"Explicar el conte adequat en el moment adequat, és un regal"

Fa una setmana va realitzar un conta-contes a l'Albufera des Grau, quin valor afegit té explicar històries en un entorn natural?
Doncs la màgia, perquè el fet que et puguis trobar els personatges dels contes d'un moment a l'altre mentre estàs passejant per s'Albufera, genera una expectativa, un suspens i la màgia de creure que has vist en Neda-que-Neda, o n'Stelalluna o... la tortuga. Explicar el conte adequat en el moment adequat és com un regal perquè el qui explica s'ho passa bé amb els que escolten, i es crea com una espiral que ens duu a gaudir al màxim a tots.

Va improvisar el tercer conte per la troballa d'una tortuga...
Quina gràcia! No, ho va semblar, però no estava improvisat. Tampoc tenia la intenció de que semblés que improvisava el conte pel fet d'haver-nos trobat la tortuga, però no sé perquè va donar aquesta sensació. Ho podria haver fet també, sempre pots canviar el repertori de contes per l'edat, els ànims, l'ambient,... per si no quadra amb el que anaves a explicar. Un pla B al cap. Però sempre és millor poder fer el que has pensat perquè ho duus més treballat, més recent i vas més confiada... La improvisació és clau en general davant la sinceritat i les ganes de participar del públic infantil... Sempre que puc, si no trenca el fil argumental, m'agrada incorporar els comentaris i aportacions del públic, encara que això obligui a petites modificacions. Però és que així, el conte és més bo i s'enriqueix entre tots.

Els conta-contes són un primer contacte amb el teatre?
Depèn. Hi ha molts estils de conta-contes. N'hi ha que narren, n'hi ha que mostren les il·lustracions mentre expliquen... El teatre és àudio-visual. La narració és només àudio. L'explicació d'un conte pot ser molt senzilla o tot un espectacle segons el muntatge. Jo sí que opto per ficar-hi una mica de teatre o més aviat d'interpretació dels personatges perquè és d'on jo provinc i el que se'm dona bé, però també m'agrada molt la narració. Quan expliques un conte, també és bonic que l'oient es faci la seva imatge mental del protagonista i dels personatges que surten en els contes, com quan llegeixes. Si ho teatralitzes, aquest pas ja el dones fet, ja li mostres com és aquell personatge que l'oient no ha creat. Però a mi em resulta més divertit i senzill fer-ho així.

També és una manera d'estimular la passió per la lectura?
Sí, per això es fan tants conta-contes a les biblioteques, per estimular la passió per la lectura. No sóc una experta en això, m'hi he trobat més per casualitat, però segur que hi ha molts estudis que demostren que els contes estimulen la lectura en els més petits. Per la meva experiència puc dir que quan acabes d'explicar un conte i després els mostres el llibre als infants, aquests el devoren, busquen relacionar el que han sentit amb aquelles imatges o il·lustracions. No sé, és com si els haguessis excitat la imaginació i l'interès per aquella història. Ho viuen molt. I després, al cap d'uns dies encara et trobes un pare o una mare que t'explica com de present té aquell conte el seu fill o filla: que si encara em parla del pirata dins el forat, que si no para de dir "besos, besos", ... Això em fa pensar que els has ocupat un trosset de cervell amb uns coneixements que hauran quedat gravats. Quina responsabilitat, oi?