènues com aquesta: «A consecuencia de los partidos políticos que tenían divididas a las familias, y de que dejamos hecha mención, se desvelaba para llevar la unión al seno de las mismas, y debió ser entonces que dispuso, según crónica del país, que se pusieran contiguo a la puerta de cada casa, asientos de piedra (pedrisos) con el objeto de que los vecinos salieran a sentarse en ellos en las horas de descanso, y tomar el fresco en las veladas de verano, trabando de este modo relaciones de amistad y confianza». Com si les profundes ferides obertes per la guerra de Successió poguessin tancar-se fent tertúlia a la fresca.
Vint anys més tard, el 1908, Francesc Hernández Sanz dedicava a Kane qualificatius com ara «hombre de grandes energías, honradez sin tacha y elevada cultura», «hombre de una tenacidad a toda prueba», «infatigable en el camino emprendido de procurar a los menorquines reformas útiles y de provecho» o «buen estadista». Era el «deus ex machina» que havia aconseguit treure l'illa de l'endarreriment i l'ensopiment secular en què es trobava (no incidirem en la interpretació absolutament nefasta que fan aquests historiadors de l'etapa anterior al domini britànic): nou camí que unia Sant Felip amb Ciutadella (el Camí d'en Kane), reformes urbanes a Maó, realització del primer cens de l'illa, construcció de l'aljub des Mercadal, revisió dels pesos i mesures, importació de noves races de bestiar i d'espècies de fruiters, introducció dels farratges per al bestiar, transformació dels insalubres aiguamolls de Sant Joan de Maó en un verger, i un llarg etcètera de realitzacions. L'any 1924, Antoni Victory resumia la seva acció de govern d'aquesta manera: «Sus muchas ordenanzas, todas ellas relacionadas con cada uno de los aspectos de la vida social de Menorca, dan testimonio de su deseo constante de perfeccionar su gobierno y mejorar las condiciones de vida de la población».
Podríem citar altres opinions consemblants, però ho deixarem anar per no cansar el lector. El que resulta obvi és que la reiteració d'aquests tòpics ha anat forjant una llegenda àuria, una mitificació del personatge que ha adquirit carta de naturalesa. De fet, algunes coses que s'han dit d'ell en aquest Any Richard Kane responen al tòpic més pur.
Que Richard Kane va ser un governador excepcional, no hi ha cap dubte. Mai, almenys des del 1287 ençà, cap governador no havia desenvolupat el càrrec durant un període de temps tan dilatat: 24 anys. Tampoc després. Kane, en efecte, havia estat nomenat tinent governador per la reina Anna el 27 d'agost de 1712, subordinat al governador titular, el duc d'Argyll. Kane i Argyll arribarien a Menorca el 9 de novembre d'aquell any, uns quants mesos abans de la signatura formal de la pau d'Utrecht. Aleshores els acords ja eren ferms i els britànics feia temps que actuaven com si l'illa fos seva, la qual cosa tenia alarmats els menorquins, que no sabien exactament què estava passant. Va ser Argyll qui ho notificà a les astorades autoritats illenques que l'havien anat a rebre a Maó. Al cap de pocs dies, Argyll deixava l'illa. Al comandament de la governació i de les tropes de la guarnició hi quedava Richard Kane. Regiria l'illa fins la seva mort, el 30 de desembre de 1736, en un mandat només interromput per les seves estades a Anglaterra i Gibraltar, durant les quals va ser substituït per tinents governadors interins, tots ells coronels dels regiments de la guarnició.
Només pel seu llarguíssim mandat de gairebé un quart de segle, ja podem pensar que la seva petjada fou profunda i duradora. Però la seva llarga etapa de govern té també molts aspectes que, com a mínim, hauríem de qualificar de discutibles. En realitat, Kane cometé no pocs errors de càlcul i actuà sovint de manera autoritària i, fins i tot, despòtica. No crec exagerar afirmant que ben pocs menorquins, pels volts de 1720, s'haurien sumat als homenatges i commemoracions que avui li tributam.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.